Dimarts passat, 17 de març, van passar per l’hort l’Arnau i en Dídac, que van estar arranjant la feixa 2, on fins ara hi havia plantat l’adob verd de facèlia, veça i ordi que vam segar fa dues setmanes. Van remoure la terra amb una fanga, intentant que les restes vegetals de l’adob verd quedessin enterrades i nodreixin la necessitada terra per a la feinada que li ve en els propers mesos, ja que hi plantarem totes les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies.
Van quedar fascinats per la gran quantitat de cucs de terra que van anar apareixent a mesura que anaven obrint la terra, senyal que l’hortet té molt bona salut. Cal dir també que la Trinidad, mare d’en Kai, va venir a donar-nos un cop de mà. Moltes gràcies…
Ja fa molts dies que ens visita un Pit-roig preciós que es resisteix a que el filmem. Dimarts va apropar-se a menjar alguns dels cucs que van sortir al remoure la terra.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’Arnau i en Gotfried han vingut aquesta tarda a l’hort. El primer que han fet ha estat regar uns mini hivernacles on vam plantar llavors de diverses plantes la setmana passada. Esperem que despuntin en els propers dies. Posteriorment els hi he explicat que tenim separades les patates de les feixes l’hort i que les plantem en una columna de pneumàtics. La primera tasca que han fet ha estat buidar un parell dels pneumàtics apilats per remoure la terra, oxigenar-la i extreure les petites pedres i herbotes que poguessin tenir. Han trobat petits cucs de terra i un parell de patates de l’any passat, en perfectes condicions, que han portat a la classe. Han tornat a omplir els pneumàtics de terra, han col·locat quatre petites patates de sembra de la varietat Bellarosa i a sobre han posat una bona capa de terra fins tapar-les completament. Després han regat. A mesura que vagin creixent les patateres, haurem d’anar afegint-hi més terra en un altre pneumàtic que hi posarem a sobre dels tres que hi ha ara mateix.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Avui, dimarts 3 de març, la Irene i el Nil han tornat a l’hort per fer dues coses molt importants a la vegada que distretes: han estat barrejant compost que aportarem en les properes setmanes als pneumàtics on hi plantarem les patates. Dins del cubell de compost hem trobat alguns cucs de terra que ens ha permès torna a parlar de la gran funció que fan regenerant la terra i que la seva presència ens parla d’una terra nodrida.
Després han estat fent un jaç amb l’adob verd que vam plantar el 26 de setembre: trossos ben petits de facèlia, veça i ordi, que prèviament havia segat (hi ha tasques que no poden fer els nens per un tema de seguretat). La idea és que aquest jaç es vagi assecant en les tres properes setmanes i que els nutrients siguin absorbits per la terra abans d’enterrar les restes vegetals. Posteriorment hi plantarem les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies. Si tot va bé, aquest procés tan llarg, des de finals de setembre, haurà de servir per ajudar totes aquestes plantes, molt exigents a nivells de nutrients, a que creixin sanes i fortes, però això no ho sabrem fins a ben entrat l’estiu, si el reg automàtic ens dóna un bon cop de mà….
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Mireu quin goig fan les plantes que ens han regalat la gent d’Agenda 21 Escolar, una pila d’aromàtiques que anirem plantant per l’escola en les properes setmanes.
Ah, i per cert, mireu quines coses tira la gent pel carrer: una esplèndida Dracaena marginata, que hem recuperat per a l’escola. La tindrem uns dies a l’exterior al pati i si veiem que no acaba d’estar bé, li donarem al José Ramon per a que la posi al seu despatx….com li sobra l’espai…;).
Avui, dimarts 17 de febrer, han tornat a venir a l’hort l’Alba i el Diego. En aquesta ocasió han collit algunes escaroles i enciams que han portat a la classe per a que els seus companys les poguessin veure i després les han portat a la cuina per a que puguin ser consumides en els propers dies pels alumnes de l’escola.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Posteriorment hem tornat a l’hort i han estat regant les plantes amb una barreja d’aigua i lixiviats de vermicompost, és a dir, els líquids que es generen del compostatge de material orgànic que fan els cucs de terra. Dit així pot sonar una mica fastigós, però penseu que el vermicompost és un dels millors adobs que podem oferir a les plantes: els aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al seu bon creixement.
La setmana passada, sentint-ho molt, no vam tenir sessió d’hort perquè plovia i “no és plan d’acabar mullats, enfangats i constipats”, pel que vam pensar que “como hay más días que ollas”, era millor deixar-ho per una millor ocasió.
Ahir sí que feia molt bon dia, una mica fred i humit però, pel que la Maria i l’Arnau van venir a plantar algunes coses a l’hort: cebes, un cibulet i una camamilla, que està “más pallá que pacá” i ja veurem si sobreviu les properes setmanes. Amb ordre i atenció van fer totes les feines requerides.
Mentre la Carme, mare de la Maria, i jo els anàvem ajudant a plantar, tot fent equilibris per no caure a sobre dels enciams, vam tenir una inesperada però molt bonica sorpresa: de nou un pit-roig mascle adult es va passejar a poc més d’un metre d’on estàvem nosaltres i va menjar-se un dels cucs de terra que l’Arnau havia desenterrat mentre cavava. Van ser pocs segons, però d’una bellesa i intensitat sublims….
Avui he tornat a veure el pit-roig. Es passeja valent per les feixes…el tinc molt a prop, tot i que seria impossible agafar-lo, ni pretenc fer-ho, perquè és extraordinàriament ràpid. Resulta xocant que entre tant edifici, tanta plaça dura i tant de formigó es puguin generar petits espais de biodiversitat i presència d’animals lliures. En pocs dies hem vist una merla i un pit-roig, aquest ja és pràcticament la nostra mascota perquè campa per l’hort com si estigués a casa seva, que de fet ho és….els intrusos som nosaltres. En els propers dies penjarem en algun arbre del pati gran la menjadora que ha fet la Maria amb el seu pare amb material plàstic reciclat.
Per últim dir-vos, encara que dient-ho jo queda una mica malament, l’hort fa molt de goig: estan pujant els enciams i les escaroles; tenim la Tarongina preciosa, amb un verd lluminós ple de vida. Està creixent l’adob verd, barreja de facèlia, veça i ordi…total, molt bonic i enriquidor. La de psiquiatres que m’estalvio….
Aquesta tarda han visitat l’hort la Lola i la Briana. Els hi hem explicat una mica com funciona l’hort de l’Estel i quines plantes hi ha cultivades. Han estat plantant faves, pèsols, bledes i diverses varietats d’enciams. S’han sorprès de la gran quantitat de cucs de terra que hi ha a l’hort, senyal inequívoc de què el nostre trosset de terra gaudeix d’una bona salut. La Carme, mare de la Maria Díaz, ha vingut a ajudar-nos, i amb moltes ganes i interès ha ajudat a les nenes a trasplantar les diferents espècies que tocaven avui. No cal dir que estem oberts a rebre qualsevol ajuda de tothom que s’hi vulgui apuntar, l’hort és de tots.
Aquesta tarda la Sara i en Miquel han tornat a venir a l’hort. Han plantat porros, pastanagues i han hagut de replantar apis, perquè els que van plantar fa quinze dies, s’han assecat tots. Fent forat amb les pales han trobat uns cucs de terra i hem explicat que fan túnels que airegen la terra i s’alimenten de terra, que al digerir-la i excretar-la, la converteixen en un dels millors composts que existeixen.
Parlant d’un altre tema, mireu quina preciositat de patateres que estan sortint en els pneumàtics. Algunes de les flors són blanques i altres són blau-liloses: aigua, bona terra, adob de cavall, cendra de fusta, marro de cafè i alfàbrega. Ja veurem si surten moltes patates….;)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Avui dimecres 5 de març l’Adriana i en Quim han estat treballant de valent en la feixa de les solanàcies: han estat gratant la terra amb un rasclet i airejant-la amb la fanga. Han incorporat les restes seques de mostassa i s’han sorprès de què la terra contingués moltes llombrius, també dites cucs de terra, senyal inequívoca que està plena de nutrients i esponjada. Ens els propers dies aquí hi plantarem les tomaqueres, albergínies i pebrots verds i vermells, que recordem són plantes molt exigents. També han plantat sis alls a la taula de cultiu al costat de les maduixeres, perquè segons els entesos, fan una boníssima associació.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El passat dimecres 29 de gener, en Francesc i en Quim, dos alumnes de tercer de primària, entusiastes, molt actius i curiosos, van estar treballant de valent en la flamant taula de cultiu que ja està del tot preparada per plantar-hi els nous cultius de primavera. Com veureu en les fotografies que adjuntem, van estar hidratant dos motlles de fibra de coco de cinc quilos amb uns 20 litres d’aigua. Seguidament van anar trinxant aquest material per a que quedés el més esponjós possible i el vam barrejar amb 25 litres de compost de cuc, el millor compost del món, i uns 10 litres de compost del que ens van donar a Agenda 21. El resultat final és una barreja de substrat òptim per a la taula de cultiu, que ens permetrà en les properes setmanes, plantar-hi maduixes i diverses hortalisses en molt poc espai. És la prova fefaent que qui no té un hortet a casa és veritablement perquè li fa mandra.
Aquesta taula ha estat construïda reutilitzant una taula de menjador de fusta que algun bon samarità/na va deixar en una cantonada del barri un dijous per la nit, que és el dia de recollida de mobles vells. Convenientment tractada, afegint-hi unes parets laterals de fusta i tota folrada de geotèxtil, ens hauria de fer servei algunes temporades…
Per calcular el volum de substrat que necessitàvem per omplir la taula hem multiplicat la llargada de la cubeta (112 cm) per l’amplada (68 cm) per l’alçada (23 cm) obtenint 175, 168 litres de capacitat. Els 10 quilos de fibra de coco hidratats amb 40 litres d’aigua es transformen en un volum de material proper als 140 litres, que sumats als 25 litres de compost de cuc i els 10 de compost orgànic vegetal, ens donen el total de substrat per omplir tota la taula de cultiu.
Per començar, què és una vermicompostadora? “Vermi” és una paraula llatina que significa “cuc”. Per tant, una vermicompostadora és una compostadora on la feina de compostar la fan uns cucs vermells molt simpàtics que es mengen les restes orgàniques que hi anem posant i, després de digerir-les, les converteixen en les seves dejeccions (caques). L’humus de cuc està considerat el millor adob natural del món.
Amb unes fustes trobades pel carrer hem construït una petita vermicompostadora (no ha de ser de grans dimensions). L’estructura és senzilla: una sèrie de calaixos superposats amb una malla de plàstic per on puguin pujar i baixar els cucs i una inferior amb aixeta on recollir els lixiviats (s’anomena així el fertilitzant líquid que s’origina del propi procés de compostatge). Aquest líquid es pot afegir a l’aigua de regar les plantes i resulta boníssim per les seves propietats i nutrients.
Els cucs “treballen” molt bé si els hi oferim unes condicions adequades: volen restes orgàniques, humitat, obscuritat (recordeu que el seu habitat natural és a sota terra) i una temperatura suau, ni molt de fred ni molta calor. Si no cuidem aquestes condicions, entren en un estat de latència vital, no mengen i deixen de fer la feina de compostar.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents