A l’agost seguim a l’hort

Dimarts passat al migdia, 4 d’agost,  vaig estar una estona a l’escola. L’escola sense nens és estranya: acostumats al soroll, els riures i el moviment constant, esdevé un espai mancat de vida, on hi regna el silenci i la pau, sí, però una pau antinatural…suposo que els veïns no estaran d’acord amb mi, però aquest és un altre tema. Fa uns dies, vaig gaudir moltíssim de la bellesa minimalista i del silenci buscat dins les parets claustrals del monestir de Pedralbes. Allà el silenci forma part de l’essència pròpia de l’edifici. En una escola no. L’escola ha de ser brogit i moviment, rialles i soroll. Si li treus això resta mancada d’allò que li és propi i substancial…els nens. I una escola sense nens és com una primavera sense flors…

Vaig regar les plantes del pati gran, no se sentien ni els ocells, i després vaig pujar a veure l’hort. Us adjunto unes fotos per a que veieu que tot segueix creixent: tomaqueres, albergínies, pebrots.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La sessió de reg triple (9H-17H-01H) que reben les plantes fa que no s’hagin assecat i mort. Creieu-me que el calor era sufocant. En aquestes condicions, tot i el tendal, les plantes no durarien sis setmanes sense rebre aigua. A les fotos podeu veure que tot a l’hort segueix viu i creixent. Un detall de la feixa que vaig desherbar i a on hi vaig sembrar les llavors d’adob verd. I finalment una foto detall del tub per on surt l’aigua que rega tres cops al dia l’hort.

Vaig aprofitar per treure les herbes adventícies de la feixa tres i vaig plantar adob verd. Aquesta vegada és una barreja d’Erb, Mostassa blanca i Civada negra. L’Erb és interessant perquè cobreix molt ràpid el sòl, pot créixer en sòls prims i alcalins, resisteix molt l’assecada i té un cicle curt. La Mostassa és una crucífera mel·lífera, molt interessant per la seva arrel pivotant (o arrel primària, és la que creix verticalment cap avall) i també pel seu ràpid creixement, que ofega a les herbes adventícies. La Civada negra serveix de tutor i també és indicada per a la neteja de parcel·les que han patit nematodes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La idea és que aquest adob verd ens ajudi a revitalitzar la feixa de cultiu de cara a la temporada de primavera-estiu, que és quan hi plantarem les solanàcies: tomaqueres, pebrots, albergínies, etc., que com ja sabeu, exigeixen molts nutrients a la terra. L’adob verd es manté a la feixa fins un mes abans de la plantació següent. Es dalla i es deixa assecar. Finalment es barreja amb la terra i ja es pot plantar el que calgui.

Preparem la feixa de les solanàcies

Dimarts passat, 17 de març, van passar per l’hort l’Arnau i en Dídac, que van estar arranjant la feixa 2, on fins ara hi havia plantat l’adob verd de facèlia, veça i ordi que vam segar fa dues setmanes. Van remoure la terra amb una fanga, intentant que les restes vegetals de l’adob verd quedessin enterrades i nodreixin la necessitada terra per a la feinada que li ve en els propers mesos, ja que hi plantarem totes les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies.

Van quedar fascinats per la gran quantitat de cucs de terra que van anar apareixent a mesura que anaven obrint la terra, senyal que l’hortet té molt bona salut. Cal dir també que la Trinidad, mare d’en Kai, va venir a donar-nos un cop de mà. Moltes gràcies…

Ja fa molts dies que ens visita un Pit-roig preciós que es resisteix a que el filmem. Dimarts va apropar-se a menjar alguns dels cucs que van sortir al remoure la terra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Sega de l’adob verd

Avui, dimarts 3 de març, la Irene i el Nil han tornat a l’hort per fer dues coses molt importants a la vegada que distretes: han estat barrejant compost que aportarem en les properes setmanes als pneumàtics on hi plantarem les patates. Dins del cubell de compost hem trobat alguns cucs de terra que ens ha permès torna a parlar de la gran funció que fan regenerant la terra i que la seva presència ens parla d’una terra nodrida.

Després han estat fent un jaç amb l’adob verd que vam plantar el 26 de setembre: trossos ben petits de facèlia, veça i ordi, que prèviament havia segat (hi ha tasques que no poden fer els nens per un tema de seguretat). La idea és que aquest jaç es vagi assecant en les tres properes setmanes i que els nutrients siguin absorbits per la terra abans d’enterrar les restes vegetals. Posteriorment hi plantarem les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies. Si tot va bé, aquest procés tan llarg, des de finals de setembre, haurà de servir per ajudar totes aquestes plantes, molt exigents a nivells de nutrients, a que creixin sanes i fortes, però això no ho sabrem fins a ben entrat l’estiu, si el reg automàtic ens dóna un bon cop de mà….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireu quin goig fan les plantes que ens han regalat la gent d’Agenda 21 Escolar, una pila d’aromàtiques que anirem plantant per l’escola en les properes setmanes.

Ah, i per cert, mireu quines coses tira la gent pel carrer: una esplèndida Dracaena marginata, que hem recuperat per a l’escola. La tindrem uns dies a l’exterior al pati i si veiem que no acaba d’estar bé, li donarem al José Ramon per a que la posi al seu despatx….com li sobra l’espai…;).

Primera collita de l’any

Avui, dimarts 17 de febrer, han tornat a venir a l’hort l’Alba i el Diego. En aquesta ocasió han collit algunes escaroles i enciams que han portat a la classe per a que els seus companys les poguessin veure i després les han portat a la cuina per a que puguin ser consumides en els propers dies pels alumnes de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Posteriorment hem tornat a l’hort i han estat regant les plantes amb una barreja d’aigua i lixiviats de vermicompost, és a dir, els líquids que es generen del compostatge de material orgànic que fan els cucs de terra. Dit així pot sonar una mica fastigós, però penseu que el vermicompost és un dels millors adobs que podem oferir a les plantes:  els aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al seu bon creixement.

Tasques de manteniment

Avui dimarts 20 de gener, dia molt fred i humit perquè ahir es va passar tot el dia plovent, la Mar i l’ Agnès han estat fent una tasca sorda i poc lluïda, però no per això menys important a l’hort. En aquests mesos d’ hivern en els que sembla que la vida de la majoria de les plantes es para, és molt important tenir a ratlla les plantes adventícies i fer tasques de manteniment. La Mar i l’Agnès han estat arrencant herbes de la feixa on estan plantades les cols, coliflors i faves i posteriorment han fet un jaç de palla que ens servirà de manta protectora contra el fred, acumularà molta aigua mantenint fresques les plantes i, finalment, quan arrangem la feixa pel següent cultiu, l’enterrarem com si fos un adob verd d’absorció lenta, ja que conté molta cel·lulosa i lignina.

L’Agnès m’ha confessat que es passaria tot el dia a l’hort. Convindrem que no es tracta d’una opinió gaire pedagògica, però us he de dir que m’encanta que els nens i nenes que venen a l’hort s’ho passin bé i que l’interioritzin com un espai de lleure, però també de feina.

Després de festes…tornem a començar

Quan encara no tenim coll avall els setanta-tres quilos de polvorons que ens hem menjat per aquestes festes nadalenques, retorna la rutina escolar i hortícola. Al llarg dels dies de Nadal hem patit una mica perquè no ha plogut pràcticament gens i hem cregut que algunes plantes potser moririen. Però el cert és que quan hem tornat a veure les plantes, cal reconèixer que tenen un aspecte fantàstic. L’adob verd ha crescut de manera espectacular i en poques setmanes l’haurem de tallar i deixar assecar per posteriorment plantar a la mateixa feixa la família de les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies. Els enciams tenen un aspecte cruixent, així com les escaroles, i les faves no paren de crèixer. A les que clarament no els hi tenim la tècnica agafada són les col, bròquils i coliflors, que estan esquifides i no hi ha crescut el pom floral. Haurem de plantar-les més aviat la temporada vinent.

