Purí d’ortigues, fertilitzant natural:

Purí d’ortigues, fertilitzant natural:

Hi ha plantes que, malauradament, tenen una mala fama que s’allunya molt dels beneficis que ens aporten quan les coneixem una mica millor. L’ortiga se’n duu la palma en aquest aspecte. Es tracta d’una planta coneguda popularment com a “mala herba”, al tractar-se d’una planta urticant, això és, que pica molt si la toques, però conté una pila de nutrients molt beneficiosos per a la terra i les plantes:conté una alta proporció de Ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrògen). També altres components com Plata, Crom, Coure, Manganès, Calci, Magnesi, Plom, Sodi, Níquel i Titani. Afavoreix la fermentació i la transformació del compost. Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil·la de les plantes.

Què us sembla, alucinant, veritat? A que a partir d’ara us la mirareu amb uns altres ulls? Això sí, quan la collim cal fer-ho amb cura i amb guants.

Per fer el purí d’ortigues utilitzarem un kilo d’ortigues fresques o 100 grams d’ortigues seques per a cada litre d’aigua. Ho tindrem quinze dies macerant-se i barrejant-ho bé amb un pla. Passada aquesta data colarem el purí i ja el tindrem llest per a ser utilitzat.

Diluïda en proporció al 10% elimina pugons i aranya roja en plantes hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.

En proporció al 20% evita el mildiu de la patata i la clorosi dels fruiters.

Remullant les arrels de les plantes en una dilució al 20%, aconseguirem un arrelament més ràpid.

Amb ortigues collides a Vallgorguina a mitjans de setembre, hem fet un purí que servirà per nitrogenar la terra on hi plantarem els cultius dels propers dies: enciams i escaroles; cols, coliflors i bròquils; alls; espinacs, etc.

Plantació de les llavors de mostassa

El divendres 6 de setembre vam plantar llavors de mostassa a la primera feixa o “parada”, la corresponent enguany a les solanàcies (diem enguany, perquè els cultius hauran d’anar rotant en un cicle quadriennal). Com ja s’ha dit en un post anterior, al no poder plantar tomàquets, pebrots i albergínies fins a la primavera, plantem un adob verd com és la mostassa, de ràpid creixement, que ens ajudarà a tenir la terra en molt bones condicions de cara a la plantació de les solanàcies. Per a que funcioni de forma òptima només caldrà segar-la quan s’iniciï la floració per a que no es “mengi” tots els nutrients. Llavors la deixarem com a compost de superfície fins que sigui l’hora de plantar les tomaqueres, albergínies i pebroteres.

Quinze dies després de desherbar totes les “males herbes” que havien sortit al llarg del mes d’agost, hem hagut de tornar a fer-ho. Creixen amb una força i velocitat sorprenents. Cal dir, també, que la mostassa està creixent de forma molt ràpida i “apretada” en el bancal de les solanàcies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parades en crestall…

Els objectius prioritaris de tota pràctica agrícola poden definir-se amb tres premisses molt bàsiques: senzillesa, mínim esforç i màxims resultats.

Aquestes tres premisses es compleixen a la perfecció en el mètode de “Parades en crestall” elaborat fa més de 25 anys pel conegut horticultor mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

El mètode s’inspira en la fertilització que s’esdevé en plena natura, on la fullaraca de les fulles caigudes sobre la terra, s’encarrega d’anar nodrint el bosc, doncs es va descomponent superficialment i poc a poc va dissolent-se i distribuint les substàncies húmiques, que acaben arribant a les arrels de les plantes. A més, aquest mantell orgànic serveix per a mantenir la humitat de la terra i dels cultius, i propicia la creació d’una rica vida edàfica del subsòl (estudi de la composició i naturalesa del sòl en relació als animals, plantes i entorn que l’envolta), amb abundància de cucs de terra i microorganismes que són els encarregats de facilitar que la matèria es transformi en humus assimilable.

El resultat d’aquest sistema és l’obtenció d’un mètode senzill, fàcil de realitzar i de molt reduït manteniment, donat el poc reg que exigeix i l’absència de “males herbes”. Això es deu a que el compost fa de jaç protector, i el cultiu molt espès de les hortalisses dificulta el naixement de les herbes adventícies.