Posts Tagged With: parades_en_crestall

Plantació de cebes, aromàtiques i visita sorpresa

La setmana passada, sentint-ho molt, no vam tenir sessió d’hort perquè plovia i “no és plan d’acabar mullats, enfangats i constipats”, pel que vam pensar que “como hay más días que ollas”, era millor deixar-ho per una millor ocasió.

Ahir sí que feia molt bon dia, una mica fred i humit però, pel que la Maria i l’Arnau van venir a plantar algunes coses a l’hort: cebes, un cibulet i una camamilla, que està “más pallá que pacá” i ja veurem si sobreviu les properes setmanes. Amb ordre i atenció van fer totes les feines requerides.

2014-11-18 16.25.48

Mentre la Carme, mare de la Maria, i jo els anàvem ajudant a plantar, tot fent equilibris per no caure a sobre dels enciams, vam tenir una inesperada però molt bonica sorpresa: de nou un pit-roig mascle adult es va passejar a poc més d’un metre d’on estàvem nosaltres i va menjar-se un dels cucs de terra que l’Arnau havia desenterrat mentre cavava. Van ser pocs segons, però d’una bellesa i intensitat sublims….

Avui he tornat a veure el pit-roig. Es passeja valent per les feixes…el tinc molt a prop, tot i que seria impossible agafar-lo, ni pretenc fer-ho, perquè és extraordinàriament ràpid. Resulta xocant que entre tant edifici, tanta plaça dura i tant de formigó es puguin generar petits espais de biodiversitat i presència d’animals lliures. En pocs dies hem vist una merla i un pit-roig, aquest ja és pràcticament la nostra mascota perquè campa per l’hort com si estigués a casa seva, que de fet ho és….els intrusos som nosaltres. En els propers dies penjarem en algun arbre del pati gran la menjadora que ha fet la Maria amb el seu pare amb material plàstic reciclat.

Per últim dir-vos, encara que dient-ho jo queda una mica malament, l’hort fa molt de goig: estan pujant els enciams i les escaroles; tenim la Tarongina preciosa, amb un verd lluminós ple de vida. Està creixent l’adob verd, barreja de facèlia, veça i ordi…total, molt bonic i enriquidor. La de psiquiatres que m’estalvio….

Anuncis
Categories: General | Etiquetes: , , , , , | 1 comentari

No tot són flors i violes a l’hort de l’Estel.

Doncs sí, no tot són flors i violes a l’hort de l’Estel. Més enllà de què podem estar molt contents de com llueix l’hortet, de la quantitat enoooorme de plantes i flors que hi podem trobar en un espai tan reduït, etc., no podem deixar de fer notar que no tot ha sortit bé, per no dir que algunes coses han sortit francament malament. M’explico: és cert que al llarg del curs hem plantat “50 espècies diferents” entre les temporades de tardor-hivern i primavera-estiu en un “espai que no arriba als 18 metres quadrats”, cosa que és tot un èxit i que demostra que si a la terra la cuides i tractes bé, aportant-li nutrients i preparats fortificants com el purí d’ortigues, ella t’ho torna multiplicat per cent. Plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals, totes juntetes i barrejades, seguint el model d’associacions que proposa el mestre Gaspar Caballero.

Carbassó

Carbassó

Però no seria just no explicar que algunes d’aquestes plantes o no han crescut o ho han fet d’una manera raquítica. En una punta tindríem les faveres, que ens han donat un resultat espectacular, amb moltes beines de més d’un pam plenes de faves tendres. Tampoc ens podem queixar dels resultats dels enciams, les escaroles, els apis o els tomàquets, per posar alguns exemples, però de totes totes, plantes com els espinacs, les cols, les coliflors, els bròquils, les remolatxes o les pastanagues han estat, perquè no dir-ho, un absolut fracàs. Cada planta és un món, però el cert és que la constant en totes aquestes és que han crescut d’una manera ridícula o directament ni han crescut. Crec que el tema de les cols, coliflors i bròquils pot estar relacionat amb la temporada de plantació. Intentarem plantar-les abans aquest proper curs, a veure si creixen prou abans que comencin els primers freds, que sembla atura el seu desenvolupament. El curs passat les vam plantar el 15 d’octubre, enguany intentarem plantar-les a principis de setembre. En el cas de les pastanagues i les remolatxes han crescut de manera esquifida, pel que en el moment de collir-les eren tan petites que difícilment podien utilitzar-se. El cas més greu ha estat el dels espinacs. Directament ni han sortit, pel que haurem de veure quin és el problema i intentar que no torni a succeir el mateix el proper curs. Insistirem.

Com veieu, l’hort està ple de satisfaccions i de fracassos, és un continu aprenentatge de coses noves, laboratori constant de problemes i solucions i/o acceptació de coses que no sabem, que no veiem o que directament no tenen solució…..és, per tant, una petita porta oberta a la vida, amb totes les seves grans misèries i petites meravelles….o viceversa.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

L’hort escolar i les “parades en crestall” d’en Gaspar Caballero

Degut a les “dimensions reduïdes” de la majoria dels horts escolars, cal organitzar molt bé els espais de plantació, pel que el mètode de “parades en crestall”, ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia, resulta molt recomanable per a les necessitats i proporcions de l’hort de l’Estel.

parades en crestaall

L’espai de plantació del mètode de parades en crestall es divideix en quatre parades o espais de plantació, de metre i mig d’ample i de llargada variable, separades per uns caminets de pas que es deixen sense llaurar. Cada parada de metre i mig es divideix en tres zones, dues de seixanta centímetres destinades a la plantació i una central de trenta centímetres, on s’hi col·loquen longitudinalment totxanes planes cada seixanta centímetres. Aquestes totxanes tenen la funció de ser el lloc on es trepitja quan es treballa la terra, per així compactar el menys possible la terra cultivable. Entre totxana i totxana s’hi planten flors o plantes aromàtiques, que ajuden al desenvolupament i protecció de les hortalisses.

Els espais de terra cultivable es treballen amb la fanga, airejant però no voltejant. És molt important no trepitjar-la per a no compactar la terra i que estigui el més esponjosa i airejada possible. En tot l’espai de la parada s’hi col·loca finalment un crestall (capa d’uns quatre centímetres d’adob) en superfície que no es barreja amb la terra. Ja tenim el terreny preparat per començar a plantar.

El sistema de parades en crestall ens permet plantar de forma molt racional i optimitzada, ja que aquest sistema permet plantar d’una manera més atapeïda les diferents associacions de famílies de plantes i hortalisses típiques del clima mediterrani. També ens permet fer les necessàries rotacions de cultius, que aporten diversos beneficis a la terra: de caràcter biològic, perquè redueixen la contaminació del sòl en males herbes, plagues i malalties; de caràcter agrofísic, perquè afavoreixen que es mantingui l’estructura òptima de la terra llaurable; i, de caràcter agroquímic, perquè subministren els components químics necessaris per al sòl.

Resumint el mètode de parades en crestall:

  1. No trepitjar les feixes de cultiu.

  2. Un bon compost.

  3. Sembra densa.

  4. Rec amb mànega exsudant o de goteig.

  5. Rotació de quatre anys de famílies botàniques.

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.