Plantació de cebes, aromàtiques i visita sorpresa

La setmana passada, sentint-ho molt, no vam tenir sessió d’hort perquè plovia i “no és plan d’acabar mullats, enfangats i constipats”, pel que vam pensar que “como hay más días que ollas”, era millor deixar-ho per una millor ocasió.

Ahir sí que feia molt bon dia, una mica fred i humit però, pel que la Maria i l’Arnau van venir a plantar algunes coses a l’hort: cebes, un cibulet i una camamilla, que està “más pallá que pacá” i ja veurem si sobreviu les properes setmanes. Amb ordre i atenció van fer totes les feines requerides.

Mentre la Carme, mare de la Maria, i jo els anàvem ajudant a plantar, tot fent equilibris per no caure a sobre dels enciams, vam tenir una inesperada però molt bonica sorpresa: de nou un pit-roig mascle adult es va passejar a poc més d’un metre d’on estàvem nosaltres i va menjar-se un dels cucs de terra que l’Arnau havia desenterrat mentre cavava. Van ser pocs segons, però d’una bellesa i intensitat sublims….

Avui he tornat a veure el pit-roig. Es passeja valent per les feixes…el tinc molt a prop, tot i que seria impossible agafar-lo, ni pretenc fer-ho, perquè és extraordinàriament ràpid. Resulta xocant que entre tant edifici, tanta plaça dura i tant de formigó es puguin generar petits espais de biodiversitat i presència d’animals lliures. En pocs dies hem vist una merla i un pit-roig, aquest ja és pràcticament la nostra mascota perquè campa per l’hort com si estigués a casa seva, que de fet ho és….els intrusos som nosaltres. En els propers dies penjarem en algun arbre del pati gran la menjadora que ha fet la Maria amb el seu pare amb material plàstic reciclat.

Per últim dir-vos, encara que dient-ho jo queda una mica malament, l’hort fa molt de goig: estan pujant els enciams i les escaroles; tenim la Tarongina preciosa, amb un verd lluminós ple de vida. Està creixent l’adob verd, barreja de facèlia, veça i ordi…total, molt bonic i enriquidor. La de psiquiatres que m’estalvio….

Preparant la feixa de les solanàcies

Avui dimecres 5 de març l’Adriana i en Quim han estat treballant de valent en la feixa de les solanàcies: han estat gratant la terra amb un rasclet i airejant-la amb la fanga. Han incorporat les restes seques de mostassa i s’han sorprès de què la terra contingués moltes llombrius, també dites cucs de terra, senyal inequívoca que està plena de nutrients i  esponjada. Ens els propers dies aquí hi plantarem les tomaqueres, albergínies i pebrots verds i vermells, que recordem són plantes molt exigents. També han plantat sis alls a la taula de cultiu  al costat de les maduixeres, perquè segons els entesos, fan una boníssima associació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Primer contacte amb l’hort

A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.

Què és el que hem fet aquests primers dies?

Desherbar:

El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc,  creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant  les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…

Airejar:

Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.

Adobar:

La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.

Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona  per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.