Omplim les dues jardineres noves…

El passat dilluns van venir a l’hort l’Aurora, la Mariona i la Sara. En l’article anterior ja vam explicar què signifiquen els noms d’Aurora i Mariona perquè ja van vindre la setmana anterior.

Sara és un nom d’origen hebreu, Sarai, que significa princesa. Apareix al llibre del Gènesi com a dona d’Abraham i mare d’Isaac, dos dels patriarques de l’antic poble d’Israel i per tant, una dona molt important en el judaisme.

Van estar omplint les dues noves jardineres de fusta que tindrem a la terrassa de l’hort. Van posar al fons una capa d’arlita, argila expandida que serveix de drenant, i després una barreja de compost i terra bona fins omplir les jardineres.

El compost que cada curs ens dona l’Ajuntament amb el seu programa D’Escoles + Sostenibles

Aquí estan posant l’arlita, argila expandida, a les noves jardineres (fa de drenant).

Van trasplantar una Maria Lluïsa i un espígol que estaven a les feixes de l’hort i s’havien fet molt grans. Com sempre, van treballar amb moltes ganes i s’ho van passar d’allò més bé. Ens els propers dies acabarem d’omplir la nova taula de cultiu on hi plantarem maduixeres i alls, que encara que no ho sembli, fan molt bona parella.

Aquesta és la Maria Lluïsa que van trasplantar

Feina feta. L’espígol i la Maria Lluïsa a les dues jardineres noves.

Com veieu, aquestes setmanes de fred no ens permeten fer gaire cosa a l’hort, més que fer tasques de manteniment i neteja. Quan comenci a fer millor temps prepararem les feixes per començar a plantar les espècies de primavera i estiu.

Plantes ornamentals al pati gran

Benvolguts:

Divendres passat vam tenir una nova sessió d’horticultura ecològica a l’escola. Com ja he comentat en articles anteriors, ja fa dies que hem plantat totes les espècies de tardor-hivern, pel que al llarg d’uns mesos només farem tasques de manteniment, com treure males herbes, regar i anar veient com creixen les plantes i els canvis que van experimentant. Divendres vam plantar algunes plantes ornamentals al pati gran.

Van venir al taller l’Aina, en Samuel i en Pol. Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: Japó (significa “amor per les plantes”), Bangladesh (“mirall”), Letònia (“senyal”), els països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, mare de Jesús.

Samuel també és un nom hebreu i significa “el que escolta a Déu”. En la tradició bíblica és un profeta i l’últim jutge de l’Antic Israel.

Pol és un nom molt utilitzat a Catalunya, que és molt probable que provingui del francès Paul i aquest del llatí Paulus, que vol dir “petit o home humil”. Podria tenir també una arrel cèltica, de fet, trobem Pòl a Irlanda i Pól a Escòcia.

Com dèiem, vam estar al pati gran plantant ciclàmens, prímules i Kalanchoes.

 

Aprofitant que aquesta mateixa setmana en José Ramon, director de l’escola, havia anat a buscar els 200 litres de compost que ens cedeix cada any l’Ajuntament, en el seu programa d’Escoles + Sostenibles, vam estar barrejant la terra d’algunes jardineres amb el compost. Els nens van dir que trobaven que feia una olor molt forta, moment que vam aprofitar per explicar que es tracta d’una barreja de restes de poda i restes orgàniques vegetals barrejades, fet que fa que passats uns mesos es converteixi en aquesta mena de terra fosca que és una veritable injecció de “vitamines i minerals” per a les plantes.

També els va sorprendre les arrels embolicades d’algunes de les plantes que, al estar tancades dins d’un test petit de plàstic, no les deixa créixer. En les properes setmanes, aquestes arrels, ja lliures, trobaran molt més espai per desenvolupar-se dins de les jardineres.

Les hem col·locat en diferents llocs estratègics del pati gran, fet que farà que aquest espai tingui una mica més de color aquests propers mesos de fred i poca llum.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com sempre, moltíssimes gràcies a la Sandra per aquestes meravelloses fotos que ens regala.

Salutacions i fins la propera.

Sega de l’adob verd

Avui, dimarts 3 de març, la Irene i el Nil han tornat a l’hort per fer dues coses molt importants a la vegada que distretes: han estat barrejant compost que aportarem en les properes setmanes als pneumàtics on hi plantarem les patates. Dins del cubell de compost hem trobat alguns cucs de terra que ens ha permès torna a parlar de la gran funció que fan regenerant la terra i que la seva presència ens parla d’una terra nodrida.

Després han estat fent un jaç amb l’adob verd que vam plantar el 26 de setembre: trossos ben petits de facèlia, veça i ordi, que prèviament havia segat (hi ha tasques que no poden fer els nens per un tema de seguretat). La idea és que aquest jaç es vagi assecant en les tres properes setmanes i que els nutrients siguin absorbits per la terra abans d’enterrar les restes vegetals. Posteriorment hi plantarem les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies. Si tot va bé, aquest procés tan llarg, des de finals de setembre, haurà de servir per ajudar totes aquestes plantes, molt exigents a nivells de nutrients, a que creixin sanes i fortes, però això no ho sabrem fins a ben entrat l’estiu, si el reg automàtic ens dóna un bon cop de mà….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireu quin goig fan les plantes que ens han regalat la gent d’Agenda 21 Escolar, una pila d’aromàtiques que anirem plantant per l’escola en les properes setmanes.

Ah, i per cert, mireu quines coses tira la gent pel carrer: una esplèndida Dracaena marginata, que hem recuperat per a l’escola. La tindrem uns dies a l’exterior al pati i si veiem que no acaba d’estar bé, li donarem al José Ramon per a que la posi al seu despatx….com li sobra l’espai…;).

Primera collita de l’any

Avui, dimarts 17 de febrer, han tornat a venir a l’hort l’Alba i el Diego. En aquesta ocasió han collit algunes escaroles i enciams que han portat a la classe per a que els seus companys les poguessin veure i després les han portat a la cuina per a que puguin ser consumides en els propers dies pels alumnes de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Posteriorment hem tornat a l’hort i han estat regant les plantes amb una barreja d’aigua i lixiviats de vermicompost, és a dir, els líquids que es generen del compostatge de material orgànic que fan els cucs de terra. Dit així pot sonar una mica fastigós, però penseu que el vermicompost és un dels millors adobs que podem oferir a les plantes:  els aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al seu bon creixement.

No tot és plantar a l’hort

Els pagesos diuen que al camp hi ha feina tot l’any i tenen tota la raó. Les últimes setmanes hem estat plantant i sembrant la immensa majoria d’espècies de la temporada de tardor i hivern, tret de les cebes, pel que es podria pensar que ja està tot fet, no? Tot el contrari. Cal anar arrencant les “males herbes” que van apareixen incansablement i que poden exercir un paper antagonista sobre les plantes hortícoles. També hem d’anar regant, fer aportacions de compost, etc. Aquests últims dies hem posat unes cordes amb cd’s per a que espantin els ocells que vénen a menjar-se les llavors acabades de plantar.

Dimarts, l’Abril i en David van estar col·locant les noves cartel·les de les plantes d’aquesta temporada. Com podeu veure a la foto adjunta, cada cartel·la porta el nom de la planta en català, en castellà i en anglès; també porta un codi QR, que amb l’ajuda d’un descodificador gratuït de codis QR, com per exemple BIDI, ens remet a una pàgina d’internet que ens dóna més informació sobre la planta en qüestió. Finalment també podem trobar la direcció web d’aquest bloc que esteu llegint: www.hortestel.wordpress.com.

És important que els nens entenguin que l’hort no és només plantar algunes espècies, sinó que cal fer un seguiment: cal anar regant, cal tenir cura de què no apareguin ocells, fongs, llimacs o erugues que puguin malmetre la collita, en definitiva, que l’hort, entengueu la broma, és una mena deTamagochi real, no virtual (si no hi estem a sobre, les plantes acabaran assecant-se o emmalaltint).

Dimecres vam anar amb la furgoneta al Viver Municipal de Plantes de Tres Pins a buscar els 200 litres de compost i 100 de mulch que ens regala Barcelona Escoles + Sostenibles i que ens aniran molt bé de cara als propers mesos. Ja sabeu que el compost és el producte de la descomposició controlada de restes de poda, barrejada amb restes variades de fruites, verdures i marro de cafè. Una bomba de nutrients, vaja. El mulch són restes d’escorça d’arbres passades per la biotrituradora i que serveixen de jaç protector, una mena de manteta que ens permet tenir les plantes més resguardades del fred i, al ser un material porós, manté la humitat perquè l’aigua no s’evapora tant. El col·locarem als espais entre feixes de cultiu, on estan les plantes aromàtiques i ornamentals.

A la foto podeu veure dos containers: el de l’esquerra és el mulch i el de la dreta, molt més fosc, és el compost. Al mig podeu veure els contenidors de 50 litres ja preparats per a totes les escoles i instituts que tenim conveni amb Barcelona Escoles + Sostenibles.

Plantem alls i ens regalen una menjadora d’ocells

Ahir dimarts l’Abril, la Maria i en David van venir a plantar alls al nostre hortet. Es van sorprendre quan els vaig explicar que els alls cal plantar-los amb lluna minvant o decreixent perquè si ho fem en lluna creixent ens podem trobar els alls sortits de terra. No és cosa de bruixes o d’algun gamberro, sinó de l’atracció que la lluna exerceix sobre la Terra. L’atracció lunar és tan gran en aquests dies que té la capacitat de “fer sortir” literalment els alls del lloc on els hem plantat. També cal saber que es tracta d’una planta de creixement lent, uns vuit mesos,  i que necessita molt poca aigua per desenvolupar-se i créixer. Al plantar-los ara a finals d’octubre, els podrem recollir cap a finals de juny o juliol….

D’altra banda, ahir vam tenir una sorpresa agradable en forma de regal. La Maria Díaz i el seu pare Alberto han construït una menjadora per a ocells amb material reciclat que en els propers dies penjarem d’algun dels arbres del pati gran. Segur que els molts ocells que ronden i refilen per les tardes en el pati estaran contents de tenir una menjadora amb mill roig, mill blanc, mill groc, civada, llinassa, etc…moltes gràcies.

Dijous vindrà el tècnic d’Agenda 21 a veure com estan les dues compostadores. A veure si passem l’examen……

Más madera ¡¡¡

Això no para i aquesta tarda hem estat plantant vuit escaroles i algunes plantes aromàtiques: una ruda, una farigola i dues plantes de fonoll.

FARIGOLA

FONOLL

RUDA

En els propers dies haurem d’anar a buscar al viver de Tres Pins, a Montjuic, els tres-cents litres de compost i mulch que molt amablement ens cedeix Barcelona Escoles+Sostenibles (antiga Agenda 21). Seguirem amb la plantació de porros, apis i més enciams, per acabar de tenir totes (o pràcticament totes, tret de cebes i alls, les espècies de tardor-hivern ja plantades.

Després del fracàs total de  l’any passat amb les pastanagues, aquest any les hem plantat en llavorer i quan ja estiguin una mica crescudes les trasplantarem al seu lloc definitiu de cultiu. A veure si d’aquesta manera ens en sortim millor.

Plantació d’adob verd a la feixa 2

El dia 26 de setembre per la tarda vam plantar adob verd a la feixa 2. S’entén per “adob verd” un cultiu que es planta específicament per regenerar la terra i tornar-li bona part dels nutrients que han estat extrets pels cultiu anteriors. En aquesta ocasió hem plantat una barreja de tres espècies: Veça, Facèlia i Ordi, que són un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors i que ens ha d’ajudar a regenerar la terra després que en aquesta feixa hagin estat plantades les solanàcies: tomàquets, albergínies i pebrots, extraordinàriament exigents a nivell de nutrients. Només cal tenir en compte de segar-les durant l’etapa de floració, deixar-les assecar a sobre mateix de la terra (adob verd en superfície) i, passats uns dies, soterrar-les amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, la reducció de la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. És, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera i estiu, que són molt exigents a nivell de nutrients.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Comencem de nou

Quan a principis de setembre hem tornat a l’hort ens em trobat que, degut a la bona feina del reg automàtic, les plantes no només no s’havien assecat sinó que han crescut d’una manera pràcticament hipertrofiada. Els gira-sols mesuraven més de dos metres i la carbassera sortia uns tres metres de la banyera. Degut a aquest creixement selvàtic, s’han iniciat una sèrie d’actuacions de neteja general i de poda de les plantes aromàtiques: s’han arrencat les tiges de les tomaqueres, pebroteres, albergínies i les canyes que les sustentaven; s’han arrencat les restes de carbasseres i cogombreres; una poda de les plantes aromàtiques que més havien crescut: el donzell, la sàlvia i la menta. A la fi, una neteja general per deixar les feixes netes i lliures per a la nova temporada de tardor-hivern que ara comença. Degut al sistema de rotacions de famílies botàniques a les quatre feixes de cultiu, us adjunto l’esquema de plantació per a aquesta nova temporada. No té secret, es tracta de cultivar les mateixes plantes que en la temporada anterior però movent-les a la feixa contigua: tot el que estava plantat a la feixa 1 passa a la feixa 2 i així successivament. No es tracta de cap capritx, ans el contrari, cada grup de plantes té unes necessitats específiques de nutrients, pel que és bo anar-les fent rotar per a que no esgotin els recursos en nutrients de cadascuna de les feixes. A més, l’adob verd i els fermentats d’ortiga i cua de cavall ens ajuden a revitalitzar i mineralitzar les feixes.

Esquema visual de la plantació de primavera-estiu 2014 i de la de tardor-hivern 2014-15.

Compostatge en procés

Seguim treballant en les dues compostadores que tenim a la part del darrera de pati de dalt. Un cop cada deu dies hi anem afegint restes de fruites i verdures fresques que ens cedeixen amablement en una fruiteria que hi ha a prop de casa. També hi afegim restes de poda (branques, fulles, etc.) que portem de Vallgorguina. De tant en tant, la Loli ens dóna restes de verdura o amanida, sobrants del dinar, de la cuina de l’escola; també hi posem marro de cafè del bar del Manolo, a tocar de l’escola. Tota aquesta munió de materials la barregem amb el tirabuixó airejador, li posem una capa de 10 centímetres de palla per a que no hi hagi tantes mosques i ho mullem amb la regadora. Passats uns mesos, tot plegat s’hauria de convertir en un compost de qualitat que aportarem als cultius de l’hort i les plantes de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort a tota màquina

Aquesta tarda la Sara i en Miquel han tornat a venir a l’hort. Han plantat porros, pastanagues i han hagut de replantar apis, perquè els que van plantar fa quinze dies, s’han assecat tots. Fent forat amb les pales han trobat uns cucs de terra i hem explicat que fan túnels que airegen la terra i s’alimenten de terra, que al digerir-la i excretar-la, la converteixen en un dels millors composts que existeixen.

Parlant d’un altre tema, mireu quina preciositat de patateres que estan sortint en els pneumàtics. Algunes de les flors són blanques i altres són blau-liloses: aigua, bona terra, adob de cavall, cendra de fusta, marro de cafè i alfàbrega. Ja veurem si surten moltes patates….;)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cura de les patates i altres cultius curiosos

Com ja sabeu, estem experimentant amb el cultiu de patates en pneumàtics: hem plantat tres exemplars de patata morada, Kennebeck i Red Pontiac dins d’una barreja de terra bona i adob de cavall i el creixement està sent espectacular.

Després de llegir un article sobre el cultiu ecològic de patates, hem seguit algunes de les indicacions que es donaven i hem fet una petita aportació de cendra, rica en potassi, i d’alfàbrega, que hauria d’augmentar la producció i la mida de les patates.

Hem trasplantat unes borraines que vam trobar en un camp annex a l’escola Àngels Garriga. Les hem plantades a la feixa 1, al costat de les tomaqueres i els enciams.

 

Control tècnic de les compostadores

Dijous de la setmana passada vam concertar una visita amb en Gonzalo, el tècnic d’Agenda 21 que, dos cops al llarg del curs, vindrà a revisar el funcionament de les compostadores. Vam estar xerrant una bona estona, ens va donar una pila d’explicacions molt interessants sobre la manera correcta de fer servir les compostadores i finalment ens va dir que, tret què el compost estava una mica sec i calia regar-lo, tot estava correcte i que el procés de compostatge s’estava fent d’una manera més que correcte. Per ser la primera vegada que ens endinsem en aquest camp, no està malament: el compost no fa pudor, els materials estan ben barrejats i són molt variats. Ens va assegurar que, si tot el procés es segueix fent igual, a finals de juny podrem tenir un compost de qualitat fet per nosaltres mateixos.

Quins són els materials que hem anat aportant des de principis de gener, que és quan vam posar les compostadores en marxa? Materials molt diversos. Aquí teniu la llista: fulles seques d’arbres, material de poda d’arbres molt trinxat, marro de cafè, cendra de barbacoa rica en potassi, flors de saüc (diuen que bones per al compostatge, purí d’ortigues fermentat (que és un activador del compostatge), palla, restes d’amanida (enciam, tomàquet, pebrot), restes de fruita (plàtan, poma, pera), restes de verdura (mongeta, api, porro, enciam, col, coliflor), restes de verdura bullida (patata i mongeta). Les verdures estan compostes entre un 75 o 80 % d’aigua, pel que passats uns dies després d’haver omplert les compostadores fins a dalt de material, el seu contingut es redueix ostensiblement i cal anar omplint-les de forma recurrent. Tot sigui pel reciclatge de material vegetal i la salut de les nostres plantes.

Article sobre reciclatge de materials per a Agenda 21

D’enciams, mobles vells, excursions nocturnes i altres rareses….

Quina relació poden tenir un enciam, uns mobles vells, una excursió nocturna i el compostatge? Doncs molta.

Una nit de dijous a principi de curs, tot baixant la brossa després de sopar, vaig sorprendre’m de la quantitat de rampoines velles i no tan velles que es llencen al meu barri: restes de mobles, lleixes i llistons de fusta, portes de vidre, alguna que altra planta òrfena, etc. Mentre tornava a casa vaig pensar, per què no reutilitzar algun d’aquests materials per a construir enginys i infraestructures que siguin útils per a l’hort de l’escola, ara que manquen molts recursos?

És per això que alguns dimarts i/o dijous, que són les nits de recollida de trastos vells als barris de Sant-Martí i el Guinardó, surto després de sopar a fer petites excursions nocturnes per a recollir palets de fusta, restes de mobles vells, tubs de plàstic, etc. Reciclo material que es llença per donar-li una segona utilitat molt pràctica i concreta, perquè ens ajuda a millorar alguns dels aspectes essencials de l’hort: el compostatge i la creació de petits espais de cultiu alternatius a l’hort a terra tradicional. Al llarg d’aquest curs amb tot aquest material he construït una compostadora, una vermicompostadora, una taula de cultiu i un camió de bombers per a la guarderia de l’Aran, el meu fill petit, que no té a veure amb els horts escolars, però també està fet totalment amb material reciclat: fustes, plàstics, cordes, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Internet està ple de fotografies i vídeos que ens poden aportar un munt d’idees i de passos a seguir en els processos de construcció d’aquests i molts altres enginys.

La compostadora té la base feta amb un palet petit, d’uns 60X60 centímetres; les parets i la tapa són d’una gran caixa de fusta que vaig tallar a mida amb la serra caladora i l’únic que vaig comprar van ser les frontisses i els cargols. Posteriorment, com la compostadora està col·locada en una terrassa que no té terra, vaig fer-li una “banyera” amb un palet més gran i quatre parets de fusta, recobertes de geotèxtil, que cal omplir amb substrat. A sobre d’aquesta banyera plena de terra es col·loca la compostadora i d’aquesta manera el material a compostar està en contacte amb la terra i els microorganismes que conté. També li vaig fer un sostre per arrecerar-la del sol i de la pluja i vaig plantar unes maduixeres en els extrems de la banyera.

La vermicompostadora està feta amb uns llistons tallats a mida, encolats i reforçats amb cargols que formen quatre calaixos, als que hi he afegit malla plàstica, una tapa i tres potes d’un sofà. El calaix inferior, amb forma de cubeta, té dues aixetes per recollir els lixiviats.

La taula de cultiu està construïda reaprofitant una taula de menjador rectangular per a quatre persones; dues portes d’armari tallades a mida per fer les quatre parets i geotèxtil grapat recobrint la fusta. Vaig tallar les quatre potes per la meitat per a que la taula quedi a la mida dels alumnes de l’escola.

En definitiva i per a no cansar, aquests exemples que he explicat són una petita mostra de com recollint alguns dels materials que podem trobar les nits de recollida de trastos vells del nostre barri i utilitzant poc més que un trepant, una serra de calar, quatre claus i tela geotèxtil, podem aconseguir d’una manera relativament senzilla i barata alguns enginys que ens poden ser molt útils en l’hort escolar.

No cal dir que també és molt important la idea de reciclar materials per a construir coses noves, donar-li una segona o tercera oportunitat als objectes i materials d’ús quotidià, fugir del comprar-tirar-comprar en el que malauradament estem tan ficats. Amb una mica d’empenta i imaginació s’obren un munt de possibilitats….

La taula de cultiu ja està preparada per rebre els nous cultius de primavera

El passat dimecres 29 de gener, en Francesc i en Quim, dos alumnes de tercer de primària, entusiastes, molt actius i curiosos, van estar treballant de valent en la flamant taula de cultiu que ja està del tot preparada per plantar-hi els nous cultius de primavera. Com veureu en les fotografies que adjuntem, van estar hidratant dos motlles de fibra de coco de cinc quilos amb uns 20 litres d’aigua. Seguidament van anar trinxant aquest material per a que quedés el més esponjós possible i el vam barrejar amb 25 litres de compost de cuc, el millor compost del món, i uns 10 litres de compost del que ens van donar a Agenda 21. El resultat final és una barreja de substrat òptim per a la taula de cultiu, que ens permetrà en les properes setmanes, plantar-hi maduixes i diverses hortalisses en molt poc espai. És la prova fefaent que qui no té un hortet a casa és veritablement perquè li fa mandra.

Aquesta taula ha estat construïda reutilitzant una taula de menjador de fusta que algun bon samarità/na va deixar en una cantonada del barri un dijous per la nit, que és el dia de recollida de mobles vells. Convenientment tractada, afegint-hi unes parets laterals de fusta i tota folrada de geotèxtil, ens hauria de fer servei algunes temporades…

Per calcular el volum de substrat que necessitàvem per omplir la taula hem multiplicat la llargada de la cubeta (112 cm) per l’amplada (68 cm) per l’alçada (23 cm) obtenint 175, 168 litres de capacitat. Els 10 quilos de fibra de coco hidratats amb 40 litres d’aigua es transformen en un volum de material proper als 140 litres, que sumats als 25 litres de compost de cuc i els 10 de compost orgànic vegetal, ens donen el total de substrat per omplir tota la taula de cultiu.

Adéu mostassa

Després d’uns mesos d’haver plantat la mostassa (adob verd), aquesta setmana l’hem segat i col·locat directament a sobre de la terra (compost en superfície) per a que es vagi secant i d’aquí a un mes l’enterrarem per tenir en perfectes condicions la feixa de les solanàcies (tomàquets, pebrots, albergínies) de cara a la temporada de primavera – estiu. A les fotos podeu veure què gran s’havia fet; un detall de les boniques flors grogues que dóna. Finalment una foto de la mostassa ja segada i col·locada a sobre de la terra per a que vagi secant-se i vagi aportant nutrients a la terra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La “banyera” de la compostadora

En una xerrada d’en Joan Soler sobre horticultura ecològica, vam estar veient unes fotografies relacionades amb compostadores que ens van donar una sèrie d’idees boníssimes. La teoria diu que la millor manera de tenir col·locada la compostadora és que estigui en un lloc ombrívol i en contacte directe amb la terra, per a que tots els microorganismes facin molt millor la seva tasca. Però què passa quan no disposes de terra, com a la terrassa de l’Estel, com t’ho fas? Doncs fent una mena de “banyera” de fusta que s’omple de terra i  col·locant-hi la compostadora a sobre. Amb un palet trobat pel carrer, quatre fustots i tela geotèxtil hem fet la banyera.

Aprofitant que ja ens havíem arremangat…jeje, també li hem fet un petit sostre que la taparà del sol i la pluja excessius. Per aprofitar la terra el 5 de desembre hi hem plantat unes maduixes silvestres que donaran color i sabor a aquesta jardinera tan particular. Passats uns dies hem fet un encoixinat de palla, que mantindrà humides i tapades del fred les plantetes de maduixes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setmana carregada de feina

Aquesta setmana ha estat molt intensa quant a feina, aprenentatges i experiències.

Dimarts vam anar a un curs-xerrada interessantíssim sobre compostatge que oferia Agenda 21. Aquella mateixa tarda ens van lliurar una compostadora de plàstic reciclat, que sumada a la que ja tenim, ens permetrà ser pràcticament autosuficients en termes d’adobar convenientment les nostres feixes de cultiu.

Dimecres, la Laia i en Marc, alumnes de tercer, van muntar solets la compostadora. És com un ou Kinder, però més gran…jejeje. Aquí us posem unes fotos. Mireu que satisfets estaven quan van acabar…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous pel matí vam anar a buscar al viver municipal Tres pins els tres cents litres de compost i “mulch” que ens regala Agenda 21 i que ens aniran de meravella per d’aquí unes setmanes aportar un plus de nutrients a la feixa de les solanàcies i protegir els caminets entre feixes. “Mulch” és un terme anglosaxó que es pot traduir per “jaç protector”.

Es pot utilitzar palla, herbes tallades o en el cas del material que ens han cedit, escorça de pi trossejada. Va molt bé perquè quan fa fred protegeix el sol i les plantes de les baixes temperatures i quan fa calor reté la humitat.

Dijous per la tarda vam assistir a una xerrada sobre la implementació de les tasques de l’hort dins del currículum escolar. Molt interessant i moltes idees. A més ens van regalar una ampolla de litre i mig de vermicompost líquid, els lixiviats que es generen al tenir cucs compostadors en una vermicompostadora (el lixiviat és el residu en forma de líquid, molt comú als abocadors, que s’origina a partir de residus sòlids, o bé degut a la descomposició, o bé a la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’absorbeix part dels components)  . És tracta d’un veritable “or negre” que degudament dissolt amb aigua aporta un munt de nutrients a la terra de cultiu.

Bona notícia: hem trobat cucs de terra a l’hort de l’Estel.

Per què diem bona notícia? Doncs perquè la presència de cucs de terra és un senyal inequívoc d’una terra sana i en bones condicions. No hi ha dubte que l’aportació d’adob de cavall feta a mitjans de juliol i l’adob verd en superfície, utilitzant les herbes adventícies que van sortint a l’hort, deuen haver regenerat la terra. Divendres per la tarda, quan vam estar airejant tres de les quatre parades, en el primer segueix plantada la mostassa blanca que ens ajuda, com a adob verd, a enriquir la terra de cara a les tomaqueres i pebroteres de primavera, vam tenir la sorpresa agradable de veure que la terra ja no estava compactada i seca, sinó esponjosa, fàcil de treballar i amb una familiar i agradable fragància a bosc humit. La presència d’un parell de cucs de terra va referendar aquesta opinió. Els cucs de terra solen aparèixer en terres riques en nutrients, que ells encara nodreixen més, ja que les dejeccions d’aquests animalons estan considerades el millor compost del món.

Plantació de les llavors de mostassa

El divendres 6 de setembre vam plantar llavors de mostassa a la primera feixa o “parada”, la corresponent enguany a les solanàcies (diem enguany, perquè els cultius hauran d’anar rotant en un cicle quadriennal). Com ja s’ha dit en un post anterior, al no poder plantar tomàquets, pebrots i albergínies fins a la primavera, plantem un adob verd com és la mostassa, de ràpid creixement, que ens ajudarà a tenir la terra en molt bones condicions de cara a la plantació de les solanàcies. Per a que funcioni de forma òptima només caldrà segar-la quan s’iniciï la floració per a que no es “mengi” tots els nutrients. Llavors la deixarem com a compost de superfície fins que sigui l’hora de plantar les tomaqueres, albergínies i pebroteres.

Quinze dies després de desherbar totes les “males herbes” que havien sortit al llarg del mes d’agost, hem hagut de tornar a fer-ho. Creixen amb una força i velocitat sorprenents. Cal dir, també, que la mostassa està creixent de forma molt ràpida i “apretada” en el bancal de les solanàcies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parades en crestall…

Els objectius prioritaris de tota pràctica agrícola poden definir-se amb tres premisses molt bàsiques: senzillesa, mínim esforç i màxims resultats.

Aquestes tres premisses es compleixen a la perfecció en el mètode de “Parades en crestall” elaborat fa més de 25 anys pel conegut horticultor mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

El mètode s’inspira en la fertilització que s’esdevé en plena natura, on la fullaraca de les fulles caigudes sobre la terra, s’encarrega d’anar nodrint el bosc, doncs es va descomponent superficialment i poc a poc va dissolent-se i distribuint les substàncies húmiques, que acaben arribant a les arrels de les plantes. A més, aquest mantell orgànic serveix per a mantenir la humitat de la terra i dels cultius, i propicia la creació d’una rica vida edàfica del subsòl (estudi de la composició i naturalesa del sòl en relació als animals, plantes i entorn que l’envolta), amb abundància de cucs de terra i microorganismes que són els encarregats de facilitar que la matèria es transformi en humus assimilable.

El resultat d’aquest sistema és l’obtenció d’un mètode senzill, fàcil de realitzar i de molt reduït manteniment, donat el poc reg que exigeix i l’absència de “males herbes”. Això es deu a que el compost fa de jaç protector, i el cultiu molt espès de les hortalisses dificulta el naixement de les herbes adventícies.

Construcció d’una vermicompostadora

Per començar, què és una vermicompostadora? “Vermi” és una paraula llatina que significa “cuc”. Per tant, una vermicompostadora és una compostadora on la feina de compostar la fan uns cucs vermells molt simpàtics que es mengen les restes orgàniques que hi anem posant i, després de digerir-les, les converteixen en les seves dejeccions (caques). L’humus de cuc està considerat el millor adob natural del món.
Amb unes fustes trobades pel carrer hem construït una petita vermicompostadora (no ha de ser de grans dimensions). L’estructura és senzilla: una sèrie de calaixos superposats amb una malla de plàstic per on puguin pujar i baixar els cucs i una inferior amb aixeta on recollir els lixiviats (s’anomena així el fertilitzant líquid que s’origina del propi procés de compostatge). Aquest líquid es pot afegir a l’aigua de regar les plantes i resulta boníssim per les seves propietats i nutrients.
Els cucs “treballen” molt bé si els hi oferim unes condicions adequades: volen restes orgàniques, humitat, obscuritat (recordeu que el seu habitat natural és a sota terra) i una temperatura suau, ni molt de fred ni molta calor. Si no cuidem aquestes condicions, entren en un estat de latència vital, no mengen i deixen de fer la feina de compostar.