Mercat de la Pagesia Tradicional de Peralada.
Fira del meló a Artesa de Segre.
Fira de l’Avellana a Riudoms.
Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.
DITES POPULARS D’AGOST
Tempesta a l’agost, bons raïms i millor most.
A l’agost, la dalla no té repòs.
Per Sant Nonat (31 d’agost), la pastanaga s’ha d’haver sembrat.
Per l’agost, cigrons i most.
A l’agost, figues i most.
Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa.
L’aigua d’agost fa espès el bosc.
Per Sant Magí, l’avellana has de collir.
Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.
L’aigua d’agost fa espès el bosc.
A l’estiu tota cuca viu.
Sol d’agost, cria oli i most.
En fires i festes majors, tant s’atipen un com dos..
El sol d’agost estova la cera i enforteix el llot.
Si per Sant Ramon vas a sembrar, ni palla ni gra.
Aigua d’agost, safrà, mel i most.
Sant Ramon tapat, segur aiguat.
Per l’agost, a sol post, de seguida és fosc.
Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa.
Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.
Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.
L’HORT AL JULIOL
Ara feia setmanes que no havia pogut escriure cap entrada al bloc de l’hort de l’escola. Com bé sabeu, el mes de juny és mortal per la munió de reunions, correccions, avaluacions i tancament de curs (i això que els profes, com tothom sap, vivim del cuento i tenim més vacances que en Neymar…). Si a això se li suma que al Maria Espinal acabem de treballar a mitjans de juliol i que aquest any “només m’he apuntat a 8 cursets” entre mitjans de maig i principis de setembre (presencials i online….jejeje, sí, estic pirat) es pot dir que no he tingut gaaaaaire temps a dedicar-li al bloc de l’hort. Però la feina s’ha anat fent, hem anat a regar un parell de cops per setmana i tasques de manteniment per a que les plantes no morin de la calor sufocant que fa als patis de l’escola.
Vam collir algunes patates, bledes, algun tomàquet (tres o quatre, perquè alguns tenen el mal del “cul negre”, necrosi apical, per manca de calci: manca d’aigua o moltíssima calor) i com podreu veure a les fotografies que adjunto, tenim un gran gira-sol i unes carbasseres que s’han enfilat i s’han sortit “literalment” de la banyera de l’hort.
Algunes patates tenien una mida acceptable i altres, molt petites, micro, eren patates per a barrufets, però feien molta gràcia.
Com cada estiu hem posat un tendal que fa una mica d’ombra i que ajuda, molt, a que les plantes no quedin fregides pel sol.
Amb les obres de la finca del costat, han arrencat totes les bardisses que teníem a tocar de l’hort i ara llueix molt més la vinya, que dona raïm.
Seguirem treballant, fins la segona quinzena d’agost, que marxarem a Palamós.
FIRES I FESTES DE JULIOL
Fira del Càntir d’Argentona.
Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès.
Fira de Sant Jaume a Reus.
Mercat romà a Guissona.
Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.
DITES POPULARS DE JULIOL
Al juliol, la forca al coll.
A mala anyada, hort i porc.
Al juliol treu la garba al sol.
Pel juliol, les eugues a l’era i els bous al sol.
Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar.
Pel juliol, amb poc bull el perol.
La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
A mig juliol, sembra el fesol; per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta.
Pel juliol pica el sol, la dona i el cargol.
Juliol sense rosada duu la pluja amenaçada.
Pel juliol, les garbes a l’era i els bous al sol.
Nit de juliol, pluja no vol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.
Aigua de juliol, cap pagès la vol.
Pel juliol, el pastor toca el flaviol.
Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.
FIRES I FESTES DE JUNY
Fira del Pa amb tomàquet de Santa Coloma de Farners.
Fira dels Indians a Cadaqués.
Festa de la Cirera a Santa Coloma de Cervelló.
Fira d’Artesans a Pinós.
Fira medieval de la sal a Cardona.
Fira medieval dels Canonges a la Seu d’Urgell.
Fira de la mel Novella a Colera.
Fira del cavall a Cambrils.
