Tomàquets del Benach i xerrada ornitològica

Aquesta setmana he plantat sis tomaqueres del Benach que ens ha portat en Lluís Huguet (Salis) de Cal Vilà de Mont- Roig. El tomàquet del Benach és una varietat conreada en algunes explotacions a les comarques tarragonines, apreciada sobretot pel seu aspecte atractiu i sabor intens.

Tomàquet del Benach

A la tornada de les vacances de Pasqua desmantellarem les feixes de cultiu que encara tenen les espècies de tardor i hivern i plantaren la majoria d’espècies de primavera-estiu, amb la intenció de col·locar també el reg automàtic, que ens donarà un reg més controlat i homogeni en un moment en què les plantes començaran a necessitar més aigua perquè cada vegada farà més calor i plourà molt menys.

Dimarts 24 vaig  estar a l’aula ambiental del bosc de Turull, a Vallcarca, assistint a una xerrada ornitològica de l’expert Abel Julien. Ens va parlar de les diferents espècies d’ocells que podem trobar a la ciutat i dels diferents espais on podem col·locar caixes-niu per a que puguin nidificar. Al final ens va sorprendre amb un regal especial: un kit de muntatge d’una caixa niu per a cada un dels presents. Ens hagués agradat, així volíem, que l’haguessin muntat els nens de l’escola, però com estan de colònies i l’Abel ens va explicar que estem al límit de temps d’enguany per a que les parelles d’Ocells escullin lloc per nidificar i la propera setmana estem de vacances, la vam muntar al dia següent i l’hem penjat en un dels arbres del pati gran. A veure si tenim sort i alguna parella de mallerengues nidifica a les caixes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plantació de cebes, aromàtiques i visita sorpresa

La setmana passada, sentint-ho molt, no vam tenir sessió d’hort perquè plovia i “no és plan d’acabar mullats, enfangats i constipats”, pel que vam pensar que “como hay más días que ollas”, era millor deixar-ho per una millor ocasió.

Ahir sí que feia molt bon dia, una mica fred i humit però, pel que la Maria i l’Arnau van venir a plantar algunes coses a l’hort: cebes, un cibulet i una camamilla, que està “más pallá que pacá” i ja veurem si sobreviu les properes setmanes. Amb ordre i atenció van fer totes les feines requerides.

Mentre la Carme, mare de la Maria, i jo els anàvem ajudant a plantar, tot fent equilibris per no caure a sobre dels enciams, vam tenir una inesperada però molt bonica sorpresa: de nou un pit-roig mascle adult es va passejar a poc més d’un metre d’on estàvem nosaltres i va menjar-se un dels cucs de terra que l’Arnau havia desenterrat mentre cavava. Van ser pocs segons, però d’una bellesa i intensitat sublims….

Avui he tornat a veure el pit-roig. Es passeja valent per les feixes…el tinc molt a prop, tot i que seria impossible agafar-lo, ni pretenc fer-ho, perquè és extraordinàriament ràpid. Resulta xocant que entre tant edifici, tanta plaça dura i tant de formigó es puguin generar petits espais de biodiversitat i presència d’animals lliures. En pocs dies hem vist una merla i un pit-roig, aquest ja és pràcticament la nostra mascota perquè campa per l’hort com si estigués a casa seva, que de fet ho és….els intrusos som nosaltres. En els propers dies penjarem en algun arbre del pati gran la menjadora que ha fet la Maria amb el seu pare amb material plàstic reciclat.

Per últim dir-vos, encara que dient-ho jo queda una mica malament, l’hort fa molt de goig: estan pujant els enciams i les escaroles; tenim la Tarongina preciosa, amb un verd lluminós ple de vida. Està creixent l’adob verd, barreja de facèlia, veça i ordi…total, molt bonic i enriquidor. La de psiquiatres que m’estalvio….

Caixes niu per a ocells fetes amb tecnologia digital 3D

Avui us vull parlar d’un tema que tot i que no està estrictament relacionat amb l’hort, n’ha acabat estant-ho. A finals de juny vaig apuntar-me a un curs taller que oferta el Cibernàrium, un centre d’ensenyament de noves tecnologies que està al costat de la torre Agbar i que es caracteritza per uns cursos molt potents a cost zero. El curs en qüestió versava sobre la impressió 3D i les diverses aplicacions que se li pot donar tant en el camp professional com en el de l’educació. El cert és que, ja amb el curs acabat, he quedat encantat tant per la profunditat dels continguts, com pels projectes realitzats i pel bon ambient humà entre professors i alumnes. Resumint, es tracta de familiaritzar-se amb un programa específic de 3D anomenat Rhino, tot i que es pot treballar també amb Blender o Sketchup, que a més és gratuït, fer un petit projecte i després portar-ho a les màquines d’impressió 3D, CNC (control numèric per computadora) o talladora làser, depenent de si les parts de l’objecte projectat tindran dues o tres dimensions. Dit així pot semblar fins i tot avorrit. Res més lluny. No negaré que el programa és complex, sobretot per a aquells que no tenim coneixements d’aquest programari tan específic, però veure com queda físicament acabada una peça o objecte que has pensat, projectat en plànol i finalment impresa, és senzillament màgic. Com podreu imaginar, les aplicacions a aquesta nova tecnologia són pràcticament infinites, des de l’enginyeria, la medicina, la construcció o fins i tot noves formes d’art contemporani.

He tingut la gran sort de què quan ens van dir què volíem fer i vaig suggerir la possibilitat de construir una caseta d’ocells o casa niu, l’Èlia Montagud, amb molta experiència en temes d’ecologia i sostenibilitat, es va ràpidament engrescar amb el tema, més quan vaig dir-li que feia de voluntari en l’hort escolar dels meus fills.

Dit i fet, gràcies al model de caixa niu que ens va deixar l´Elisa, una companya professora de tecnologia, i gràcies a la perícia amb el Rhino de l’Èlia, vam projectar un model de casa niu del que us mostro les fotos i un petit vídeo de com la màquina làser talla les diferents peces. Malauradament, la caixa niu acabada s’ha hagut de quedar al FabLab de Les Corts, que era on fèiem el curs. Però no patiu, tenim l’arxiu plànol, pel que segons ens han dit, si anem a, per exemple, Servei Estació, ens faran totes les caixes que vulguem per un preu assequible, col·locant-les estratègicament en els llocs més adients de l’escola, i convidant així que algunes aus puguin niar en els arbres del pati.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.