DITES POPULARS DE JUNY

Pel juny fruites madurades i moltes migdiades.

IUNIUS

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.

Civada granada, als vint dies segada.

De la pluja del juny, la terra en gruny.

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.

El blat primerenc o tardà, pel juny s’ha de segar.

Juny brillant, any abundant.

Si plou per Sant Pere, plourà un mes darrere.

Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i molt blat.

Per Sant Joan i Sant Pere, no posis taula a l’era.

Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.

De Sant Joan a Sant Pere sembraràs les fesoleres.

Juny i Juliol, ni col ni cargol.

Juny acabat, dia escurçat.

Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous.

Pel juny, la falç al puny.

Pel Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.

El sol de juny estalvia llum.

Al juny la pluja és lluny, i si plou cada gota és com un puny.

Per Sant Pere, garbes a l’era.

Sembraràs quan voldràs, però al juny segaràs.

Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.

Per Sant Joan s’han de collir els pèsols i els alls.

Fins sant Joan, fesols al camp, després de sant Pere, fesols enrere.

Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

DITES POPULARS DE MAIG

Si plou per l’Ascensió, es perd la ceba i el meló.

MAGIUS

La civada com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.

Maig calent i humit, fa el pagès ric.

Al maig floreix el faig i canta el gaig.

Maig arribat, hivern acabat.

Per Santa Creu, faves per tot arreu.

Maig, a segar vaig.

Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs.

A darrere de maig a parar llana me’n vaig.

Maig arribat, un jardí a cada prat.

Al mes de maig, plou de raig en raig.

Pel maig, grana l’ordi o rosseja el blat.

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà.

Del maig a la meitat, hivern acabat.

Boires per xaloc, prepara llenya al foc.

Bels de maig, belets d’octubre.

Maig calent i plujós fan l’any ric i abundós.

Una flor no fa maig ni una gota un raig.

Pel maig, cada dia un raig.

Maig humit fa el pagès ric.

Pel maig floreix l’olivera i grana el blat.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

L’hort mentre dura el confinament…

Doncs sí, qui ens ho anava a dir, aquestes quatre setmanes han donat per molt: per comprovar que, sortint a la força de les nostres rutines, una mica «rodahamsterianes», val a dir, som capaços (tots) d’adaptar-nos a nous contextos que, malgrat generar-nos molts dubtes i silencis davant preguntes  que no ens sabem o gosem contestar (la filosofia no servia per a res, no? tomaaaa…!!!), ens fan més forts i espero ens ajudin a créixer com a persones. Estem rient, estem patint, estem plorant, estem mostrant petits regals en forma de dibuixos, maquetes i pastissos amb els nostres fills i altres nens de l’escola; compartint trobades i vermuts telemàtics amb nens, pares i mares de les classes; estem aprenent a retrobar-nos a casa; però també estem sentint impotència, frustració, ràbia, dolor i pena compartits amb alguns amics i coneguts, que estan patint a la feina, sinó perdent-la, o que no han pogut ni acomiadar-se d’algun ésser estimat. Tot forma part de “la comèdia humana”.

I ara, en aquest context de reflexió i retrobament emocional, de pors, dubtes i incerteses, a algú li podrà semblar pueril i superficial parlar de l’hort de l’escola. Intentaré explicar per què crec que no. Els primeríssims dies de confinament, quan encara ningú creia que això s’allargaria (…i espera’t), vaig estar temptat de deixar caure’m per l’escola per veure com estava i regar les plantes. Però amb el confinament estricte, evidentment vaig desistir. Per sort, ha estat plovent alguns dies, sembla que seguirà fent-ho, i això, juntament amb l’arribada de la primavera (els primers verds, en llatí) està fent eclosionar totes les plantes. Abril ve de l’etrusc “Aprun”, nom amb que coneixien a la deessa de l’amor Afrodita i del llatí “aprilis…aprire”, obrir, el mes que s’obren les plantes i les flors.

