Aquesta setmana els alumnes de tercer no han pogut fer hort perquè dimarts per la tarda plovia i estava tot enfangat. Avui dijous he recollit uns enciams, apis i escaroles que he portat a la seva classe sense recordar que estaven de colònies, pel que les he lliurat a la classe de P3 i així demà pel mati els peques ho podran portar a la cuina. Estem començat a plantar totes les espècies de primavera i estiu. Seguirem quan tornem de les vacances de Setmana Santa.
El dia 26 de setembre per la tarda vam plantar adob verd a la feixa 2. S’entén per “adob verd” un cultiu que es planta específicament per regenerar la terra i tornar-li bona part dels nutrients que han estat extrets pels cultiu anteriors. En aquesta ocasió hem plantat una barreja de tres espècies: Veça, Facèlia i Ordi, que són un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors i que ens ha d’ajudar a regenerar la terra després que en aquesta feixa hagin estat plantades les solanàcies: tomàquets, albergínies i pebrots, extraordinàriament exigents a nivell de nutrients. Només cal tenir en compte de segar-les durant l’etapa de floració, deixar-les assecar a sobre mateix de la terra (adob verd en superfície) i, passats uns dies, soterrar-les amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, la reducció de la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. És, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera i estiu, que són molt exigents a nivell de nutrients.
Quan a principis de setembre hem tornat a l’hort ens em trobat que, degut a la bona feina del reg automàtic, les plantes no només no s’havien assecat sinó que han crescut d’una manera pràcticament hipertrofiada. Els gira-sols mesuraven més de dos metres i la carbassera sortia uns tres metres de la banyera. Degut a aquest creixement selvàtic, s’han iniciat una sèrie d’actuacions de neteja general i de poda de les plantes aromàtiques: s’han arrencat les tiges de les tomaqueres, pebroteres, albergínies i les canyes que les sustentaven; s’han arrencat les restes de carbasseres i cogombreres; una poda de les plantes aromàtiques que més havien crescut: el donzell, la sàlvia i la menta. A la fi, una neteja general per deixar les feixes netes i lliures per a la nova temporada de tardor-hivern que ara comença. Degut al sistema de rotacions de famílies botàniques a les quatre feixes de cultiu, us adjunto l’esquema de plantació per a aquesta nova temporada. No té secret, es tracta de cultivar les mateixes plantes que en la temporada anterior però movent-les a la feixa contigua: tot el que estava plantat a la feixa 1 passa a la feixa 2 i així successivament. No es tracta de cap capritx, ans el contrari, cada grup de plantes té unes necessitats específiques de nutrients, pel que és bo anar-les fent rotar per a que no esgotin els recursos en nutrients de cadascuna de les feixes. A més, l’adob verd i els fermentats d’ortiga i cua de cavall ens ajuden a revitalitzar i mineralitzar les feixes.
Esquema visual de la plantació de primavera-estiu 2014 i de la de tardor-hivern 2014-15.
Aquesta tarda han vingut a l’hort, contents i riallers, la Sara i el Miquel. Han plantat apis i han trasplantat unes cebes petitones que teníem en planter que hauran de créixer molt més a partir d’ara. També han trasplantat cibulet a la feixa dos i la feixa tres, perquè fa una bona associació amb l’enciam i el cogombre. Aprofitant que plantaven o trasplantaven diverses espècies hem vist les diferències entre aquelles de les que en consumim les arrels, com les pastanagues, els bulbs, com les cebes i les fulles, com l’api o el cibulet.
Com una intensa però curta pluja estival ens ha captivat la subtil fragància i efímera bellesa dels Jacints, que també ens recorden l’inexorable cicle de la natura. Tot neix, tot mor, tot torna a renéixer després d’uns mesos de suposada calma hivernal. Res s’atura i poc marge ens queda per a la contemplació de la bellesa natural: Cull les roses, noia (mentre ets jove…) ens diu el poeta Ausoni. Els mesos passen volant i amb ells el curs escolar.