Fira de l’Ou a Sant Guim de Freixenet.
Falles d’Isil. A finals de mes.
Fira d’herbes remeieres i productes artesans a Vilanova de Sau.
Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.
DITES POPULARS DE JUNY
Pel juny fruites madurades i moltes migdiades.
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.
Civada granada, als vint dies segada.
De la pluja del juny, la terra en gruny.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
El blat primerenc o tardà, pel juny s’ha de segar.
Juny brillant, any abundant.
Si plou per Sant Pere, plourà un mes darrere.
Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i molt blat.
Per Sant Joan i Sant Pere, no posis taula a l’era.
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.
De Sant Joan a Sant Pere sembraràs les fesoleres.
Juny i Juliol, ni col ni cargol.
Juny acabat, dia escurçat.
Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous.
Pel juny, la falç al puny.
Pel Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.
El sol de juny estalvia llum.
Al juny la pluja és lluny, i si plou cada gota és com un puny.
Per Sant Pere, garbes a l’era.
Sembraràs quan voldràs, però al juny segaràs.
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.
Per Sant Joan s’han de collir els pèsols i els alls.
Fins sant Joan, fesols al camp, després de sant Pere, fesols enrere.
Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.
Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.
Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.
Tasques de manteniment
Aquests últims dies estem tenint poca feina a l’hort. De fet, com qui diu, no hem hagut de regar gaire perquè està plovent amb freqüència aquestes últimes setmanes. És per això que ens hem dedicat a arrencar “males herbes”, posar tutors als tomàquets, tallar algunes tiges de Caputxina, que està creixent desbocada, collir alguns enciams que hem portat a la cuina…i poca cosa més. Us comparteixo unes fotos i podreu veure com d’exuberant està l’hort per aquestes dates.
Podeu veure que grans estan les patateres i les seves flors liles i grogues molt boniques. Quan van arribar a Europa, abans de consumir-se com aliment, es feien servir de planta ornamental pel seu port i flor boniques.
També han crescut molt les carbasseres i els gira-sols. Mireu que boniques les flors liles de la citronel·la i taronja de la caputxina.
Finalment podeu veure que hem hagut de posar tutors a les tomaqueres i que estan creixent força els alls a la taula de cultiu.
Categories: General
Etiquetes: alls, caputxina, carbasses, citronel·la, tomaqueres
Deixa un comentari
Ja hem acabat l’hotel d’insectes…
Després d’algunes setmanes de molta feina, finalment hem pogut acabar el nou hotel d’insectes i l’hem portat a l’hort. Comparteixo amb vosaltres unes fotos on es veuen l’hotel acabat i penjat a la xarxa de l’hort i tots els nens i nenes de diverses classes que han participat en aquest projecte. No cal dir que els ha entusiasmat participar-hi i que s’han pres amb moltes ganes aquesta feina. Ara només cal que els insectes que volten l’hort, se’l facin seu i l’estrenin per posar els seus ous i/o, senzillament, viure-hi.
Li hem fet una sèrie de millores en relació a l’anterior. Potser la més important és que l’hi hem posat una malla de ferro protectora que no permetrà que caiguin els elements naturals: fusta, canya, pinyes, etc…que va ser un dels principals problemes de l’anterior model.
Estem fent un nou hotel d’insectes…
Els que seguiu des de fa tems el bloc de l’hort de l’escola recordareu que fa un temps vam tenir un hotel d’insectes que, malgrat era molt bonic, amb les inclemències meteorològiques i el pas del temps, es va acabar fent malbé. Aquí us poso una foto per si no el recordeu:
Doncs, bé, aquests dies n’estem construint un de nou. Per fabricar-lo, en Víctor l’Alan i en David han utilitzat una caixa gran de fusta d’ampolles de vi i l’han anat omplint de diversos materials atractius per als insectes: tascons de fusta foradats (per atreure insectes xilòfags (mengen fusta), trossos de suro i escorça d’arbres per atreure coccinèlids (marietes); pinyes de diferents tipus; palla; canyes de bambú, branquetes de diferents diàmetres, pedres de diferent granulometria (per atreure Mantis que col·loquin les seves ooteques (dipòsits d’ous); també poden servir de refugi per a caràbids i petits rèptils com sargantanes. En fi, que estem molt contents d’ajudar a la “fauna d’insectes i rèptils auxiliars” de l’hort: marietes, sírfids, abelles i abellots, etc. per a que se senti més còmoda en la seva difícil i necessària tasca de pol·linitzar les diverses plantes: la caputxina i totes les aromàtiques, etc.
Com no feia molt bon temps, ens vam quedar al Punt de trobada. Aquí els podeu veure amb tots els materials utilitzats:
FIRES I FESTES DE MAIG
Fira del Carquinyolia l’Espluga de Francolí.
Fira de Sant Ponça Barcelona.
Fira del Vidrea Cistella.
Fira de la Maduixaa Sant Cebrià de Vallalta.
Fira Grecoromana. Triumvirat mediterrania l’Escala.
Fira del Jogueta Figueres.
Fira del Pa, la Farina i el Blata Castelló d’Empúries.
Fira del Cavalla Barberà del Vallès.
Fira Mercat d’Herbes i Productesa Setcases.
Fira del Burroa Biure.
Fira Fil a l’Agulla. Mostra de les arts tèxtils i Les Laborsa Tona.
Aplec del Cargola Lleida.
Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.
DITES POPULARS DE MAIG
Si plou per l’Ascensió, es perd la ceba i el meló.
La civada com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.
Maig calent i humit, fa el pagès ric.
Al maig floreix el faig i canta el gaig.
Maig arribat, hivern acabat.
Per Santa Creu, faves per tot arreu.
Maig, a segar vaig.
Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs.
A darrere de maig a parar llana me’n vaig.
Maig arribat, un jardí a cada prat.
Al mes de maig, plou de raig en raig.
Pel maig, grana l’ordi o rosseja el blat.
Maig, l’olivera florirà i el blat granarà.
Del maig a la meitat, hivern acabat.
Boires per xaloc, prepara llenya al foc.
Bels de maig, belets d’octubre.
Maig calent i plujós fan l’any ric i abundós.
Una flor no fa maig ni una gota un raig.
Pel maig, cada dia un raig.
Maig humit fa el pagès ric.
Pel maig floreix l’olivera i grana el blat.
Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.
Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.
Ja surten les patates…
Com bé sabeu, ja fa algunes setmanes vam plantar les patates a la columna de pneumàtics, les famoses “Patates Michelín” i…ja estan sortint. Per l’experiència d’altres anys, no en surten moltes i solen ser petitones, però als nens els hi fa una il·lusió bàrbara. Esperem unes setmanes més i ja les podran recol·lectar.
També us he de comentar que la Maria Lluïsa que vaig trasplantar de l’hort a una jardinera de les noves i que, a més, vaig podar de manera severa, està brotant com au Fènix de manera espectacular. El magraner del pati també està brotant després una bona poda.
Hem estat arranjant i replantant a la jardinera vertical del pati gran amb plantes aromàtiques: melissa, fonoll, 2 rudes, sàlvia i Espernallac.
Plantem cebes, mongetes, enciam i carbasses
Avui hem estat plantant cebes, mongetes, enciams i carbasses. Va avançant el mes d’abril i hem hagut de plantar la majoria d’espècies de primavera i estiu perquè a finals de la setmana vinent comencen les vacances de Setmana Santa i quan tornem ja serà una mica tard per fer-ho. Aquestes últimes setmanes estan sent una mica estranyes perquè tant fa fred, com calor com plou. Esperem que en els propers dies el temps s’estabilitzi i comenci a fer una mica més de sol i calor, moment que les plantes aprofitaran per créixer de valent. Estem posant palla com a cobertura per a les plantes: això ajuda a retenir la humitat i que no pateixin tant quan fa molta calor.
Fixeu-vos quina bona parella fan els alls i les maduixes a la taula de cultiu….i sí, el que veieu és pinassa, que la posem d’encoixinat perquè els hi aporta un grau d’acidessa a la terra que aquestes dues plantes agraeixen.