Gràcies a unes fotografies que m’envia en Manel, pare de l’Aran de 5è, que viu a l’edifici que dona just a la part posterior de l’escola, podem comprovar com de bonic llueix el nostre hort de l’Estel. Una porta a l’esperança, a la bellesa minimalista de les petites coses…un cant als colors de la vida i a tot allò que ens fa sentir vius: el lila de les flors de la Citronel·la,  el taronja de la Caputxina i els Boixacs, el verd de la vinya, símbol mediterrani per excel·lència. Una vida que, lluint esperança i sobreposant-se a l’infortuni, al dolor, la por i la mort, ens recorda, com regal triomfant, que sempre torna i ho fa amb força.

Una abraçada

L’HORT LA PRIMERA SETMANA DE CONFINAMENT (MITJANS DE MARÇ)

L’HORT AQUESTA SETMANA (MITJANS D’ABRIL)

DITES POPULARS D’ABRIL

APRILIS

Si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols a l’abril.

Abril tronat, bon any assegurat.

Abril i senyors, tots són traïdors.

Per l’abril, espigues mil.

A l’abril no et llavis ni un fil.

Abril que surt plovent, el maig crida rient.

La flor més gentil, la clavellina d’abril.

No t’embarquis per l’abril, si no vols estar en perill.

Per Sant Jordi espiga l’ordi. Per Sant Marc espiga el blat.

Rient i plorant, l’abril va passant.

Abril mullat, de pa en ve carregat.

Abril finit, el camp florit.

Per l’abril, cada ocell canta en son niu.

Setmana Santa en abril, any gentil.

No diguis hivern acabat si Sant Jordi no ha passat.

Fins que la lluna d’abril no hagi passat, no donis l’hivern per acabat.

Tronada per l’abril, cada gra en torna mil.

Si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols per l’abril.

Tard s’ho va pensar el qui per l’abril va podar.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

L’Ajuntament ens regala un munt de plantes i omplim les jardineres…

Com cada any, i ja en fa uns quants, que l’escola estigui dins d’Escoles més Sostenibles fa que un cop l’any l’Ajuntament de Barcelona ens regali 300 litres de compost i un munt de plantes, la majoria aromàtiques, d’una gran llista que nosaltres escollim, segons les necessitats de cada escola o institut. Això ens va molt bé, perquè ens permet renovar totes aquelles jardineres i testos on les plantes han mort o ja no queda ni planta. Ahir dijous, l’Aina, l’ona i l’Aran van venir a la sessió d’horticultura a fer jardineria.

Omplim les jardineres

Van estar fent una barreja de terra i compost, van omplir alguns testos, jardineres i hi van posar algunes plantes aromàtiques i ornamentals: Espígol, Espernallac (Santolina), Boixacs, etc. Finalment van regar. S’ho van passar d’allò més bé i volen repetir, que si tot va bé, serà cap a finals de curs.

Regant…

Estan començant a sortir els Jacints de la rampa de l’escola. El que no sé si els podrem gaudir gaire, tenint en compte que l’escola romandrà tancada algunes setmanes.

Els jacints del curs passat…

FIRES I FESTES DE MARÇ

Fira de Sant Josep a Gironella. (Berguedà). 

Fira de l’Oli i l’Espàrrec de Godall a Godall (Montsià). 

Fira de la Quaresma a Tortellà. (Garrotxa). 

Fira del Bunyol de l’Empordà a Figueres (Alt Empordà). 

Fira del Trumfo i la Tòfona de Catalunya a Solsona. (Solsonès). 

Fira de l’Aigua de Sant Bartomeu del Grau (Lluçanès). Primer cap de setmana.

Fira Oli i Pedra a Vinaixa. (Garrigues). 

Fira de la Mongeta a Sant Llorenç de la Muga. (Alt Empordà). 

Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS DE MARÇ

MARCIVS

Si per sant Josep no canta el cucut, o és mort o s’ha perdut.

Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.

De la flor que pel març veuràs, poc fruit te’n menjaràs.

Cada gelada de març, una ploguda pel maig.

Abelles i bestiar boví, pel març se sol morir.

Març marceja i la gent bogeja.

Març marcedor, nit freda i dia amb calor.

Quan pel març trona, l’ametlla és bona.

Cava pel març, que després ja és tard.

El que pel març fa el dia tres, fa tota la resta del mes.

Per Sant Josep es casa el pardalet.

Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d’arribar.

