Posts Tagged With: plantes_aromàtiques

D’aromàtiques i boixacs…

Hola a tothom:

Avui dijous han vingut a l’hort la Koro (que m’ha dit que el seu nom prové de l’advocació de la verge Maria a Sant Sebastià, cosa que jo desconeixia) i l’Eric (que el seu nom ve del nòrdic antic i significa governant únic o poderós. Si a sobre li expliques que porta el nom del primer descobridor europeu del continent americà, doncs s’ha posat tot cofoi…). Molt riallers i implicats, han estat plantant algunes plantes aromàtiques: camamilla (Matricaria Chamomilla) i menta (Menta Piperita), juntament amb un boixac (Calendula officinalis) en els espais interfeixes que ja tenim destinats per a les plantes aromàtiques i ornamentals.

En ocasions, els nens em pregunten perquè les plantes tenen noms tan estranys i difícils de pronunciar. El cert és que molts animals i plantes tenen noms comuns molt diferents en diversos llocs del planeta i això pot confondre’ls. En el segle XVIII, un científic suec anomenat Carl Linneaus (Linneo per als amics) va idear un sistema de taxonomia binomial dels éssers vius (classificació de dos noms): primer el gènere i després l’espècie al que pertanyen. I per què en llatí? Doncs perquè al llarg de molts segles el llatí i el grec van ser les llengües cultes, de la ciència i la filosofia. Total, que la camamilla li diuen Matricaria, del llatí “mater” mare, pel seus usos antics en ginecologia, medicina relacionada amb els òrgans sexuals femenins i l’embaràs. Actualment es fa servir perquè és digestiva, sedant i anti colesterol. Al boixac n’hi diuen calendula, perquè dura al llarg dels mesos. De la paraula llatina calendulae prové el nostre “calendari” i officinalis perquè s’utilitzava en medicina o farmàcia. La menta s’utilitza com a aromatitzant de tot tipus de menjars. A més és digestiva, carminativa, va bé pels mals de cap, etc.

Mireu el vídeo on expliquen què han fet:

Anuncis
Categories: General | Etiquetes: , , | 10 comentaris

Darrera sessió d’hort d’enguany

Doncs sí, ha passat el curs volant i ahir dimarts vam fer l’última sessió d’hort d’enguany amb els nens de tercer. Van venir la Marta, la Sara i el Dídac. Van estar arrencant “males herbes”. Posteriorment van collir dos enciams que van portar a la classe i finalment van regar una bona estona perquè degut a la calor que comença a fer les plantes necessiten més aigua.

En els propers dies intentarem col·locar el tendal ombrejador i el reg automàtic. L’estiu passat van anar molt bé i van permetre que, al tornar al setembre, les plantes estiguessin vives i ufanes. Sense aigua i ombra, tenint en compte que la terrassa de l’hort és un forn, no crec que haguessin sobreviscut ni les aromàtiques.

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Posem mulch a les petites feixes d’aromàtiques

Ahir dimarts per la tarda, l’Agnès i la Mar van venir a l’hort i van estar col·locant el mulch (jaç protector) en una de les petites feixes d’aromàtiques que separen els quatre espais de plantació d’hortícoles. Els hi vaig explicar què s’entén per mulch qualsevol material vegetal (escorça de pi, palla, etc.) o mineral (pedres) que serveix per protegir les plantes de les inclemències climàtiques, en el cas de l’hivern, clarament del fred. El mulch que van estar col·locant és escorça de pi passada per la biotrituradora, que ens permet protegir les plantes del fred, “com una manta o bufanda” deien elles, i també aporta humitat a les plantes, perquè xucla l’aigua i aquesta triga molt més en evaporar-se. Per tant, es tracta d’un recurs que a més de sortir-nos gratis: aquests 100 litres ens els dóna Agenda 21, és molt útil per mantenir sanes, protegides i ben regades les plantes del nostre hortet.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Más madera ¡¡¡

Això no para i aquesta tarda hem estat plantant vuit escaroles i algunes plantes aromàtiques: una ruda, una farigola i dues plantes de fonoll.