La majoria de les plantes cultivades durant les estacions de tardor i hivern han estat recol·lectades pels alumnes de tercer, portades a la cuina de l’escola i consumides pels alumnes, monitores i professorat. La resta malauradament han hagut de ser tretes sense acabar el seu cicle de cultiu per diversos motius: pobre creixement (pastanagues), s’han espigat (algunes cols) o directament no han sortit, com els espinacs. En properes temporades haurem de veure com tractar aquestes plantes per a que tinguin un creixement òptim i les puguem recol·lectar. Les quatre feixes han estat convenientment netejades de forma successiva per donar pas als cultius de primavera i estiu.
En l’espai que hi ha entre les feixes 1 i 2 hem trasplantat una Marialluïsa (Lippia triphylla), una Sajolida (Satureja officinalis) i un Espernallac (Santolina chamaecyparissus), cedides per Agenda 21. Una vegada més expliquem que la intenció de barrejar plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals és la de crear la major diversitat possible en el nostre petit hort. Les plantes hi surten beneficiades i la nostra contemplació estètica també. Aquesta barreja de plantes no és nova, de fet, en l’Edat Mitjana els horts dels monestirs ja feien aquestes barreges de plantes cultivades amb una triple intenció: omplir el rebost de la cuina, les vitrines de l’apotecari i els gerros l’altar, és a dir, i entenent que els monestirs intentaven ser el més autosuficients possibles, abastir-se de plantes hortícoles i arbres fruiters per al consum humà i animal: porcs, ovelles, gallines, conills, etc. que a la vegada donaven llet i derivats, ous i carn; abastir de plantes remeieres els pots de l’apotecari: camamilla, eucaliptus, romaní, farigola, angèlica, belladona, etc. per a curar o si més no pal·liar el dolor de les malalties i afeccions més comunes i, finalment, embellir a major glòria de Déu, l’altar i l’església amb flors i plantes ornamentals: roses, clavells, margarites, etc.
El divendres 6 de setembre vam plantar llavors de mostassa a la primera feixa o “parada”, la corresponent enguany a les solanàcies (diem enguany, perquè els cultius hauran d’anar rotant en un cicle quadriennal). Com ja s’ha dit en un post anterior, al no poder plantar tomàquets, pebrots i albergínies fins a la primavera, plantem un adob verd com és la mostassa, de ràpid creixement, que ens ajudarà a tenir la terra en molt bones condicions de cara a la plantació de les solanàcies. Per a que funcioni de forma òptima només caldrà segar-la quan s’iniciï la floració per a que no es “mengi” tots els nutrients. Llavors la deixarem com a compost de superfície fins que sigui l’hora de plantar les tomaqueres, albergínies i pebroteres.
Quinze dies després de desherbar totes les “males herbes” que havien sortit al llarg del mes d’agost, hem hagut de tornar a fer-ho. Creixen amb una força i velocitat sorprenents. Cal dir, també, que la mostassa està creixent de forma molt ràpida i “apretada” en el bancal de les solanàcies.
Tenint en compte que la majoria d’hortalisses, no totes, tenen al llarg de l’any una època de plantació que cal respectar, quines plantes i hortalisses podem plantar quan comença el curs, a partir de mitjans de setembre?
Haurem de plantar espècies de tardor-hivern o de les que són anuals: faves, pastanagues, enciams, cebes, porros, apis, alls, escaroles, bledes, raves, espinacs, pèsols, remolatxes, coliflors, cols i bròquils.
En la primera parada, la de les solanàcies (plantes amb flor), no podem plantar-hi tomàquets, pebrots ni albergínies, perquè són hortalisses de primavera i estiu. Però deixarem la terra sense conrear? No és convenient. Podem aprofitar aquests propers mesos per plantar-hi un adob verd, per exemple mostassa.
La planta de la mostassa, de la família de les crucíferes (plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes), és un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors. L’adob verd és l’operació agrícola de conrear una planta per enterrar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl. Només cal tenir en compte segar-la durant l’etapa de floració, deixar-la assecar a sobre mateix de la terra i, passats uns dies, soterrar-la amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. Serà, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera de tomaqueres, pebrots i albergínies, que són molt exigents a nivell de nutrients. A la zona de plantes aromàtiques hi plantarem sajolida i clavell de moro, que ajudaran en el creixement de les tomaqueres i pebroteres.