Aquí podeu veure un aspecte de general de com està ara mateix l’hort, amb les faves i la caputxina a l’esquerra, l’adob verd al mig i els enciams i escaroles al final. El que espanta als ocells no són els CD’s en sí, sinó que són del José Luís Perales…mà de sant.

Comencem amb els nens i nenes de Tercer

Dimarts 30 de setembre vam començar a treballar a l’hort amb els nens de tercer. En aquesta ocasió van venir a l’hort la Clara i la Candela. Vam estar parlant de la rotació de cultius i de la necessitat que té la terra de descansar. També vam parlar dels adobs verds i finalment van plantar a la feixa 1 bròquils, cols i coliflors. Hem col·locat trampes de cervesa contra els llimacs que es mengen el planter.

 

 

 

Plantació d’adob verd a la feixa 2

El dia 26 de setembre per la tarda vam plantar adob verd a la feixa 2. S’entén per “adob verd” un cultiu que es planta específicament per regenerar la terra i tornar-li bona part dels nutrients que han estat extrets pels cultiu anteriors. En aquesta ocasió hem plantat una barreja de tres espècies: Veça, Facèlia i Ordi, que són un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors i que ens ha d’ajudar a regenerar la terra després que en aquesta feixa hagin estat plantades les solanàcies: tomàquets, albergínies i pebrots, extraordinàriament exigents a nivell de nutrients. Només cal tenir en compte de segar-les durant l’etapa de floració, deixar-les assecar a sobre mateix de la terra (adob verd en superfície) i, passats uns dies, soterrar-les amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, la reducció de la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. És, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera i estiu, que són molt exigents a nivell de nutrients.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

L’hort a tota màquina

Aquesta tarda la Sara i en Miquel han tornat a venir a l’hort. Han plantat porros, pastanagues i han hagut de replantar apis, perquè els que van plantar fa quinze dies, s’han assecat tots. Fent forat amb les pales han trobat uns cucs de terra i hem explicat que fan túnels que airegen la terra i s’alimenten de terra, que al digerir-la i excretar-la, la converteixen en un dels millors composts que existeixen.

Parlant d’un altre tema, mireu quina preciositat de patateres que estan sortint en els pneumàtics. Algunes de les flors són blanques i altres són blau-liloses: aigua, bona terra, adob de cavall, cendra de fusta, marro de cafè i alfàbrega. Ja veurem si surten moltes patates….;)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cura de les patates i altres cultius curiosos

Com ja sabeu, estem experimentant amb el cultiu de patates en pneumàtics: hem plantat tres exemplars de patata morada, Kennebeck i Red Pontiac dins d’una barreja de terra bona i adob de cavall i el creixement està sent espectacular.

Després de llegir un article sobre el cultiu ecològic de patates, hem seguit algunes de les indicacions que es donaven i hem fet una petita aportació de cendra, rica en potassi, i d’alfàbrega, que hauria d’augmentar la producció i la mida de les patates.

Hem trasplantat unes borraines que vam trobar en un camp annex a l’escola Àngels Garriga. Les hem plantades a la feixa 1, al costat de les tomaqueres i els enciams.

 

Preparant la feixa de les solanàcies

Avui dimecres 5 de març l’Adriana i en Quim han estat treballant de valent en la feixa de les solanàcies: han estat gratant la terra amb un rasclet i airejant-la amb la fanga. Han incorporat les restes seques de mostassa i s’han sorprès de què la terra contingués moltes llombrius, també dites cucs de terra, senyal inequívoca que està plena de nutrients i  esponjada. Ens els propers dies aquí hi plantarem les tomaqueres, albergínies i pebrots verds i vermells, que recordem són plantes molt exigents. També han plantat sis alls a la taula de cultiu  al costat de les maduixeres, perquè segons els entesos, fan una boníssima associació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La taula de cultiu ja està preparada per rebre els nous cultius de primavera

El passat dimecres 29 de gener, en Francesc i en Quim, dos alumnes de tercer de primària, entusiastes, molt actius i curiosos, van estar treballant de valent en la flamant taula de cultiu que ja està del tot preparada per plantar-hi els nous cultius de primavera. Com veureu en les fotografies que adjuntem, van estar hidratant dos motlles de fibra de coco de cinc quilos amb uns 20 litres d’aigua. Seguidament van anar trinxant aquest material per a que quedés el més esponjós possible i el vam barrejar amb 25 litres de compost de cuc, el millor compost del món, i uns 10 litres de compost del que ens van donar a Agenda 21. El resultat final és una barreja de substrat òptim per a la taula de cultiu, que ens permetrà en les properes setmanes, plantar-hi maduixes i diverses hortalisses en molt poc espai. És la prova fefaent que qui no té un hortet a casa és veritablement perquè li fa mandra.

Aquesta taula ha estat construïda reutilitzant una taula de menjador de fusta que algun bon samarità/na va deixar en una cantonada del barri un dijous per la nit, que és el dia de recollida de mobles vells. Convenientment tractada, afegint-hi unes parets laterals de fusta i tota folrada de geotèxtil, ens hauria de fer servei algunes temporades…

Per calcular el volum de substrat que necessitàvem per omplir la taula hem multiplicat la llargada de la cubeta (112 cm) per l’amplada (68 cm) per l’alçada (23 cm) obtenint 175, 168 litres de capacitat. Els 10 quilos de fibra de coco hidratats amb 40 litres d’aigua es transformen en un volum de material proper als 140 litres, que sumats als 25 litres de compost de cuc i els 10 de compost orgànic vegetal, ens donen el total de substrat per omplir tota la taula de cultiu.

Adéu mostassa

Després d’uns mesos d’haver plantat la mostassa (adob verd), aquesta setmana l’hem segat i col·locat directament a sobre de la terra (compost en superfície) per a que es vagi secant i d’aquí a un mes l’enterrarem per tenir en perfectes condicions la feixa de les solanàcies (tomàquets, pebrots, albergínies) de cara a la temporada de primavera – estiu. A les fotos podeu veure què gran s’havia fet; un detall de les boniques flors grogues que dóna. Finalment una foto de la mostassa ja segada i col·locada a sobre de la terra per a que vagi secant-se i vagi aportant nutrients a la terra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La “banyera” de la compostadora

En una xerrada d’en Joan Soler sobre horticultura ecològica, vam estar veient unes fotografies relacionades amb compostadores que ens van donar una sèrie d’idees boníssimes. La teoria diu que la millor manera de tenir col·locada la compostadora és que estigui en un lloc ombrívol i en contacte directe amb la terra, per a que tots els microorganismes facin molt millor la seva tasca. Però què passa quan no disposes de terra, com a la terrassa de l’Estel, com t’ho fas? Doncs fent una mena de “banyera” de fusta que s’omple de terra i  col·locant-hi la compostadora a sobre. Amb un palet trobat pel carrer, quatre fustots i tela geotèxtil hem fet la banyera.

Aprofitant que ja ens havíem arremangat…jeje, també li hem fet un petit sostre que la taparà del sol i la pluja excessius. Per aprofitar la terra el 5 de desembre hi hem plantat unes maduixes silvestres que donaran color i sabor a aquesta jardinera tan particular. Passats uns dies hem fet un encoixinat de palla, que mantindrà humides i tapades del fred les plantetes de maduixes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setmana carregada de feina

Aquesta setmana ha estat molt intensa quant a feina, aprenentatges i experiències.

Dimarts vam anar a un curs-xerrada interessantíssim sobre compostatge que oferia Agenda 21. Aquella mateixa tarda ens van lliurar una compostadora de plàstic reciclat, que sumada a la que ja tenim, ens permetrà ser pràcticament autosuficients en termes d’adobar convenientment les nostres feixes de cultiu.

Dimecres, la Laia i en Marc, alumnes de tercer, van muntar solets la compostadora. És com un ou Kinder, però més gran…jejeje. Aquí us posem unes fotos. Mireu que satisfets estaven quan van acabar…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous pel matí vam anar a buscar al viver municipal Tres pins els tres cents litres de compost i “mulch” que ens regala Agenda 21 i que ens aniran de meravella per d’aquí unes setmanes aportar un plus de nutrients a la feixa de les solanàcies i protegir els caminets entre feixes. “Mulch” és un terme anglosaxó que es pot traduir per “jaç protector”.

Es pot utilitzar palla, herbes tallades o en el cas del material que ens han cedit, escorça de pi trossejada. Va molt bé perquè quan fa fred protegeix el sol i les plantes de les baixes temperatures i quan fa calor reté la humitat.

Dijous per la tarda vam assistir a una xerrada sobre la implementació de les tasques de l’hort dins del currículum escolar. Molt interessant i moltes idees. A més ens van regalar una ampolla de litre i mig de vermicompost líquid, els lixiviats que es generen al tenir cucs compostadors en una vermicompostadora (el lixiviat és el residu en forma de líquid, molt comú als abocadors, que s’origina a partir de residus sòlids, o bé degut a la descomposició, o bé a la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’absorbeix part dels components)  . És tracta d’un veritable “or negre” que degudament dissolt amb aigua aporta un munt de nutrients a la terra de cultiu.

Bona notícia: hem trobat cucs de terra a l’hort de l’Estel.

Per què diem bona notícia? Doncs perquè la presència de cucs de terra és un senyal inequívoc d’una terra sana i en bones condicions. No hi ha dubte que l’aportació d’adob de cavall feta a mitjans de juliol i l’adob verd en superfície, utilitzant les herbes adventícies que van sortint a l’hort, deuen haver regenerat la terra. Divendres per la tarda, quan vam estar airejant tres de les quatre parades, en el primer segueix plantada la mostassa blanca que ens ajuda, com a adob verd, a enriquir la terra de cara a les tomaqueres i pebroteres de primavera, vam tenir la sorpresa agradable de veure que la terra ja no estava compactada i seca, sinó esponjosa, fàcil de treballar i amb una familiar i agradable fragància a bosc humit. La presència d’un parell de cucs de terra va referendar aquesta opinió. Els cucs de terra solen aparèixer en terres riques en nutrients, que ells encara nodreixen més, ja que les dejeccions d’aquests animalons estan considerades el millor compost del món.

Parades en crestall…

Els objectius prioritaris de tota pràctica agrícola poden definir-se amb tres premisses molt bàsiques: senzillesa, mínim esforç i màxims resultats.

Aquestes tres premisses es compleixen a la perfecció en el mètode de “Parades en crestall” elaborat fa més de 25 anys pel conegut horticultor mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

El mètode s’inspira en la fertilització que s’esdevé en plena natura, on la fullaraca de les fulles caigudes sobre la terra, s’encarrega d’anar nodrint el bosc, doncs es va descomponent superficialment i poc a poc va dissolent-se i distribuint les substàncies húmiques, que acaben arribant a les arrels de les plantes. A més, aquest mantell orgànic serveix per a mantenir la humitat de la terra i dels cultius, i propicia la creació d’una rica vida edàfica del subsòl (estudi de la composició i naturalesa del sòl en relació als animals, plantes i entorn que l’envolta), amb abundància de cucs de terra i microorganismes que són els encarregats de facilitar que la matèria es transformi en humus assimilable.

El resultat d’aquest sistema és l’obtenció d’un mètode senzill, fàcil de realitzar i de molt reduït manteniment, donat el poc reg que exigeix i l’absència de “males herbes”. Això es deu a que el compost fa de jaç protector, i el cultiu molt espès de les hortalisses dificulta el naixement de les herbes adventícies.