Planter i plantació de patates

L’Arnau i en Gotfried han vingut aquesta tarda a l’hort. El primer que han fet ha estat regar uns mini hivernacles on vam plantar llavors de diverses plantes la setmana passada. Esperem que despuntin en els propers dies. Posteriorment els hi he explicat que tenim separades les patates de les feixes l’hort i que les plantem en una columna de pneumàtics. La primera tasca que han fet ha estat buidar un parell dels pneumàtics apilats per remoure la terra, oxigenar-la i extreure les petites pedres i herbotes que poguessin tenir. Han trobat petits cucs de terra i un parell de patates de l’any passat, en perfectes condicions, que han portat a la classe. Han tornat a omplir els pneumàtics de terra, han col·locat quatre petites patates de sembra de la varietat Bellarosa i a sobre han posat una bona capa de terra fins tapar-les completament. Després han regat. A mesura que vagin creixent les patateres, haurem d’anar afegint-hi més terra en un altre pneumàtic que hi posarem a sobre dels tres que hi ha ara mateix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sega de l’adob verd

Avui, dimarts 3 de març, la Irene i el Nil han tornat a l’hort per fer dues coses molt importants a la vegada que distretes: han estat barrejant compost que aportarem en les properes setmanes als pneumàtics on hi plantarem les patates. Dins del cubell de compost hem trobat alguns cucs de terra que ens ha permès torna a parlar de la gran funció que fan regenerant la terra i que la seva presència ens parla d’una terra nodrida.

Després han estat fent un jaç amb l’adob verd que vam plantar el 26 de setembre: trossos ben petits de facèlia, veça i ordi, que prèviament havia segat (hi ha tasques que no poden fer els nens per un tema de seguretat). La idea és que aquest jaç es vagi assecant en les tres properes setmanes i que els nutrients siguin absorbits per la terra abans d’enterrar les restes vegetals. Posteriorment hi plantarem les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies. Si tot va bé, aquest procés tan llarg, des de finals de setembre, haurà de servir per ajudar totes aquestes plantes, molt exigents a nivells de nutrients, a que creixin sanes i fortes, però això no ho sabrem fins a ben entrat l’estiu, si el reg automàtic ens dóna un bon cop de mà….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireu quin goig fan les plantes que ens han regalat la gent d’Agenda 21 Escolar, una pila d’aromàtiques que anirem plantant per l’escola en les properes setmanes.

Ah, i per cert, mireu quines coses tira la gent pel carrer: una esplèndida Dracaena marginata, que hem recuperat per a l’escola. La tindrem uns dies a l’exterior al pati i si veiem que no acaba d’estar bé, li donarem al José Ramon per a que la posi al seu despatx….com li sobra l’espai…;).

L’hort no s’atura

Ja fa dies que van acabar les classes “normals” tot i que molts nens segueixen venint a l’escola pel casal de víkings d’enguany, però el que no para de cap manera és l’hort. A títol informatiu us he de comentar que vam aconseguir una mena de tendal de la marca “ACME” molt econòmic al Lidl i el vam posar a l’hort per fer ombra a les plantes, que començaven a socarrimar-se degut a la canícula estival, però l’invent no ha durat ni una setmana, sospito que les dues trombes d’aigua i el vent huracanat que li han caigut en poc més de 10 dies han esgotat la seva minsa capacitat de suport i s’ha començat a esquinçar per totes bandes. Que descansi en pau.

Les tomaqueres han començat a produir. Hem collit ja alguns tomàquets i alfàbrega que vam donar a la Loli per a que pugui fer algunes, no gaires, amanides.

També han començat a sortir les primeres maduixes que estan plantades a la taula de cultiu.

Les patateres estan pràcticament seques i en els propers dies traurem la terra dels pneumàtics i veurem si és que han crescut patates en aquesta modalitat experimental.

Han germinat les carbasseres ornamentals i caputxines que vam plantar en quatre testos petits. En els propers dies les haurem de trasplantar.

Hem tingut una visita il·lustre a la vegada que molt útil a l’hort de l’escola. El meu germà petit, en Marc, ha vingut a ajudar-me a col·locar el reg automàtic i donar-nos alguns consells sobre plantes. Dic il·lustre, perquè darrera el seu posat desenfadat i rialler hi ha una persona que porta ja deu anys treballant, estudiant, vivint i respectant l’horticultura ecològica i la natura en general amb una passió i dedicació que el fan tot un mestre en la matèria: escoltant-lo s’aprèn, però encara s’aprèn més veient amb l’amor amb que treballa el camp.

Hem col·locat una gran galleda just a sota del tub que recull l’aigua de pluja que cau a sobre de la teuladeta de les escales que donen al pati annex a l’hort. Es tracta d’una solució temporal fins que trobem o comprem algun dipòsit pluvial definitiu. Hem cregut que és una manera racional i senzilla de recollir aigua “caiguda del cel” mai millor dit, que ens servirà per regar ocasionalment i així gastar menys aigua de la mànega.

Us heu fixat que han començat a florir les plantes que vam posar al costat de les enfiladisses i arbres del pati gran que ens van cedir des d’Agenda 21?

A més, han començat a brotar la buguenvíl·lea, la vinya verge i l’heura que ens van donar, senyal inequívoca que han arrelat bé i que començaran a fer-se grans en els propers mesos. Ens encantaria poder veure en els propers cursos, tota aquella paret que fins ara estava despullada, entapissada amb el verd i les flors de totes aquestes plantes.

L’hort a tota màquina

Aquesta tarda la Sara i en Miquel han tornat a venir a l’hort. Han plantat porros, pastanagues i han hagut de replantar apis, perquè els que van plantar fa quinze dies, s’han assecat tots. Fent forat amb les pales han trobat uns cucs de terra i hem explicat que fan túnels que airegen la terra i s’alimenten de terra, que al digerir-la i excretar-la, la converteixen en un dels millors composts que existeixen.

Parlant d’un altre tema, mireu quina preciositat de patateres que estan sortint en els pneumàtics. Algunes de les flors són blanques i altres són blau-liloses: aigua, bona terra, adob de cavall, cendra de fusta, marro de cafè i alfàbrega. Ja veurem si surten moltes patates….;)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plantació efectiva de patates

Avui, 26 de febrer, sí que cap contratemps ens ha impedit de plantar les patates. El substrat barrejat amb vermicompost i adob de cavall omplia tots els pneumàtics i la Samra i en Marc han pogut plantar les patates. El primer que hem fet ha estat explicar una mica la història de la patata: la “patatosis”. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats en la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada per al consum alimentari humà.

Hem explicat que existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

Les patates que plantarem són de tres varietats diferents: Red Pontiac o Dakota Chief, Kènnebec i Papa morada del Perú, que a França en diuen Vitelotte o Trufa de la Xina. El procediment és senzill: tallem les patates per la meitat (són petitones), col·loquem la part tallada a sota i els grills o ulls de la patata mirant cap a munt. Tapem amb compost, una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap al juny la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

Com ens quedava una mica de temps i de substrat, en Marc i la Samra han plantat en unes cubetes de plàstic enciams quatre estacions, remolatxa, ceba valenciana i una planta de curry.

Plantació fallida de patates

Aquesta tarda de dimecres 19 de febrer han vingut a l’hort la Samra i en Marc. Amb un palet de base i quatre neumàtics vells de cotxe hem

fet un contenidor ultramodern “sincrotró de patatícules” on hi plantarem patates de diverses varietats: Red Pontiac o Dakota Chief, Kennebec

i Papa morada del Perú, que a França en diuen Vitelotte o Trufa de la Xina. 

El procediment és anar omplint els neumàtics de terra a mesura que les patateres vagin creixent. Hi posarem una barreja de compost hortícola

i vermicompost. A mesura que vagin creixent farem fotos de tot el procés.

Quin ha estat el problema? Doncs que no hem calculat bé i no teníem terra suficient per omplir els tres pneumàtics, pel que haurem de fer-ho

la setmana vinent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El que sí han pogut fer ha estat plantar unes cebes i uns enciams a la taula de cultiu, on les maduixeres que es van plantar

la setmana passada ja deuen haver arrelat, perquè les fulles han crescut i tenen un color verd del més saludable.