Civada i espelta, fins al març no es desperta.

La lluna vella de març no marxa sense glaç.

El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes.

Bord bordeja i març marceja.

De flor de març, fruit no en veuràs.l

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar als petits aquestes dites, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

Feines de neteja i manteniment i una sorpresa…

Ara feia moltes setmanes que per diversos motius: mal temps, pluja, fred molta feina, etc. no havíem pogut fer la sessió de dijous d’hort. De fet, des de finals de novembre que no hi havíem pogut anar. Aquest passat dijous van venir la Clara, la Naroa i l’Aram. A veure si, a partir d’ara, que ja farà millor temps, podem agafar el ritme i anar-hi cada dijous tarda.

Clara, és un nom femení d’origen llatí, associat a brillant i gloriosa (Glòria de Déu). És famosa, històricament, Clara d’Assís, seguidora de Sant Francesc d’Assís i fundadora de les Clarisses.

Naroa és un nom d’origen basc que significa “abundant”, però també “tranquil·la”.

Finalment, Aram és un nom d’origen semític (hebreu) que apareix a la Bíblia: és un dels néts de Noé; també seria un dels ancestres del rei David; també seria un topònim d’una zona geogràfica aproximada a l’actual Síria. De fet, l’arameu, la llengua materna de Jesús, llengua que encara parlen un mig milió de persones al món, tindria la mateixa etimologia, “llengua provinent de Síria”.

Com deia abans, feia tantes setmanes que no passàvem per l’hort, que hem hagut de treure una pila de “males herbes” o herbes adventícies. Ja hem dit que a la natura no hi ha bones o males herbes, algunes les utilitzem per menjar o per a la farmàcia, però no hi ha cap planta “dolenta”. Van omplir una bossa sencera de jardineria amb les restes de la poda.

Al final vam tenir una sorpresa i és que dins la columna de pneumàtics on solem plantar les patates, en van sortir algunes, cosa que els hi va fer molta il·lusió i se les van voler emportar a casa.

Em consta que alguns se les van menjar aquella mateixa nit. Fins la propera…

FIRES I FESTES DE FEBRER

CARNAVAL

Fira de la Candelera a Molins de Rei.

Fira de la Candelera a Perafita.

Fira dels Traginers a Balsareny.

Fira de la Botifarra Dolça a Salitja, a Vilobí d’Onyar.

Fira de l’arbre i la Natura a Mataró.

Fira de la Mel a Crespià.

Fira del Cànem i Tecnologies Alternatives Spannabis a Cornellà de Llobregat.

Fira del Farro a la Vall de Bianya.

Fira de la Ceba i el Calçot a Vilasacra. A finals de mes.Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS DE FEBRER

FEBRVARIVS

Quan el febrer viu, el fred reviu.

Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.

Hivern gelat, fruita a grapats.

Pel febrer, abriga’t bé.

Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere.

El febrer és traïdor, borrascós i gelador.

Orenetes pel febrer, mal any ve.

De la lluna de febrer, no n’esperis res de bé.

Sol matar més el febrer que el carnisser.

Després de la Candelera, carnestoltes ve al darrera.

Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer.

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.

Al febrer has de llaurar el que al març vulguis sembrar.

Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner.

Pel febrer, treu flor l’ametller.

Febrer, el curt, si entra dolent, pitjor en surt.

Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.

El vent de Sant Maties dura quaranta dies.

Si vols bon aller, planta’l pel febrer.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar als petits aquestes dites, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

FIRES I FESTES DE GENER

Fira d’Artesania de Reis a Sant Cugat del Vallès.

Fira de Sant Hilari. Fira del Camí Ral a Vilanova del Camí.

Fira de Sant Antoni. Fira del Fesol a Santa Pau.

Fira de l’Oli i l’Olivera a Espolla.

Fira dels Traginers a Balsareny.

Fira de la Candelera a Perafita.

Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS DE GENER

GENVARIVS

DITES POPULARS GENER

Després del gener, poda l’arbre fruiter.

Al gener, tanca la porta i encén el braser.

Per any nou, un pas de bou.

Aigua de gener, omple botes i graner.

Pel gener treu la flor l’ametller.

Aigua de gener tot l’any va bé.

Si vols ceba de diner, planta-la pel gener.

Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds cascarruts.

Per Santa Agnès, una hora més.

Sant Antoni de gener, mitja palla i mig paller.

Si l’hivern és molt regat, ven-te l’oli i guarda el blat.

Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

El vent de gener porta l’oliva a l’oliver.

Pel gener, no siguis matiner.

Pel gener, no et separis del braser.

Pel gener, poca feina es pot fer.

Pluja de gener, cada gota val un diner.

Tronades de gener bona anyada sol fer.

Pels Reis el dia creix i el fred neix.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar als petits aquestes dites, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

Avui plantem bledes…

Avui han vingut a l’hort la Júlia, la Kenza i en Tristans.

Júlia és un nom femení que prové del llatí Julius de la família romana Gens Júlia, que aquest prové de Julus, fill d’Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia). L’Etimologia del nom, possiblement, pugui derivar-se de ιουλος grec (ioulos) “suau, de cabell, barba” o, alternativament, de nom del déu romà Júpiter.

Kenza és un nom que té possibles interpretacions etimològiques: pot provenir de l’àrab i seria «tresor» o pot provenir de l’amazic o llengua berber, llengua parlada al nord d’Àfrica, en països com el Marroc o Algèria i amb uns 40 milions de parlants potencials i 17 de nadius. En amazigh és el nom propi d’una princesa.

Tristans és un heroi del folklore de Cornualles (Gales) i un dels cavallers de la Taula Rodona, protagonista d’una cèlebre llegenda medieval, la història de Tristany i Isolda. Hi ha diferents versions incompletes d’aquesta llegenda, l’acció de la qual se situa en els països celtes en l’època de les croades i narra les gestes d’un heroi que comet una greu traïció contra el seu senyor, dut per l’amor irrefrenable que sent per l’esposa d’aquest.

Com veieu, els nens que ens acompanyen aquesta tarda tenen uns noms amb molta història.

Han estat plantant bledes, que m’han confessat que no els hi agraden gens…jeje, però s’ho han passat d’allò més bé. La Bleda és una planta autòctona de l’Europa Meridional, on creix de manera espontània a tota la Mediterrània. Es tracta d’una verdura molt apreciada, que aporta vitamines, fibra, àcid fòlic i sals minerals, amb una gran quantitat d’aigua. Pel que, més enllà que no els hi agradi gaire, és molt bona per a la salut i ens aporta una pila de vitamines i nutrients. Com sempre, han estat molt actius i fent moltes preguntes. L’activitat d’hort els hi agrada molt.

Plantem cols, coliflors i bròquils.

Aquesta tarda han vingut a l’hort la Camila, l’Arlet i en Max. Camila és un nom d’origen llatí: és el femení de Camillus, que era el sacerdot encarregat dels altars dels sacrificis a l’antiga Roma. Arlet és un nom d’origen francès i seria el gentilici femení de la ciutat d’Arles, al Vallespir, França. Max és l’hipocorístic de noms com Màxim o Maximilià, que provenen del llatí Maximus, que vol dir “superior a tots”.

La Camila i l’Arlet plantant cols.

En aquesta ocasió han estat plantant cols, coliflors i bròquils. Són plantes que, quan les comprem de planter són difícils de distingir, perquè s’assemblen molt. Després, a mesura que van creixent es van diferenciant. S’ho han passat d’allò més bé i han fet un munt de preguntes. Volen tornar a venir perquè diuen que l’hort els hi agrada molt.

En aquesta ocasió no han regat perquè aquesta setmana ha plogut un parell de vegades.

Aquí els veieu, contents d’haver vingut….volen tornar a l’hort.

FIRES I FESTES DE NOVEMBRE

Fira de la Fusta a Sant Hilari Sacalm. Primer cap de setmana.

Fira de les bruixes a Sant Feliu de Sasserra.

Fira del Codony a Tremp.

Fira de la perdiu a Vilanova de Meià.

Fira de la Ratafia a Santa Coloma de Farners.

Fira medieval d’oficis de Súria.

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori.

Fira de la Coca i la Llonganissa a Prats de Lluçanès.

Fira del bosc i de la Terra a Vallgorguina.

Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS DE NOVEMBRE

NOUENBER

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.

Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi.

Per Santa Caterina, de bon blat es fa la farina.

Els arbres de pinyol, pel novembre s’enterren i pel maig surten al sol.

De l’avar i el porc no te’n fiïs ni viu ni mort.

Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.

Pel Novembre cull el nap que pel juliol l’ha sembrat.

Per Sant Martí, la pinya cau del pi.

Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades.

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.

Novembre humit, et farà ric.

Novembre acabat, que no sembri qui no ha sembrat.

Novembre ve, abrigat bé.

De Tots Sants a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.

De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.

Novembre acabat, hivern començat.

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.

A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

Avui plantem faves, pèsols i espinacs…

El passat dijous van venir a l’hort en Nico, l’Andrea i l’Héctor. Tres noms preciosos d’origen grec. Nico és un hipocorístic de Nicolàs, un hipocorístic és l’escurçament carinyós d’un nom. Nicolàs significa poble victoriós, νικη (niké): victòria i λαος (laos): poble. I sí, la marca de roba esportiva Nike vol dir victòria, en grec.

Andrea prové d’ανδρός (andrós), que significa home o força vital. En molts països és un nom que es posa a nens o nenes indistintament.

Finalment Héctor prové d’Εκτωρ (Héktôr), que significa posseïdor i és un dels personatges més importants de la Ilíada, d’Homer.

Com sempre, van venir molt actius, amb ganes de participar en totes les tasques de l’hort que els hi anem proposant. En aquesta ocasió van plantar faves, pèsols i espinacs.

Les faves i els pèsols, que són de la família de les Fabàcies o Lleguminoses, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels d’aquestes plantes, pel que aporten un bon adob verd a les espècies que plantem al llarg de la temporada de primavera i estiu en aquesta mateixa feixa.

Mireu el següent vídeo, on ells mateixos us expliquen tot el que han fet:

per cert, dijous vinent no farem hort, perquè és la Castanyada.

Seguim plantant flors a les jardineres…

El passat dijous van venir a l’hort l’Ailyn, en Xavi i el Marcos, acompanyats de’n Fahd, el pare de la Kenza, que enguany forma part de l’equip de pares voluntaris que fem les tasques d’hort i jardineria.  Ailyn és un nom que pot tenir diversos orígens etimològics: podria venir del mapudungun, la llengua del poble maputxe indígenes dels actuals Xile i Argentina i significaria “transparent”; una altra possibilitat és que vingui de l’hebreu, significant “roure”, o del turc, i estaria relacionat amb la lluna.

Marcos, és un nom d’origen llatí Marcus, originat de l’adjectiu Marticus, que voldria dir “consagrat a Mart”, el déu de la guerra.

Finalment, Xavier és un nom d’origen basc, etxe berri, casa nova. Aquest nom es va popularitzar per Sant Francesc Xavier, monjo jesuïta originari de la població de Xabier, a Navarra.

I ja que estem posats en qüestions etimològiques, Fahd és un nom d’origen àrab que significa “guepard”. Mireu què he trobat a internet: a que és bonic…és tracta de l’obra d’un dissenyador gràfic Mahmoud El Sayed , que juga amb la caligrafia àrab i les formes dels animals als quals es refereixen les paraules. Us afegeixo un link per a que veieu altres exemples.

En aquesta ocasió vam seguir trasplantant a les jardineres algunes plantes de flor, com geranis, kalanchoes i Lantana Montevidensis, que donen molt color i alegria al pati i el muret de la rampa de l’entrada.

• 

• 

• 

Mireu que contents i treballadors que estan…

Avui plantem ciclàmens…

El passat dijous van venir a l’hort l’Aina, la Sol i en Marc. En el post anterior ja vam explicar que Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: a Japó (significa “amor per les plantes”), a Bangladesh (“mirall”), a Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, la mare de Jesús.

En el cas del nom Sol, els filòlegs diuen que el llatí solis provindria d’un mot protoindoeuropeu Sehul, però possiblement també estaria relacionat amb el germànic Sol, el sànscrit Surya, el grec Helios i el lituà Saule. També se’l compara amb l’etrusc Usil. No cal dir que, en moltíssimes cultures, el sol ha estat una de les divinitats astronòmiques més importants: cultures neolítiques, mesopotàmics, egipcis, grecs, romans, cultures precolombines (asteques, maies, inques), etc. De fet, fins i tot té una relació molt important amb el naixement de Jesús, en el cristianisme, perquè es fa coincidir el dia del seu naixement, 25 de desembre, amb la festivitat romana/pagana del Dies Solis Natalis Invicti, és a dir, el Dia del naixement de sol invicte, el solstici d’hivern, a partir del qual els dies van allargant-se poc a poc fins a la nit de Sant Joan, solstici d’estiu.

Marc prové del llatí Mārcus, possiblement derivat de Mārs ‎(«Mart, déu de la guerra»). També hi ha l’opció que provingui del germànic martello, i significaria «viril». Ja sabeu que a Catalunya els noms de nen i nena més posats, són Marc i Júlia, noms d’origen romà referents a dos Déus molt importants, Mart i Júpiter.

Total, que van estar trasplantant uns ciclàmens que hem comprat a l’Anna, de Vitamina Natura, la botiga de flors i plantes que hi ha a la Ronda del Guinardó.

El ciclamen (Cyclamen Persicum), del grec χύχλος, cyclos, que vol dir cercle, és una planta herbàcia i perenne de la família de les prímules que creix a partir d’un tubercle. La seva principal característica i, per això mateix molt apreciada en jardineria, és la seva floració hivernal. Els colors són espectaculars i van del blanc, al vermell, fúcsia, burdeus, etc. A les fotos que acompanyen el post, veureu que s’ho van passar d’allò més bé, tocant la terra i les plantes. Després les van regar i les hem posat a la rampa d’accés de l’escola.

Un curs més, tots a fer hort…

Un curs més, i ja van set, iniciem amb moltes ganes i il·lusió una nova temporada d’hort a l’escola Estel. En aquesta primera sessió han vingut a l’hort l’Ona, l’Aina i l’Aran. Una manera maca de trencar el gel i sorprendre una mica als nens, de fet també ho faig amb els meus alumnes d’ESO, és explicar-los-hi quin significat té el seu nom. Alguns queden molt sorpresos…Ona és un nom català que pot referir-se al moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent; al moviment migratori de partícules en un medi determinat o, el més probable, hipocorístic (abreviatura carinyosa) de Mariona, que a la vegada és un hipocorístic (escurçament augmentatiu afectiu del prenom) típicament català, del nom hebreu Maria (Miryam), que significaria eminent o excelsa. Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: a Japó (significa “amor per les plantes”), a Bangladesh (“mirall”), a Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, la mare de Jesús. Aran és un nom preromànic d’origen basc, “Haran”, que significa vall. No ens hauria d’estranyar que la Vall d’Aran, un tautopònim, ja que és “vall de vall”, tingui un origen basc, perquè els filòlegs diuen que aquesta llengua, tan bonica i difícil, encara es parlava al Pirineu lleidatà fins pràcticament el segle XII. En sindarin, una de les llengües èlfiques de la Terra Mitjana, significa rei.

Mireu què maques que estan les plantes:

DIMORFOTECA

Maria Lluïsa

GLICINA

Van venir molt contents i van estar “arrencant males herbes” per preparar les feixes de cultiu de cara a les properes setmanes de plantació. També van trobar un cuc de terra i vaig insistir en què són animals discrets i que li tenen por a la llum, però que ajuden a tenir una bona terra i ens mostren que el nostre hort té bona salut.

Com anècdota us he de dir que han tornat a sortir un parell de patateres a la columna de pneumàtics, probablement perquè no les vam collir totes:

PATATES “MICHELIN”, EN COLUMNA DE PNEUMÀTICS

Com podreu veure en el vídeo següent aquest post, veureu que s’ho van passar molt bé i ja estan pensant en tornar…atenció al fonoll, semblen uns jubilats a punt de jugar al dominó…

FIRES I FESTES D’OCTUBRE

Fira del Paper a Sarrià de Ter. Primer cap de setmana.

Fira del bolet a Seva. Primera setmana.

Bergaboleta. Berga.

Fira de la Pagesia i les Antigues Tradicions del camp català i dels articles de la pell a Sant Ramon.

Fira del Bestiar a Salardú.

Fira del Llibre de muntanya a Tavertet. Primer ca de setmana.

Fira de la Llenega a Cardona. A finals de mes.

Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol.

Fira de la Bruixeria a Sant Joan les Fonts.

Fira del Bolet. Setmana Micològica a Sant Hilari.

Fira de la Coca i el Mató a Monistrol de Montserrat. Últim cap de setmana.

Fira de l’All a Cornellà del Terri.

Fira de la Carbassa a Esponellà.

Fira del cistell a Salt.

Fira de la vaca Bruna a Ribes de Freser.

Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt.

Fira de la castanya, a Viladrau.

Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS D’OCTUBRE

OCTOBER

Flors per la tardor fan el bo i millor.

L’octubre fred mata el cuquet.

Mal vergonyós, per l’octubre perillós.

Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.

Si per l’octubre sembres el teu blat, el segaràs més aviat.

De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el sembrat.

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.

Per Sant Francesc sembra el blat, sinó el tens sembrat.

Si a l’octubre plou, el Rovelló es mou.

A l’octubre, la llana creix i el fred neix.

Octubre finit, raïm recollit.

Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.

Si vols tenir un bon favar, sembra per la mare de Déu del Pilar.

A la tardor, ni fred ni calor.

Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.

Per sant Narcís, cada mosca en val sis.

Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc.

Octubre tronat, hivern nevat.

Per sant Lluc sembro si puc.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

FIRES I FESTES DE SETEMBRE

Fira de la Mel a Ribes de Freser. Dies 6 i 7.

Mostra d’Antics Oficis a Balaguer. Dies 13 i 14.

Fira de la Carbassa de Sant Feliu de Codines. Dia 28.

Fira mostra de l’Horta i l’Artesania a Vilabertran.

Fira de la Figa a l’Alguaire. Tercer cap de setmana.

Festa del Bolet a Setcases. A finals de mes.

Festa del Bastó i la Fusta a les Planes d’Hostoles. Dia 20.

Festa de la Sal a l’Escala. Pels volts de l’11.

Festa del Porc i la Cervesa a Manlleu. Dies 20 i 21.

Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS DE SETEMBRE

SETEMBER

El setembre és veremador, i es fa vi, bo i millor.

Boires de setembre, vent per sempre.

Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.

Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra.

Sol setembre madura el codonyer.

Al setembre cadascú cull el que sembra.

Setembre de secada, bolet a l’ombrada.

Quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir.

La bona mel, er Sant Miquel.

Setembre assaonat, bolet al prat.

Pel setembre cull les pomes abans no vinguin les bromes.

Raves i espinacs, pel setembre sembrats.

Bon temps pel setembre, millor desembre.

La bona fusta per obrar, el setembre s’ha de tallar.

Del setembre a la tardor, torna la calor.

Pel setembre, els trons ni dolents ni bons.

Febres setembrals, o llargues o mortals.

Setembre boirós, graner plorós.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

L’hort a l’agost

El fet d’anar regant un parell de cops per setmana les plantes de l’hort i del pati de l’escola al llarg de l’estiu fa que la gran majoria no morin i segueixin amb normalitat el seu creixement, malgrat en ocasions això pot comportar situacions com la que s’ha donat aquest mes d’agost. Les carbasseres han anat creixent fins al punt de sortir-se de la banyera de plantació i han començat a escalar per la reixa que dona al pati, amb la mala sort que les dues carbasses que han sortit, una d’elles espectacular, com una síndria de gran, ho han fet per la part exterior de la tanca, la que dona al pati. He intentat tallar-les i baixar-les poc a poc amb una corda, bàsicament per un tema de seguretat: que a principis de setembre no li caigués al cap a ningú que passés per sota, però pesaven tant que, ni corda ni res…han caigut al pati, esberlant-se totes dues i no es podran aprofitar. Acompanyo el text amb algunes fotos i veureu perfectament de què estic parlant.

Podeu veure também que, tot i que ja van de baixa, ele gira-sols segueixen en peu.

Des de Palamós, que tingueu un bon final d’estiu.