Primera collita de l’any

Avui, dimarts 17 de febrer, han tornat a venir a l’hort l’Alba i el Diego. En aquesta ocasió han collit algunes escaroles i enciams que han portat a la classe per a que els seus companys les poguessin veure i després les han portat a la cuina per a que puguin ser consumides en els propers dies pels alumnes de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Posteriorment hem tornat a l’hort i han estat regant les plantes amb una barreja d’aigua i lixiviats de vermicompost, és a dir, els líquids que es generen del compostatge de material orgànic que fan els cucs de terra. Dit així pot sonar una mica fastigós, però penseu que el vermicompost és un dels millors adobs que podem oferir a les plantes:  els aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al seu bon creixement.

Construcció d’una vermicompostadora

Per començar, què és una vermicompostadora? “Vermi” és una paraula llatina que significa “cuc”. Per tant, una vermicompostadora és una compostadora on la feina de compostar la fan uns cucs vermells molt simpàtics que es mengen les restes orgàniques que hi anem posant i, després de digerir-les, les converteixen en les seves dejeccions (caques). L’humus de cuc està considerat el millor adob natural del món.
Amb unes fustes trobades pel carrer hem construït una petita vermicompostadora (no ha de ser de grans dimensions). L’estructura és senzilla: una sèrie de calaixos superposats amb una malla de plàstic per on puguin pujar i baixar els cucs i una inferior amb aixeta on recollir els lixiviats (s’anomena així el fertilitzant líquid que s’origina del propi procés de compostatge). Aquest líquid es pot afegir a l’aigua de regar les plantes i resulta boníssim per les seves propietats i nutrients.
Els cucs “treballen” molt bé si els hi oferim unes condicions adequades: volen restes orgàniques, humitat, obscuritat (recordeu que el seu habitat natural és a sota terra) i una temperatura suau, ni molt de fred ni molta calor. Si no cuidem aquestes condicions, entren en un estat de latència vital, no mengen i deixen de fer la feina de compostar.