Dimarts passat, la Clara i la Candela van tornar a l’hort. Van estar plantant enciams, raves, pastanagues i remolatxes. Van veure la diferència entre cultius de llavor o planter, en el cas dels enciams, i els diferents tipus de mides i formes de les llavors: les de remolatxa són rodones i molt més grans que les de pastanaga, que són molt més petites que el cap d’una agulla.
Dimarts 30 de setembre vam començar a treballar a l’hort amb els nens de tercer. En aquesta ocasió van venir a l’hort la Clara i la Candela. Vam estar parlant de la rotació de cultius i de la necessitat que té la terra de descansar. També vam parlar dels adobs verds i finalment van plantar a la feixa 1 bròquils, cols i coliflors. Hem col·locat trampes de cervesa contra els llimacs que es mengen el planter.
Divendres 11 d’abril els alumnes de P5 i la seva tutora Pilar han fet una visita a l’hort de l’escola. A la casa de colònies on han estat dilluns i dimarts d’aquesta setmana, els hi han donat uns enciams i han vingut a trasplantar-los a l’hort. Com eren 15 enciams, pràcticament tots els nens i nenes han pogut plantar-ne un. Se’ls veia molt il·lusionats i han estat molt atents a les explicacions que se’ls hi ha donat. Hem plantat els enciams als peus de les tomaqueres de la feixa 1, en aquesta temporada de primavera-estiu, la de les solanàcies. Al peu de les tomaqueres també hi hem plantat Monarda, que també es coneix per Bergamota. Provinent de les praderies nord-americanes, la Monarda és una planta que requereix poca atenció. Les seves fulles, utilitzades per aromatitzar el té que du el mateix nom, té de bergamota, atreu a un gran nombre d’insectes auxiliars.
També hem plantat 5 llavors de blat de moro, 3 de carbassa, cinc de carbassó i cinc de cogombre, a la feixa número 3. Hem estat una bona estona regant, perquè al llarg de totes les vacances de Setmana Santa no es podrà regar. Esperem que les plantes no pateixin gaire, sobretot les més petites, que ara mateix estan eclosionant.
Avui 12 de març hem començat a plantar en la feixa de les solanàcies: cinc tomaqueres, cinc plantetes d’alfàbrega, deu pebroteres, cinc de vermells i cinc de verds, cinc albergínies, una Melissa i una Lavanda. Parlant d’un altre tema: hem aconseguit que una fruiteria del barri ens regali alguns sobrants, uns 10 ó 12 kilos, de fulles de verdura i fruita. Després de tallar-los en trossos petits, els estem incorporant barrejats a les dues compostadores i és espectacular l’escalfor que està generant el procés de compostatge. Alguns matins “surt fum”, literal, quan s’obre la tapadora. Hem d’agrair al Manolo, amo del bar que hi ha al costat de l’Estel, les bosses de marro de cafè que ens dóna i que tan bé ens van per millorar el procés de compostatge.
També hem plantat 19 bulbs en un test.
El divendres 6 de setembre vam plantar llavors de mostassa a la primera feixa o “parada”, la corresponent enguany a les solanàcies (diem enguany, perquè els cultius hauran d’anar rotant en un cicle quadriennal). Com ja s’ha dit en un post anterior, al no poder plantar tomàquets, pebrots i albergínies fins a la primavera, plantem un adob verd com és la mostassa, de ràpid creixement, que ens ajudarà a tenir la terra en molt bones condicions de cara a la plantació de les solanàcies. Per a que funcioni de forma òptima només caldrà segar-la quan s’iniciï la floració per a que no es “mengi” tots els nutrients. Llavors la deixarem com a compost de superfície fins que sigui l’hora de plantar les tomaqueres, albergínies i pebroteres.
Quinze dies després de desherbar totes les “males herbes” que havien sortit al llarg del mes d’agost, hem hagut de tornar a fer-ho. Creixen amb una força i velocitat sorprenents. Cal dir, també, que la mostassa està creixent de forma molt ràpida i “apretada” en el bancal de les solanàcies.
Tenint en compte que la majoria d’hortalisses, no totes, tenen al llarg de l’any una època de plantació que cal respectar, quines plantes i hortalisses podem plantar quan comença el curs, a partir de mitjans de setembre?
Haurem de plantar espècies de tardor-hivern o de les que són anuals: faves, pastanagues, enciams, cebes, porros, apis, alls, escaroles, bledes, raves, espinacs, pèsols, remolatxes, coliflors, cols i bròquils.
En la primera parada, la de les solanàcies (plantes amb flor), no podem plantar-hi tomàquets, pebrots ni albergínies, perquè són hortalisses de primavera i estiu. Però deixarem la terra sense conrear? No és convenient. Podem aprofitar aquests propers mesos per plantar-hi un adob verd, per exemple mostassa.
La planta de la mostassa, de la família de les crucíferes (plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes), és un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors. L’adob verd és l’operació agrícola de conrear una planta per enterrar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl. Només cal tenir en compte segar-la durant l’etapa de floració, deixar-la assecar a sobre mateix de la terra i, passats uns dies, soterrar-la amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. Serà, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera de tomaqueres, pebrots i albergínies, que són molt exigents a nivell de nutrients. A la zona de plantes aromàtiques hi plantarem sajolida i clavell de moro, que ajudaran en el creixement de les tomaqueres i pebroteres.
En la segona parada hi plantarem l’associació de pastanagues, enciams, cebes i porros. Les pastanagues i els enciams s’ajuden mútuament i les cebes i els porros també. A la zona intermèdia hi plantarem camamilla i boixac, que ajuden al creixement de les cebes.
En la tercera parada hi plantarem l’associació d’apis, alls, escaroles, raves, bledes i espinacs. Els alls ajuden als apis i a les escaroles. I els espinacs ajuden als raves. A la zona intermèdia hi plantarem sàlvia i farigola.
En la quarta i última parada hi plantarem pèsols, faves, remolatxa, cols, coliflors i bròquils. A la zona intermèdia hi plantarem anet i gerani, que repel·len les plagues de la coliflor i el bròquil.
No totes les hortalisses es planten de cop, s’ha de fer de forma esglaonada respectant les seves èpoques de plantació.
Quines famílies botàniques podem poden plantar?
Quines flors i plantes aromàtiques podem plantar?
[1] Gaspar Caballero descarta aquestes últimes en el mètode de parades en crestall, pel que farem l’experiment de plantar-les, fora de l’hort, dins d’una pila de penumàtics.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents