Posts Tagged With: associacions

Nous cultius i nova incorporació

Aquesta tarda han visitat l’hort la Lola i la Briana. Els hi hem explicat una mica com funciona l’hort de l’Estel i quines plantes hi ha cultivades. Han estat plantant faves, pèsols, bledes i diverses varietats d’enciams. S’han sorprès de la gran quantitat de cucs de terra que hi ha a l’hort, senyal inequívoc de què el nostre trosset de terra gaudeix d’una bona salut. La Carme, mare de la Maria Díaz, ha vingut a ajudar-nos, i amb moltes ganes i interès ha ajudat a les nenes  a trasplantar les diferents espècies que tocaven avui. No cal dir que estem oberts a rebre qualsevol ajuda de tothom que s’hi vulgui apuntar, l’hort és de tots.

foto 1

Anuncis
Categories: General | Etiquetes: , , , , , | 2 comentaris

Seguim amb les plantacions de tardor

Dimarts passat, la Clara i la Candela van tornar a l’hort. Van estar plantant enciams, raves, pastanagues i remolatxes. Van veure la diferència entre cultius de llavor o planter, en el cas dels enciams, i els diferents tipus de mides i formes de les llavors: les de remolatxa són rodones i molt més grans que les de pastanaga, que són molt més petites que el cap d’una agulla.

2014-10-07 16.03.45

 

Categories: General | Etiquetes: , , | 2 comentaris

Comencem amb els nens i nenes de Tercer

Dimarts 30 de setembre vam començar a treballar a l’hort amb els nens de tercer. En aquesta ocasió van venir a l’hort la Clara i la Candela. Vam estar parlant de la rotació de cultius i de la necessitat que té la terra de descansar. També vam parlar dels adobs verds i finalment van plantar a la feixa 1 bròquils, cols i coliflors. Hem col·locat trampes de cervesa contra els llimacs que es mengen el planter.

2014-09-30 16.08.51

 

 

 

Categories: General | Etiquetes: , , , , , | Deixa un comentari

Comencem de nou

Quan a principis de setembre hem tornat a l’hort ens em trobat que, degut a la bona feina del reg automàtic, les plantes no només no s’havien assecat sinó que han crescut d’una manera pràcticament hipertrofiada. Els gira-sols mesuraven més de dos metres i la carbassera sortia uns tres metres de la banyera. Degut a aquest creixement selvàtic, s’han iniciat una sèrie d’actuacions de neteja general i de poda de les plantes aromàtiques: s’han arrencat les tiges de les tomaqueres, pebroteres, albergínies i les canyes que les sustentaven; s’han arrencat les restes de carbasseres i cogombreres; una poda de les plantes aromàtiques que més havien crescut: el donzell, la sàlvia i la menta. A la fi, una neteja general per deixar les feixes netes i lliures per a la nova temporada de tardor-hivern que ara comença. Degut al sistema de rotacions de famílies botàniques a les quatre feixes de cultiu, us adjunto l’esquema de plantació per a aquesta nova temporada. No té secret, es tracta de cultivar les mateixes plantes que en la temporada anterior però movent-les a la feixa contigua: tot el que estava plantat a la feixa 1 passa a la feixa 2 i així successivament. No es tracta de cap capritx, ans el contrari, cada grup de plantes té unes necessitats específiques de nutrients, pel que és bo anar-les fent rotar per a que no esgotin els recursos en nutrients de cadascuna de les feixes. A més, l’adob verd i els fermentats d’ortiga i cua de cavall ens ajuden a revitalitzar i mineralitzar les feixes.

Esquema visual de la plantació de primavera-estiu 2014 i de la de tardor-hivern 2014-15.

hort 2014

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

No tot són flors i violes a l’hort de l’Estel.

Doncs sí, no tot són flors i violes a l’hort de l’Estel. Més enllà de què podem estar molt contents de com llueix l’hortet, de la quantitat enoooorme de plantes i flors que hi podem trobar en un espai tan reduït, etc., no podem deixar de fer notar que no tot ha sortit bé, per no dir que algunes coses han sortit francament malament. M’explico: és cert que al llarg del curs hem plantat “50 espècies diferents” entre les temporades de tardor-hivern i primavera-estiu en un “espai que no arriba als 18 metres quadrats”, cosa que és tot un èxit i que demostra que si a la terra la cuides i tractes bé, aportant-li nutrients i preparats fortificants com el purí d’ortigues, ella t’ho torna multiplicat per cent. Plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals, totes juntetes i barrejades, seguint el model d’associacions que proposa el mestre Gaspar Caballero.

Carbassó

Carbassó

Però no seria just no explicar que algunes d’aquestes plantes o no han crescut o ho han fet d’una manera raquítica. En una punta tindríem les faveres, que ens han donat un resultat espectacular, amb moltes beines de més d’un pam plenes de faves tendres. Tampoc ens podem queixar dels resultats dels enciams, les escaroles, els apis o els tomàquets, per posar alguns exemples, però de totes totes, plantes com els espinacs, les cols, les coliflors, els bròquils, les remolatxes o les pastanagues han estat, perquè no dir-ho, un absolut fracàs. Cada planta és un món, però el cert és que la constant en totes aquestes és que han crescut d’una manera ridícula o directament ni han crescut. Crec que el tema de les cols, coliflors i bròquils pot estar relacionat amb la temporada de plantació. Intentarem plantar-les abans aquest proper curs, a veure si creixen prou abans que comencin els primers freds, que sembla atura el seu desenvolupament. El curs passat les vam plantar el 15 d’octubre, enguany intentarem plantar-les a principis de setembre. En el cas de les pastanagues i les remolatxes han crescut de manera esquifida, pel que en el moment de collir-les eren tan petites que difícilment podien utilitzar-se. El cas més greu ha estat el dels espinacs. Directament ni han sortit, pel que haurem de veure quin és el problema i intentar que no torni a succeir el mateix el proper curs. Insistirem.

Com veieu, l’hort està ple de satisfaccions i de fracassos, és un continu aprenentatge de coses noves, laboratori constant de problemes i solucions i/o acceptació de coses que no sabem, que no veiem o que directament no tenen solució…..és, per tant, una petita porta oberta a la vida, amb totes les seves grans misèries i petites meravelles….o viceversa.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

La Sara i en Miquel planten a la feixa 4

Aquesta tarda han vingut a l’hort, contents i riallers, la Sara i el Miquel. Han plantat apis i han trasplantat unes cebes petitones que teníem en planter que hauran de créixer molt més a partir d’ara. També han trasplantat cibulet a la feixa dos i la feixa tres, perquè fa una bona associació amb l’enciam i el cogombre. Aprofitant que plantaven o trasplantaven diverses espècies hem vist les diferències entre aquelles de les que en consumim les arrels, com les pastanagues, els bulbs, com les cebes i les fulles, com l’api o el cibulet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Seguim plantant

Avui, 24 d’abril,  hem seguit plantant: gira-sols, enciams, remolatxa, cols i cosmos. Les feixes de tardor-hivern, s’han anat netejant per donar pas als cultius de primavera i estiu. Les combinacions de plantes no són a l’atzar, l’associació d’enciams, cols i cosmos és beneficiosa per a totes les plantes implicades. Aquí us deixem un petit esquema de totes les coses que volem plantar a l’hort de l’Estel de cara a la temporada de primavera-estiu.

CULTIU PRIMAVERA

Feixa 1: Tomàquets Caramelo i de pera, Alfàbrega, Enciam, Bergamota, Borraina, Clavell de moro, Pebrot vermell i verd, Albergínia.

Espai A:  Maria Lluisa, Sajolida, Espernellac i Caputxina.

Feixa 2: Enciam, Cibulet, Gira-sol, Boixac, Camamilla, Remolatxa, Cosmos, Col.

Espai B: Ciclamen, Ruda, Pensament.

Feixa 3: Carbassa, Blat de moro, mongeta, Donzell, Orenga, Sàlvia, Carbassó, Cogombre, Cibulet.

Espai C: Melissa, Sajolida.

Feixa 4: Pastanaga, Rave, Ceba, Romaní, Anet, Gerani, Porro i Api.

Categories: General | Etiquetes: , | 1 comentari

Trilogia asteca o “les tres germanes”

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, molt neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.

TENOCHTITLAN

TENOCHTITLAN 2

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una simbiosi perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

trilogia asteca

Intentarem fer aquesta associació precolombina a l’hort, a veure com surt…

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Visita a l’hort dels alumnes de P5

Divendres 11 d’abril els alumnes de P5 i la seva tutora Pilar han fet una visita a l’hort de l’escola. A la casa de colònies on han estat dilluns i dimarts d’aquesta setmana, els hi han donat uns enciams i han vingut a trasplantar-los a l’hort. Com eren 15 enciams, pràcticament tots els nens i nenes han pogut plantar-ne un. Se’ls veia molt il·lusionats i han estat molt atents a les explicacions que se’ls hi ha donat. Hem plantat els enciams als peus de les tomaqueres de la feixa 1, en aquesta temporada de primavera-estiu, la de les solanàcies. Al peu de les tomaqueres també hi hem plantat Monarda, que també es coneix per Bergamota. Provinent de les praderies nord-americanes, la Monarda és una planta que requereix poca atenció. Les seves fulles, utilitzades per aromatitzar el té que du el mateix nom, té de bergamota, atreu a un gran nombre d’insectes auxiliars.

MONARDA

També hem plantat 5 llavors de blat de moro, 3 de carbassa, cinc de carbassó i cinc de cogombre, a la feixa número 3. Hem estat una bona estona regant, perquè al llarg de totes les vacances de Setmana Santa no es podrà regar. Esperem que les plantes no pateixin gaire, sobretot les més petites, que ara mateix estan eclosionant.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Cultius de primavera – estiu

Aquests últims quinze dies no hem pogut treballar a l’hort la tarda de dimecres amb els alumnes de tercer de primària  perquè teníem avaluacions d’ESO i Batxillerat, però les plantes no esperen a ningú, pel que hem hagut de seguir plantant coses fora de les hores que tenim concertats amb ells.

Els amics del curs d’horticultura d’Agenda 21 ens van passar unes llavors de tabac que hem plantat en una safata. Veurem com van creixent i si agafen a la terra les trasplantarem. El tabac és una planta que té la capacitat d’atreure els pugons, pel que ens pot servir d’alarma i imant si existeix algun atac o plaga d’aquests petits insectes.

Entre les feixes 1 i 2 hem sembrat Caputxina (Tropaeolum Major), que és una planta molt interessant, tant és així que per a alguns autors d’horticultura ecològica es tracta de “la planta acompanyant ideal”. És molt fàcil de cultivar, de març a maig, també es ressembra fàcilment de manera espontània i si creix massa és fàcil d’arrencar. Ofereix un hàbitat ideal de refugi per a tot tipus d’insectes auxiliars. En termes generals, ajuda a bona part de les plantes hortícoles. També hem trasplantat dos Jacints.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dilluns 31 de març hem plantat llavors de Cosmos (Cosmos bipinnatus) i Margarita de Livingstone (Dorotheanthus Bellidiformis) entre les feixes 3 i 4. A algú encara li pot sorprendre “aquesta mania” de barrejar plantes hortícoles, aromàtiques, medicinals i ornamentals. No es tracta de cap frivolitat rococó, ben al contrari, l’horticultura ecològica anima a plantar de forma associada un munt de plantes que, més enllà de la seva atracció estètica, s’ajuden mútuament per les seves característiques al·lelopàtiques (fenomen biològic pel qual un organisme genera un o més compostos bioquímics que influeixen en el creixement, supervivència i/o reproducció d’altres organismes). Les Cosmos són plantes atraients de vespes, sírfids i crisopes, augmentat així la biodiversitat i la presència d’insectes auxiliars, que ens poden ajudar a mantenir a ratlla les possibles plagues.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El divendres 4 d’abril, vam plantar 10 tomàquets de pera i 5 enciams que ens va passar l’amic José Antonio de l’IES Vall d’Hebron, company dels cursos d’horticultura escolar que oferta Agenda 21. Aquests cursos estan sent un veritable regal: estem aprenent una pila de coses relacionades amb l’horticultura ecològica i estem coneixent de primera mà a persones (professorat, mares i pares de les Ampes, monitores de menjador, etc.) molt implicades i il·lusionades en projectes d’agricultura ecològica i de millora general de les escoles dels seus fills i/o alumnes. Qui diu que les escoles no es mouen?

Algunes de les tulipes que fa algunes setmanes van plantar-se han començat a despuntar, pel que n’hi ha cinc que les hem trasplantat en una jardinera de fusta que ens vam trobar pel carrer i les hem posat a la rampa de l’entrada.

TULIPES

 

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Plantem flors ornamentals i d’acompanyament

Avui 26 de març, l’Adriana i la Mariona han estat plantant flors a l’hort i a les jardineres del pati. A la feixa de les solanàcies, això és, on estan plantats els tomàquets, pebrots i albergínies, han plantat clavells de moro, que és una planta d’acompanyament: a més de la seva bellesa acolorida, cuida a les plantes hortícoles, sobretot a les tomaqueres, ja que les seves arrels allunyen als nematodes (petitíssims paràsits). Els nematodes són animals esvelts similars a cucs, normalment mesuren menys de 2,5 mm de longitud. Els nematodes més petits són microscòpics, mentre que les espècies de vida lliure poden arribar a mesurar 5 cm de longitud i algunes espècies parasitàries són encara més llargues. El cos sol estar guarnit amb crestes, anells, bonys i pèls i altres estructures característiques.

CLAVELL DE MORO

CrawlingCelegans Nematode

S’intenta generar així a l’hortet, un petit microcosmos on les diferents plantes s’ajuden entre elles de forma cooperativa.
Després hem baixat al pati i la Mariona i l’Adriana han plantat clavells i Zinnies en quatre jardineres.

Finalment han regat i ens han deixat aquest petit vídeo una mica “mogut”:

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Comencem a plantar en la feixa de les solanàcies

Avui 12 de març hem començat a plantar en la feixa de les solanàcies: cinc tomaqueres, cinc plantetes d’alfàbrega, deu pebroteres, cinc de vermells i cinc de verds, cinc albergínies, una Melissa i una Lavanda. Parlant d’un altre tema: hem aconseguit que una fruiteria del barri ens regali alguns sobrants, uns 10 ó 12 kilos, de fulles de verdura i fruita. Després de tallar-los en trossos petits, els estem incorporant barrejats a les dues compostadores i és espectacular l’escalfor que està generant el procés de compostatge. Alguns matins “surt fum”, literal, quan s’obre la tapadora. Hem d’agrair al Manolo, amo del bar que hi ha al costat de l’Estel, les bosses de marro de cafè que ens dóna i que tan bé ens van per millorar el procés de compostatge.

FEIXA SOLANÀCIES

També hem plantat 19 bulbs en un test.

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

Preparant la feixa de les solanàcies

Avui dimecres 5 de març l’Adriana i en Quim han estat treballant de valent en la feixa de les solanàcies: han estat gratant la terra amb un rasclet i airejant-la amb la fanga. Han incorporat les restes seques de mostassa i s’han sorprès de què la terra contingués moltes llombrius, també dites cucs de terra, senyal inequívoca que està plena de nutrients i  esponjada. Ens els propers dies aquí hi plantarem les tomaqueres, albergínies i pebrots verds i vermells, que recordem són plantes molt exigents. També han plantat sis alls a la taula de cultiu  al costat de les maduixeres, perquè segons els entesos, fan una boníssima associació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

Què podem plantar a partir de setembre?

Tenint en compte que la majoria d’hortalisses, no totes, tenen al llarg de l’any una època de plantació que cal respectar, quines plantes i hortalisses podem plantar quan comença el curs, a partir de mitjans de setembre?

Haurem de plantar espècies de tardor-hivern o de les que són anuals: faves, pastanagues, enciams, cebes, porros, apis, alls, escaroles, bledes, raves, espinacs, pèsols, remolatxes, coliflors, cols i bròquils.

En la primera parada, la de les solanàcies (plantes amb flor), no podem plantar-hi tomàquets, pebrots ni albergínies, perquè són hortalisses de primavera i estiu. Però deixarem la terra sense conrear? No és convenient. Podem aprofitar aquests propers mesos per plantar-hi un adob verd, per exemple mostassa.

La planta de la mostassa, de la família de les crucíferes (plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes), és un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors. L’adob verd és l’operació agrícola de conrear una planta per enterrar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl. Només cal tenir en compte segar-la durant l’etapa de floració, deixar-la assecar a sobre mateix de la terra i, passats uns dies, soterrar-la amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. Serà, per tant, molt beneficiós de cara a les plantacions de primavera de tomaqueres, pebrots i albergínies, que són molt exigents a nivell de nutrients. A la zona de plantes aromàtiques hi plantarem sajolida i clavell de moro, que ajudaran en el creixement de les tomaqueres i pebroteres.

En la segona parada hi plantarem l’associació de pastanagues, enciams, cebes i porros. Les pastanagues i els enciams s’ajuden mútuament i les cebes i els porros també. A la zona intermèdia hi plantarem camamilla i boixac, que ajuden al creixement de les cebes.

En la tercera parada hi plantarem l’associació d’apis, alls, escaroles, raves, bledes i espinacs. Els alls ajuden als apis i a les escaroles. I els espinacs ajuden als raves. A la zona intermèdia hi plantarem sàlvia i farigola.

En la quarta i última parada hi plantarem pèsols, faves, remolatxa, cols, coliflors i bròquils. A la zona intermèdia hi plantarem anet i gerani, que repel·len les plagues de la coliflor i el bròquil.

No totes les hortalisses es planten de cop, s’ha de fer de forma esglaonada respectant les seves èpoques de plantació.

Categories: General | Etiquetes: , , , , , | Deixa un comentari

L’hort escolar i les “parades en crestall” d’en Gaspar Caballero

Degut a les “dimensions reduïdes” de la majoria dels horts escolars, cal organitzar molt bé els espais de plantació, pel que el mètode de “parades en crestall”, ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia, resulta molt recomanable per a les necessitats i proporcions de l’hort de l’Estel.

parades en crestaall

L’espai de plantació del mètode de parades en crestall es divideix en quatre parades o espais de plantació, de metre i mig d’ample i de llargada variable, separades per uns caminets de pas que es deixen sense llaurar. Cada parada de metre i mig es divideix en tres zones, dues de seixanta centímetres destinades a la plantació i una central de trenta centímetres, on s’hi col·loquen longitudinalment totxanes planes cada seixanta centímetres. Aquestes totxanes tenen la funció de ser el lloc on es trepitja quan es treballa la terra, per així compactar el menys possible la terra cultivable. Entre totxana i totxana s’hi planten flors o plantes aromàtiques, que ajuden al desenvolupament i protecció de les hortalisses.

Els espais de terra cultivable es treballen amb la fanga, airejant però no voltejant. És molt important no trepitjar-la per a no compactar la terra i que estigui el més esponjosa i airejada possible. En tot l’espai de la parada s’hi col·loca finalment un crestall (capa d’uns quatre centímetres d’adob) en superfície que no es barreja amb la terra. Ja tenim el terreny preparat per començar a plantar.

El sistema de parades en crestall ens permet plantar de forma molt racional i optimitzada, ja que aquest sistema permet plantar d’una manera més atapeïda les diferents associacions de famílies de plantes i hortalisses típiques del clima mediterrani. També ens permet fer les necessàries rotacions de cultius, que aporten diversos beneficis a la terra: de caràcter biològic, perquè redueixen la contaminació del sòl en males herbes, plagues i malalties; de caràcter agrofísic, perquè afavoreixen que es mantingui l’estructura òptima de la terra llaurable; i, de caràcter agroquímic, perquè subministren els components químics necessaris per al sòl.

Resumint el mètode de parades en crestall:

  1. No trepitjar les feixes de cultiu.

  2. Un bon compost.

  3. Sembra densa.

  4. Rec amb mànega exsudant o de goteig.

  5. Rotació de quatre anys de famílies botàniques.

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

KitchenGardenAid

Al llarg del mes d’agost, tot consultant alguns llibres i pàgines web sobre agricultura ecològica, hem trobat una petita joia que ens pot ajudar molt en el disseny i funcionament de l’hort. Es tracta d’un programet anomenat KitchenGardenAid que permet dissenyar i programar de forma senzilla les diferents collites de plantes i hortalisses. T’ajuda a gestionar les rotacions i associacions més beneficioses entre les diferents plantes, marcant de color verd o vermell els espais en què és més encertat posar una planta en relació a les que l’envoltaran. A més utilitza unes icones molt senzilles i gràfiques, generant una plantilla que es pot exportar en diferents formats, com la que podeu veure tot seguit.

Hort Estel

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Primer contacte amb l’hort

A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.

Què és el que hem fet aquests primers dies?

Desherbar:

El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc,  creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant  les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…

desherbar

Airejar:

Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.

2013-07-22 17.52.28

Adobar:

La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.

2013-07-23 18.54.00

2013-07-23 18.55.23

2013-07-23 18.55.39

Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona  per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.

2013-07-23 19.20.25

Categories: General | Etiquetes: , , , , , | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.