En els propers dies haurem d’anar a buscar al viver de Tres Pins, a Montjuic, els tres-cents litres de compost i mulch que molt amablement ens cedeix Barcelona Escoles+Sostenibles (antiga Agenda 21). Seguirem amb la plantació de porros, apis i més enciams, per acabar de tenir totes (o pràcticament totes, tret de cebes i alls, les espècies de tardor-hivern ja plantades.

Després del fracàs total de  l’any passat amb les pastanagues, aquest any les hem plantat en llavorer i quan ja estiguin una mica crescudes les trasplantarem al seu lloc definitiu de cultiu. A veure si d’aquesta manera ens en sortim millor.

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Comencem de nou

Quan a principis de setembre hem tornat a l’hort ens em trobat que, degut a la bona feina del reg automàtic, les plantes no només no s’havien assecat sinó que han crescut d’una manera pràcticament hipertrofiada. Els gira-sols mesuraven més de dos metres i la carbassera sortia uns tres metres de la banyera. Degut a aquest creixement selvàtic, s’han iniciat una sèrie d’actuacions de neteja general i de poda de les plantes aromàtiques: s’han arrencat les tiges de les tomaqueres, pebroteres, albergínies i les canyes que les sustentaven; s’han arrencat les restes de carbasseres i cogombreres; una poda de les plantes aromàtiques que més havien crescut: el donzell, la sàlvia i la menta. A la fi, una neteja general per deixar les feixes netes i lliures per a la nova temporada de tardor-hivern que ara comença. Degut al sistema de rotacions de famílies botàniques a les quatre feixes de cultiu, us adjunto l’esquema de plantació per a aquesta nova temporada. No té secret, es tracta de cultivar les mateixes plantes que en la temporada anterior però movent-les a la feixa contigua: tot el que estava plantat a la feixa 1 passa a la feixa 2 i així successivament. No es tracta de cap capritx, ans el contrari, cada grup de plantes té unes necessitats específiques de nutrients, pel que és bo anar-les fent rotar per a que no esgotin els recursos en nutrients de cadascuna de les feixes. A més, l’adob verd i els fermentats d’ortiga i cua de cavall ens ajuden a revitalitzar i mineralitzar les feixes.

Esquema visual de la plantació de primavera-estiu 2014 i de la de tardor-hivern 2014-15.

hort 2014

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

Ratafia de l’Estel

images

RATAFIA

Segur que més d’una vegada heu sentit parlar de la ratafia. La ratafia és una beguda alcohòlica dolça típicament catalana que es pren generalment com a aperitiu. Es tracta d’una barreja d’anís dolç o aiguardent amb nous verdes i algunes herbes aromàtiques. Aprofitant que es tracta d’una beguda relativament fàcil de fer i que a l’hort de l’Estel tenim algunes de les plantes aromàtiques que calen per fabricar la beguda en qüestió, ens hem llençat a la piscina i podem dir solemnement, que si no ens l’hem begut abans, a mitjans de setembre disposarem de la primera remesa de ratafia amb herbes de l’hort de l’Estel.

Ingredients necessaris per cada 3 litres d’anís dolç: de 200 a 300 grams de sucre, 3 nous tendres partides, tres pessics d’Anís, tres pessics de Fonoll, tres pessics de Flor de saüc, tres pessics petits de Farigola, una barreta de Canyella, tres pessics d’Espígol, una fulla de Llorer, tres llavors de Cardamom, un pessic de Comí, tres pessics de Menta, tres pessics de Camamilla, tres pessics de Til·la, tres pessics de Mª Lluïsa, tres Claus d’olor, tres pessics de Tarongina, un pessic de Sàlvia, un pessic de Donzell, tres pessics de romaní algunes boletes de Pebre rosa, una nou moscada, nou boletes de Ginebró, una pell de taronja i una pell de llimona.

Com podeu comprovar, alguns dels ingredients que hi posem, com el cardamom, el llorer, el clau d’olor o el pebre rosa, no hi són en les receptes tradicionals, com la popularíssima recepta de la iaia Maria de Cardedeu, ja patrimoni immaterial del poble, però digueu-nos heterodoxes, ens agrada experimentar i donar-li un toc oriental a la tan popular beguda catalana.

 

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Els nens de la classe verda (P3/P4/P5) han fet un projecte sobre les plantes de l’escola

Els nens i nenes de P3, P4 i P5 de la classe verda hem fet un projecte sobre les plantes de l’escola.

D’aquesta manera hem après a respectar més les plantes de l’escola i hem valorat la tasca dels encarregats de cuidar-les.

A partir dels oms i de la prunera del pati hem treballat els arbres fruiters.

El ficus i el bambú ens han ajudat a parlar dels animals herbívors com l’ós panda.

Les plantes que tenen flor que estan presents a diferents espais de la nostra escola ens han ajudat a conèixer una pila de diferents plantes que són molt decoratives.

Les plantes aromàtiques ens han donat l’oportunitat de treballar amb el nostre sentit de l’olfacte.

I finalment la varietat de plantes del nostre hort ens han permès tenir un coneixement més proper i vivencial.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Collige, virgo, rosas….

Com una intensa però curta pluja estival ens ha captivat la subtil fragància i efímera bellesa dels Jacints, que també ens recorden l’inexorable cicle de la natura. Tot neix, tot mor, tot torna a renéixer després d’uns mesos de suposada calma hivernal. Res s’atura i poc marge ens queda per a la contemplació de la bellesa natural: Cull les roses, noia (mentre ets jove…) ens diu el poeta Ausoni. Els mesos passen volant i amb ells el curs escolar.

SAM_7569

La majoria de les plantes cultivades durant les estacions de tardor i hivern han estat recol·lectades pels alumnes de tercer, portades a la cuina de l’escola i consumides pels alumnes, monitores i professorat. La resta malauradament han hagut de ser tretes sense acabar el seu cicle de cultiu per diversos motius: pobre creixement (pastanagues), s’han espigat (algunes cols) o directament no han sortit, com els espinacs. En properes temporades haurem de veure com tractar aquestes plantes per a que tinguin un creixement òptim i les puguem recol·lectar. Les quatre feixes han estat convenientment netejades de forma successiva per donar pas als cultius de primavera i estiu.

FAVES

En l’espai que hi ha entre les feixes 1 i 2 hem trasplantat una Marialluïsa (Lippia triphylla), una Sajolida (Satureja officinalis) i un Espernallac (Santolina chamaecyparissus), cedides per Agenda 21. Una vegada més expliquem que la intenció de barrejar plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals és la de crear la major diversitat possible en el nostre petit hort. Les plantes hi surten beneficiades i la nostra contemplació estètica també. Aquesta barreja de plantes no és nova, de fet, en l’Edat Mitjana els horts dels monestirs ja feien aquestes barreges de plantes cultivades amb una triple intenció: omplir el rebost de la cuina, les vitrines de l’apotecari i els gerros l’altar, és a dir, i entenent que els monestirs intentaven ser el més autosuficients possibles, abastir-se de plantes hortícoles i arbres fruiters per al consum humà i animal: porcs, ovelles, gallines, conills, etc. que a la vegada donaven llet i derivats, ous i carn; abastir de plantes remeieres els pots de l’apotecari: camamilla, eucaliptus, romaní, farigola, angèlica, belladona, etc. per a curar o si més no pal·liar el dolor de les malalties i afeccions més comunes i, finalment, embellir a major glòria de Déu, l’altar i l’església amb flors i plantes ornamentals: roses, clavells, margarites, etc.

hort medieval

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Plantes regalades per Agenda 21

Agenda 21 ha donat 20 plantes a l’escola. Són quatre enfiladisses: una buguenvíl·lea (Bougainviella sp.), una vinya verge (Partenocissus quinquefolia), una heura (Hedera hèlix) i una ridorta (Clematis flàmula); sis plantes aromàtiques: un espernallac (Santolina Chamaecyparissus), una marialluïsa (Lippia triphylla), dos romanís (Rosmarinus officinalis), una sajolida (Satureja officinalis) i un orenga (Origanum vulgare); diversos arbustos: un arboç (Arbutus unedo), un marfull (Viburnum tinus), dos magraners (Punica granatum) i dos saücs (Sambucus nigra); una carolina (Coronilla valentina ssp glauca), un lliri de dia (Hemerocallis fulva), una estepa blanca (Cistus albidus) i una ginesta (Spartium junceum). Les hem anat col·locant en diversos llocs de l’escola intentant respectar les seves necessitats de llum i espai. Esperem que en els propers mesos totes aquestes plantes agafin bé i creixin de forma saludable, donant color i augmentant l’espai verd del centre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Seguim plantant

Avui, 24 d’abril,  hem seguit plantant: gira-sols, enciams, remolatxa, cols i cosmos. Les feixes de tardor-hivern, s’han anat netejant per donar pas als cultius de primavera i estiu. Les combinacions de plantes no són a l’atzar, l’associació d’enciams, cols i cosmos és beneficiosa per a totes les plantes implicades. Aquí us deixem un petit esquema de totes les coses que volem plantar a l’hort de l’Estel de cara a la temporada de primavera-estiu.

CULTIU PRIMAVERA

Feixa 1: Tomàquets Caramelo i de pera, Alfàbrega, Enciam, Bergamota, Borraina, Clavell de moro, Pebrot vermell i verd, Albergínia.

Espai A:  Maria Lluisa, Sajolida, Espernellac i Caputxina.

Feixa 2: Enciam, Cibulet, Gira-sol, Boixac, Camamilla, Remolatxa, Cosmos, Col.

Espai B: Ciclamen, Ruda, Pensament.

Feixa 3: Carbassa, Blat de moro, mongeta, Donzell, Orenga, Sàlvia, Carbassó, Cogombre, Cibulet.

Espai C: Melissa, Sajolida.

Feixa 4: Pastanaga, Rave, Ceba, Romaní, Anet, Gerani, Porro i Api.

Categories: General | Etiquetes: , | 1 comentari

Visita a l’hort dels alumnes de P5

Divendres 11 d’abril els alumnes de P5 i la seva tutora Pilar han fet una visita a l’hort de l’escola. A la casa de colònies on han estat dilluns i dimarts d’aquesta setmana, els hi han donat uns enciams i han vingut a trasplantar-los a l’hort. Com eren 15 enciams, pràcticament tots els nens i nenes han pogut plantar-ne un. Se’ls veia molt il·lusionats i han estat molt atents a les explicacions que se’ls hi ha donat. Hem plantat els enciams als peus de les tomaqueres de la feixa 1, en aquesta temporada de primavera-estiu, la de les solanàcies. Al peu de les tomaqueres també hi hem plantat Monarda, que també es coneix per Bergamota. Provinent de les praderies nord-americanes, la Monarda és una planta que requereix poca atenció. Les seves fulles, utilitzades per aromatitzar el té que du el mateix nom, té de bergamota, atreu a un gran nombre d’insectes auxiliars.

MONARDA

També hem plantat 5 llavors de blat de moro, 3 de carbassa, cinc de carbassó i cinc de cogombre, a la feixa número 3. Hem estat una bona estona regant, perquè al llarg de totes les vacances de Setmana Santa no es podrà regar. Esperem que les plantes no pateixin gaire, sobretot les més petites, que ara mateix estan eclosionant.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Mesurar, acotar i dividir en feixes de cultiu

El pas següent ha estat adaptar el mètode de parades en crestall d’en Gaspar Caballero a les mides lil·liputenques del nostre hortet…jeje. Així que metro en mà hem pogut fer quatre parades de 125 centímetres cada una, una mica més petites que les de 150 centímetres que marca la teoria del savi mallorquí. Això sí, hem deixat espai per encabir-hi les plantes aromàtiques i ornamentals que ajudaran als nostres cultius i donaran un toc de color a aquest espai d’aprenentatge i lleure.

Hem clavat unes estaques amb cordill que ens ajuden a delimitar els espais de cultiu de les zones de pas i hem posat les rajoles que ens ajudaran a trepitjar el menys possible les taules de cultiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Què podem plantar a partir de setembre?