Hem trasplantat una glicina (Wisteria Sinensis) a una de les jardineres grans que hi ha al costat de l’hort. Esperem que creixi amb força en els propers mesos.
Aprofito per parlar-vos d’un llibre de la biblioteca que a casa ens ha agradat molt: Una granja de otra época, de Philippe Dumas. Es tracta d’un llibre de gran format, apaïsat, dibuixat amb aquarel·les que explica la vida quotidiana, estances i diferents feines de la granja Cogges, a Witney, a prop d’Oxford, Anglaterra. En aquesta granja han decidit treballar i viure com en una altra època…si el llegiu i mireu els dibuixos…segur que us encantarà.
Canvi de plantes a la rampa de l’entrada….
Com haureu observat aquestes últimes setmanes, hem renovat algunes de les plantes de la rampa de l’entrada. Els bulbs que havíem plantat fa un parell de mesos: narcisos i jacints, amb noms molt mitològics, s’havien anat pansint i ja no estaven tan bonics, cosa que ens parla de l’efímera i transitòria que n’és la bellesa.
Com bé sabeu, la història de Narcís és una mica trista: el mite grec narra la tragèdia d’un jove efeb tan bell que tothom s’hi enamorava. La nimfa Eco no va suportar que ell la refusés i va consumir-se de pena dins d’una cova fins que només hi va quedar el seu “eco”. Nèmesi, deessa de la venjança, va castigar al noi per la seva supèrbia i va fer que emmirallant-se en el reflex d’un riu intentés donar un petó a la seva pròpia imatge i va ofegar-se al caure a l’aigua. En el lloc on va morir hi va néixer una bonica flor, la que porta el seu nom.
Jacint, jove humà de qui el mateix Apol·lo estava enamorat, va morir per la gelosia que el vent Zèfir sentia pel seu amor no correspost. Un dia que Apol·lo ensenyava a Jacint com llençar el disc, Zèfir, amb una forta ventada va fer impactar el disc en el cap de Jacint, matant-lo. Abans de marxar a l’Hades, Apol·lo va aconseguir, entre plors, convertir al jove amant en una flor preciosa que ens recorda la seva bellesa eterna.
Seguim amb la plantació de primavera-estiu…
Aquests últims dies hem seguit amb la plantació de noves espècies de primavera-estiu en les feixes que vam netejar fa uns dies. En aquesta ocasió hem plantat bledes, carbassons, cogombres, blat de moro i gira-sols. Aquestes setmanes són d’una frenètica activitat a l’hort, perquè és quan haurien de quedar plantades totes les espècies de cara a l’estiu.
Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu policultiu associat o “milpa”, com ells l’anomenaven, s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.
Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les “chinampas”, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.
Les tres germanes s’ajuden mútuament en una relació perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.
Categories: General
Etiquetes: agricultura_precolombina, asteques, blat_de_moro, carbasses, cultius de primavera i estiu, mongeta
Deixa un comentari
FIRES I FESTES D’ABRIL
Mostra gastronòmica del Conill i de l’Artesania a Vilafant.
Fira de forjadors i treballadors del ferro a Besalú.
Fira de l’Embotit de Bescanó.
Mercat del Ram a Vic.
Fira del Bunyol de Sant Feliu de Guíxols.
Fira de la Garnatxa i el Brunyol a Garriguella.
Fira de les Herbes Medicinals a Peratallada.
Fira Formatgera a Ribes de Freser.
Fira d’Espàrrecs de Gavà.
Lactium, el món del formatge a Vic.
Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.
DITES POPULARS D’ABRIL
Si no vol menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols a l’abril.
Abril tronat, bon any assegurat.
Abril i senyors, tots són traïdors.
Per l’abril, espigues mil.
A l’abril no et llavis ni un fil.
Abril que surt plovent, el maig crida rient.
La flor més gentil, la clavellina d’abril.
No t’embarquis per l’abril, si no vols estar en perill.
Per Sant Jordi espiga l’ordi. Per Sant Marc espiga el blat.
Rient i plorant, l’abril va passant.
Abril mullat, de pa en ve carregat.
Abril finit, el camp florit.
Per l’abril, cada ocell canta en son niu.
Setmana Santa en abril, any gentil.
No diguis hivern acabat si Sant Jordi no ha passat.
Fins que la lluna d’abril no hagi passat, no donis l’hivern per acabat.
Tronada per l’abril, cada gra en torna mil.
Si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols per l’abril.
Tard s’ho va pensar el qui per l’abril va podar.
Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.
Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.
Plantem les solanàcies i renovem algunes aromàtiques…
Dilluns passat vam estar plantant a les feixes de solanàcies: tomàquets de Montserrat i Cor de Bou, pebrots i albergínies. En aquesta mateixa feixa hi plantarem, més endavant, el tabac.
Hem canviat algunes aromàtiques que s’havien assecat: menta, camamilla, fonoll i ruda.
També vam plantar patates Red Pontiac a la columna de pneumàtics. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats a la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots, ni la Catalunya medieval van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada pel consum alimentari humà.
Existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.
El procediment de plantació és senzill: fem un forat, hi col·loquem les patates, tapem amb compost i una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap a finals de juny principis de juliol, la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.
Categories: General
Etiquetes: albergínies, aromàtiques, patates, pebrots, plantes_aromàtiques, solanàcies, tomaqueres
Deixa un comentari
Tasques de manteniment i estat actual de l’hort
Benvolguts socis i simpatitzants:
avui dissabte, fugint de les meves obligacions docents…tinc muntanyes de coses per corregir, m’he passat per l’escola per netejar les feixes. Cal tenir-les llestes de cara a la temporada de primavera i estiu que ja comença. Com veureu he fet net i he tret algunes plantes que s’havien fet molt grans i entorpien el creixement de les plantes hortícoles. Si tot va bé, dilluns vinent començarem a plantar patates a la columna de pneumàtics (patates Michelin), tomàquets, pebrots i albergínies. La idea és anar plantant en les properes setmanes totes les espècies d’estiu i si tenim sort, tenir els primers tomàquets de Montserrat i de Cor de bou abans que els nens marxin de vacances d’estiu.
Per cert, mireu com han crescut els alls que van plantar la Blanca, l’Eithan i la Gimena fa uns dies…fan goig.
Plantem falgueres de Boston.
Aquest matí, l’Eva i jo hem anat a Montjuïc, al viver de Tres pins, a recollir les plantes que ens regala cada curs l’ajuntament per estar l’escola al programa d’escoles + sostenibles. Paga la pena anar-hi només per l’espectacle de plantes i arbres que hi tenen…és una passada.
El cert és que aquestes plantes ens van molt bé per renovar totes aquelles jardineres buides o que tenen plantes mortes o en mal estat.
Per la tarda, l’Arnau i l’Álvaro han vingut a plantar falgueres de Boston. La Nephrolepis exaltata o falguera de Boston és una espècie de falguera originària de les regions temperades del món. És comuna en els boscos humits i les zones pantanoses, especialment al nord d’Amèrica del Sud, Mèxic, Amèrica Central, Florida, les Antilles,Polinèsia i Àfrica. Les han regat i posat per parelles en dues jardineres buides que hi havia a l’exterior de les classes de primer i segon.
FIRES I FESTES DE MARÇ
Fira de Sant Josep a Gironella. (Berguedà).
Fira de l’Oli i l’Espàrrec de Godall a Godall (Montsià).
Fira de la Quaresma a Tortellà. (Garrotxa).
Fira del Bunyol de l’Empordà a Figueres (Alt Empordà).
Fira del Trumfo i la Tòfona de Catalunya a Solsona. (Solsonès).
Fira de l’Aigua de Sant Bartomeu del Grau (Lluçanès). Primer cap de setmana.
Fira Oli i Pedra a Vinaixa. (Garrigues).
Fira de la Mongeta a Sant Llorenç de la Muga. (Alt Empordà).
Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.
DITES POPULARS DE MARÇ
Si per sant Josep no canta el cucut, o és mort o s’ha perdut.
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.
De la flor que pel març veuràs, poc fruit te’n menjaràs.
Cada gelada de març, una ploguda pel maig.
Abelles i bestiar boví, pel març se sol morir.
Març marceja i la gent bogeja.
Març marcedor, nit freda i dia amb calor.
Quan pel març trona, l’ametlla és bona.
Cava pel març, que després ja és tard.
El que pel març fa el dia tres, fa tota la resta del mes.
Per Sant Josep es casa el pardalet.
Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d’arribar.
Civada i espelta, fins al març no es desperta.
La lluna vella de març no marxa sense glaç.
El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes.
Bord bordeja i març marceja.
De flor de març, fruit no en veuràs.l
Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.
Voleu ajudar-nos a explicar als petits aquestes dites, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.
Plantem alls i floreixen els bulbs…
Avui dilluns han vingut a l’hort la Gimena, la Blanca i l’Eithan. Han estat plantant alls a la nova taula de cultiu i els ha sorprès que ho fem al costat de les maduixeres i que hi posem pinassa. Es tracta de dues plantes que van bé associades i com els hi agraden les terres una mica àcides, els hi aportem pinassa que recollim d’uns pins d’una casa del costat del pati dels petits. Cau la pinassa, la recollim en bosses i la posem a sobre de la terra de la taula de cultiu. Quan anem regant, els nutrients passen a la terra de les maduixes i dels alls.
Hem rigut molt perquè han dit que sortiran maduixes amb gust d’all o alls amb gust de maduixes…mira, encara inventarem una nova fruita. Com sempre, s’ho han passat d’allò més bé, ajudant i fent un munt de preguntes. Dona gust fer hort amb aquests ajudants tan implicats.
Tot allò relacionat amb els alls és màgic: els alls cal plantar-los amb lluna minvant o decreixent perquè si ho fem en lluna creixent ens podem trobar els alls sortits de terra. No és cosa de bruixes o d’algun gamberro, sinó de l’atracció que la lluna exerceix sobre la Terra. L’atracció lunar és tan gran en aquests dies que té la capacitat de “fer sortir” literalment els alls del lloc on els hem plantat. També cal saber que es tracta d’una planta de creixement lent, uns vuit mesos, i que necessita molt poca aigua per desenvolupar-se i créixer.
També us volia comentar que han florit els jacints i narcisos de l’entrada, tot un espectacle per als sentits: la vista i l’olfacte.
Trasplantem aromàtiques…
Dilluns passat van venir a treballar a l’hort la Susanna, la Maia i l’Ariel. Ja vam explicar que Susanna és etimològicament un nom d’origen hebreu que prové de l’egipci mitjà SSN ( ‘flor de lotus’).
Ariel és un nom d’origen hebreu que significa el Lleó de Déu, associat a un àngel. També és un altre nom de la ciutat de Jerusalem.
Maia pot tenir diversos significats o orígens etimològics, grecoromans o asiàtics: en l’ hinduisme és un concepte filosòfic i religiós associat a l’aparença, a tot allò que no és veritablement real. En el budisme Maha Maia és la mare del príncep Siddhartha Gautama, Buda.
La casta Susanna 
Àngel arcabusser 
Maha Maia de Sakya
Aquí podeu veure a Maha Maia de Sakya, la mare de Siddharta Gautama, Buda, que el va tenir després de somiar que era fecundada per un elefant blanc. Una imatge d’un àngel arcabusser del barroc peruà (m’encanten) i una pintura d’Artemíssia Gentilleschi, que tracta pecisament la història de la casta Susanna.
Algunes de les plantes aromàtiques que tenim a l’hort han crescut tant últimament que he decidit trasplantar-les a jardineres. En aquest sentit, la Susanna, la Maia i l’Ariel van portar algunes d’aquestes plantes a les jardineres del pati gran. Van posar terra bona i les van regar. Esperem que el canvi els vagi bé i creixin i es facin encara més grans: un espígol, una sempreviva i una sajolida.
En les properes setmanes començarem ja a plantar a les feixes totes les espècies de la temporada de primavera-estiu d’enguany.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents