Planter i plantació de patates

L’Arnau i en Gotfried han vingut aquesta tarda a l’hort. El primer que han fet ha estat regar uns mini hivernacles on vam plantar llavors de diverses plantes la setmana passada. Esperem que despuntin en els propers dies. Posteriorment els hi he explicat que tenim separades les patates de les feixes l’hort i que les plantem en una columna de pneumàtics. La primera tasca que han fet ha estat buidar un parell dels pneumàtics apilats per remoure la terra, oxigenar-la i extreure les petites pedres i herbotes que poguessin tenir. Han trobat petits cucs de terra i un parell de patates de l’any passat, en perfectes condicions, que han portat a la classe. Han tornat a omplir els pneumàtics de terra, han col·locat quatre petites patates de sembra de la varietat Bellarosa i a sobre han posat una bona capa de terra fins tapar-les completament. Després han regat. A mesura que vagin creixent les patateres, haurem d’anar afegint-hi més terra en un altre pneumàtic que hi posarem a sobre dels tres que hi ha ara mateix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort a tota màquina

Aquesta tarda la Sara i en Miquel han tornat a venir a l’hort. Han plantat porros, pastanagues i han hagut de replantar apis, perquè els que van plantar fa quinze dies, s’han assecat tots. Fent forat amb les pales han trobat uns cucs de terra i hem explicat que fan túnels que airegen la terra i s’alimenten de terra, que al digerir-la i excretar-la, la converteixen en un dels millors composts que existeixen.

Parlant d’un altre tema, mireu quina preciositat de patateres que estan sortint en els pneumàtics. Algunes de les flors són blanques i altres són blau-liloses: aigua, bona terra, adob de cavall, cendra de fusta, marro de cafè i alfàbrega. Ja veurem si surten moltes patates….;)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Article sobre reciclatge de materials per a Agenda 21

D’enciams, mobles vells, excursions nocturnes i altres rareses….

Quina relació poden tenir un enciam, uns mobles vells, una excursió nocturna i el compostatge? Doncs molta.

Una nit de dijous a principi de curs, tot baixant la brossa després de sopar, vaig sorprendre’m de la quantitat de rampoines velles i no tan velles que es llencen al meu barri: restes de mobles, lleixes i llistons de fusta, portes de vidre, alguna que altra planta òrfena, etc. Mentre tornava a casa vaig pensar, per què no reutilitzar algun d’aquests materials per a construir enginys i infraestructures que siguin útils per a l’hort de l’escola, ara que manquen molts recursos?

És per això que alguns dimarts i/o dijous, que són les nits de recollida de trastos vells als barris de Sant-Martí i el Guinardó, surto després de sopar a fer petites excursions nocturnes per a recollir palets de fusta, restes de mobles vells, tubs de plàstic, etc. Reciclo material que es llença per donar-li una segona utilitat molt pràctica i concreta, perquè ens ajuda a millorar alguns dels aspectes essencials de l’hort: el compostatge i la creació de petits espais de cultiu alternatius a l’hort a terra tradicional. Al llarg d’aquest curs amb tot aquest material he construït una compostadora, una vermicompostadora, una taula de cultiu i un camió de bombers per a la guarderia de l’Aran, el meu fill petit, que no té a veure amb els horts escolars, però també està fet totalment amb material reciclat: fustes, plàstics, cordes, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Internet està ple de fotografies i vídeos que ens poden aportar un munt d’idees i de passos a seguir en els processos de construcció d’aquests i molts altres enginys.

La compostadora té la base feta amb un palet petit, d’uns 60X60 centímetres; les parets i la tapa són d’una gran caixa de fusta que vaig tallar a mida amb la serra caladora i l’únic que vaig comprar van ser les frontisses i els cargols. Posteriorment, com la compostadora està col·locada en una terrassa que no té terra, vaig fer-li una “banyera” amb un palet més gran i quatre parets de fusta, recobertes de geotèxtil, que cal omplir amb substrat. A sobre d’aquesta banyera plena de terra es col·loca la compostadora i d’aquesta manera el material a compostar està en contacte amb la terra i els microorganismes que conté. També li vaig fer un sostre per arrecerar-la del sol i de la pluja i vaig plantar unes maduixeres en els extrems de la banyera.

La vermicompostadora està feta amb uns llistons tallats a mida, encolats i reforçats amb cargols que formen quatre calaixos, als que hi he afegit malla plàstica, una tapa i tres potes d’un sofà. El calaix inferior, amb forma de cubeta, té dues aixetes per recollir els lixiviats.

La taula de cultiu està construïda reaprofitant una taula de menjador rectangular per a quatre persones; dues portes d’armari tallades a mida per fer les quatre parets i geotèxtil grapat recobrint la fusta. Vaig tallar les quatre potes per la meitat per a que la taula quedi a la mida dels alumnes de l’escola.

En definitiva i per a no cansar, aquests exemples que he explicat són una petita mostra de com recollint alguns dels materials que podem trobar les nits de recollida de trastos vells del nostre barri i utilitzant poc més que un trepant, una serra de calar, quatre claus i tela geotèxtil, podem aconseguir d’una manera relativament senzilla i barata alguns enginys que ens poden ser molt útils en l’hort escolar.

No cal dir que també és molt important la idea de reciclar materials per a construir coses noves, donar-li una segona o tercera oportunitat als objectes i materials d’ús quotidià, fugir del comprar-tirar-comprar en el que malauradament estem tan ficats. Amb una mica d’empenta i imaginació s’obren un munt de possibilitats….

Preparant la feixa de les solanàcies

Avui dimecres 5 de març l’Adriana i en Quim han estat treballant de valent en la feixa de les solanàcies: han estat gratant la terra amb un rasclet i airejant-la amb la fanga. Han incorporat les restes seques de mostassa i s’han sorprès de què la terra contingués moltes llombrius, també dites cucs de terra, senyal inequívoca que està plena de nutrients i  esponjada. Ens els propers dies aquí hi plantarem les tomaqueres, albergínies i pebrots verds i vermells, que recordem són plantes molt exigents. També han plantat sis alls a la taula de cultiu  al costat de les maduixeres, perquè segons els entesos, fan una boníssima associació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bona notícia: hem trobat cucs de terra a l’hort de l’Estel.

Per què diem bona notícia? Doncs perquè la presència de cucs de terra és un senyal inequívoc d’una terra sana i en bones condicions. No hi ha dubte que l’aportació d’adob de cavall feta a mitjans de juliol i l’adob verd en superfície, utilitzant les herbes adventícies que van sortint a l’hort, deuen haver regenerat la terra. Divendres per la tarda, quan vam estar airejant tres de les quatre parades, en el primer segueix plantada la mostassa blanca que ens ajuda, com a adob verd, a enriquir la terra de cara a les tomaqueres i pebroteres de primavera, vam tenir la sorpresa agradable de veure que la terra ja no estava compactada i seca, sinó esponjosa, fàcil de treballar i amb una familiar i agradable fragància a bosc humit. La presència d’un parell de cucs de terra va referendar aquesta opinió. Els cucs de terra solen aparèixer en terres riques en nutrients, que ells encara nodreixen més, ja que les dejeccions d’aquests animalons estan considerades el millor compost del món.

L’hort escolar i les “parades en crestall” d’en Gaspar Caballero

Degut a les “dimensions reduïdes” de la majoria dels horts escolars, cal organitzar molt bé els espais de plantació, pel que el mètode de “parades en crestall”, ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia, resulta molt recomanable per a les necessitats i proporcions de l’hort de l’Estel.

L’espai de plantació del mètode de parades en crestall es divideix en quatre parades o espais de plantació, de metre i mig d’ample i de llargada variable, separades per uns caminets de pas que es deixen sense llaurar. Cada parada de metre i mig es divideix en tres zones, dues de seixanta centímetres destinades a la plantació i una central de trenta centímetres, on s’hi col·loquen longitudinalment totxanes planes cada seixanta centímetres. Aquestes totxanes tenen la funció de ser el lloc on es trepitja quan es treballa la terra, per així compactar el menys possible la terra cultivable. Entre totxana i totxana s’hi planten flors o plantes aromàtiques, que ajuden al desenvolupament i protecció de les hortalisses.

Els espais de terra cultivable es treballen amb la fanga, airejant però no voltejant. És molt important no trepitjar-la per a no compactar la terra i que estigui el més esponjosa i airejada possible. En tot l’espai de la parada s’hi col·loca finalment un crestall (capa d’uns quatre centímetres d’adob) en superfície que no es barreja amb la terra. Ja tenim el terreny preparat per començar a plantar.

El sistema de parades en crestall ens permet plantar de forma molt racional i optimitzada, ja que aquest sistema permet plantar d’una manera més atapeïda les diferents associacions de famílies de plantes i hortalisses típiques del clima mediterrani. També ens permet fer les necessàries rotacions de cultius, que aporten diversos beneficis a la terra: de caràcter biològic, perquè redueixen la contaminació del sòl en males herbes, plagues i malalties; de caràcter agrofísic, perquè afavoreixen que es mantingui l’estructura òptima de la terra llaurable; i, de caràcter agroquímic, perquè subministren els components químics necessaris per al sòl.

Resumint el mètode de parades en crestall:

1. No trepitjar les feixes de cultiu.

2. Un bon compost.

3. Sembra densa.

4. Rec amb mànega exsudant o de goteig.

5. Rotació de quatre anys de famílies botàniques.

Primer contacte amb l’hort

A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.

Què és el que hem fet aquests primers dies?

Desherbar:

El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc,  creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant  les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…

Airejar:

Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.

Adobar:

La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.

Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona  per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.