Tenint en compte que la majoria d’hortalisses, no totes, tenen al llarg de l’any una època de plantació que cal respectar, quines plantes i hortalisses podem plantar quan comença el curs, a partir de mitjans de setembre?

Haurem de plantar espècies de tardor-hivern o de les que són anuals: faves, pastanagues, enciams, cebes, porros, apis, alls, escaroles, bledes, raves, espinacs, pèsols, remolatxes, coliflors, cols i bròquils.

En la primera parada, la de les solanàcies (plantes amb flor), no podem plantar-hi tomàquets, pebrots ni albergínies, perquè són hortalisses de primavera i estiu. Però deixarem la terra sense conrear? No és convenient. Podem aprofitar aquests propers mesos per plantar-hi un adob verd, per exemple mostassa.

La planta de la mostassa, de la família de les crucíferes (plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes), és un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors. L’adob verd és l’operació agrícola de conrear una planta per enterrar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl. Només cal tenir en compte segar-la durant l’etapa de floració, deixar-la assecar a sobre mateix de la terra i, passats uns dies, soterrar-la amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. Serà, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera de tomaqueres, pebrots i albergínies, que són molt exigents a nivell de nutrients. A la zona de plantes aromàtiques hi plantarem sajolida i clavell de moro, que ajudaran en el creixement de les tomaqueres i pebroteres.

En la segona parada hi plantarem l’associació de pastanagues, enciams, cebes i porros. Les pastanagues i els enciams s’ajuden mútuament i les cebes i els porros també. A la zona intermèdia hi plantarem camamilla i boixac, que ajuden al creixement de les cebes.

En la tercera parada hi plantarem l’associació d’apis, alls, escaroles, raves, bledes i espinacs. Els alls ajuden als apis i a les escaroles. I els espinacs ajuden als raves. A la zona intermèdia hi plantarem sàlvia i farigola.

En la quarta i última parada hi plantarem pèsols, faves, remolatxa, cols, coliflors i bròquils. A la zona intermèdia hi plantarem anet i gerani, que repel·len les plagues de la coliflor i el bròquil.

No totes les hortalisses es planten de cop, s’ha de fer de forma esglaonada respectant les seves èpoques de plantació.

Categories: General | Etiquetes: , , , , , | Deixa un comentari

Què podem plantar a l’hort de l’Estel?

Quines famílies botàniques podem poden plantar?

  1. Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínies i patates[1].
  2. Umbel·líferes: pastanagues i apis.
  3. Liliàcies: cebes, porros i alls.
  4. Compostes: enciams i escaroles.
  5. Quenopodiàcies: bledes, remolatxes i espinacs.
  6. Cucurbitàcies: carbassons, cogombres i carbassa.
  7. Lleguminoses: mongetes, pèsols i faves.
  8. Crucíferes: cols, raves i coliflor.

Quines flors i plantes aromàtiques podem plantar?

  • Clavell de moro: ajuda al creixement dels tomàquets i repel·lent dels nematodes del sòl.
  • Sajolida: ajuda al creixement de les faves.
  • Camamilla: ajuda al creixement de les cebes.
  • Boixac (Calèndula): ajuda a les cebes i protectora dels cultius en general.
  • Sàlvia:  repel·lent de la mosca de la pastanaga i la papallona de la col.
  • Farigola: protegeix de la papallona de la col.
  • Anet: ajuda a repel·lir les plagues de la col, la coliflor i el bròquil.
  • Gerani: ajuda a repel·lir les plagues de la col, la coliflor i el bròquil.
  • Tarongina:
  • Orenga:
  • Alfàbrega: repel·lent de mosques i mosquits. S’associa bé amb els pebrots i els protegeix dels pugons.
  • Espígol: repel·lent de les arnes dels armaris i de les formigues.

[1] Gaspar Caballero descarta aquestes últimes en el mètode de parades en crestall, pel que farem l’experiment de plantar-les, fora de l’hort, dins d’una pila de penumàtics.

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.