En la segona parada hi plantarem l’associació de pastanagues, enciams, cebes i porros. Les pastanagues i els enciams s’ajuden mútuament i les cebes i els porros també. A la zona intermèdia hi plantarem camamilla i boixac, que ajuden al creixement de les cebes.
En la tercera parada hi plantarem l’associació d’apis, alls, escaroles, raves, bledes i espinacs. Els alls ajuden als apis i a les escaroles. I els espinacs ajuden als raves. A la zona intermèdia hi plantarem sàlvia i farigola.
En la quarta i última parada hi plantarem pèsols, faves, remolatxa, cols, coliflors i bròquils. A la zona intermèdia hi plantarem anet i gerani, que repel·len les plagues de la coliflor i el bròquil.
No totes les hortalisses es planten de cop, s’ha de fer de forma esglaonada respectant les seves èpoques de plantació.
Degut a les “dimensions reduïdes” de la majoria dels horts escolars, cal organitzar molt bé els espais de plantació, pel que el mètode de “parades en crestall”, ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia, resulta molt recomanable per a les necessitats i proporcions de l’hort de l’Estel.
L’espai de plantació del mètode de parades en crestall es divideix en quatre parades o espais de plantació, de metre i mig d’ample i de llargada variable, separades per uns caminets de pas que es deixen sense llaurar. Cada parada de metre i mig es divideix en tres zones, dues de seixanta centímetres destinades a la plantació i una central de trenta centímetres, on s’hi col·loquen longitudinalment totxanes planes cada seixanta centímetres. Aquestes totxanes tenen la funció de ser el lloc on es trepitja quan es treballa la terra, per així compactar el menys possible la terra cultivable. Entre totxana i totxana s’hi planten flors o plantes aromàtiques, que ajuden al desenvolupament i protecció de les hortalisses.
Els espais de terra cultivable es treballen amb la fanga, airejant però no voltejant. És molt important no trepitjar-la per a no compactar la terra i que estigui el més esponjosa i airejada possible. En tot l’espai de la parada s’hi col·loca finalment un crestall (capa d’uns quatre centímetres d’adob) en superfície que no es barreja amb la terra. Ja tenim el terreny preparat per començar a plantar.
El sistema de parades en crestall ens permet plantar de forma molt racional i optimitzada, ja que aquest sistema permet plantar d’una manera més atapeïda les diferents associacions de famílies de plantes i hortalisses típiques del clima mediterrani. També ens permet fer les necessàries rotacions de cultius, que aporten diversos beneficis a la terra: de caràcter biològic, perquè redueixen la contaminació del sòl en males herbes, plagues i malalties; de caràcter agrofísic, perquè afavoreixen que es mantingui l’estructura òptima de la terra llaurable; i, de caràcter agroquímic, perquè subministren els components químics necessaris per al sòl.
Resumint el mètode de parades en crestall:
No trepitjar les feixes de cultiu.
Un bon compost.
Sembra densa.
Rec amb mànega exsudant o de goteig.
Rotació de quatre anys de famílies botàniques.
Al llarg del mes d’agost, tot consultant alguns llibres i pàgines web sobre agricultura ecològica, hem trobat una petita joia que ens pot ajudar molt en el disseny i funcionament de l’hort. Es tracta d’un programet anomenat KitchenGardenAid que permet dissenyar i programar de forma senzilla les diferents collites de plantes i hortalisses. T’ajuda a gestionar les rotacions i associacions més beneficioses entre les diferents plantes, marcant de color verd o vermell els espais en què és més encertat posar una planta en relació a les que l’envoltaran. A més utilitza unes icones molt senzilles i gràfiques, generant una plantilla que es pot exportar en diferents formats, com la que podeu veure tot seguit.
A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.
Què és el que hem fet aquests primers dies?
Desherbar:
El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc, creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…
Airejar:
Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.
Adobar:
La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.
Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents