L’hort a l’agost

El fet d’anar regant un parell de cops per setmana les plantes de l’hort i del pati de l’escola al llarg de l’estiu fa que la gran majoria no morin i segueixin amb normalitat el seu creixement, malgrat en ocasions això pot comportar situacions com la que s’ha donat aquest mes d’agost. Les carbasseres han anat creixent fins al punt de sortir-se de la banyera de plantació i han començat a escalar per la reixa que dona al pati, amb la mala sort que les dues carbasses que han sortit, una d’elles espectacular, com una síndria de gran, ho han fet per la part exterior de la tanca, la que dona al pati. He intentat tallar-les i baixar-les poc a poc amb una corda, bàsicament per un tema de seguretat: que a principis de setembre no li caigués al cap a ningú que passés per sota, però pesaven tant que, ni corda ni res…han caigut al pati, esberlant-se totes dues i no es podran aprofitar. Acompanyo el text amb algunes fotos i veureu perfectament de què estic parlant.

Podeu veure também que, tot i que ja van de baixa, ele gira-sols segueixen en peu.

Des de Palamós, que tingueu un bon final d’estiu.

Tasques de manteniment

Aquests últims dies estem tenint poca feina a l’hort. De fet, com qui diu, no hem hagut de regar gaire perquè està plovent amb freqüència aquestes últimes setmanes. És per això que ens hem dedicat a arrencar “males herbes”, posar tutors als tomàquets, tallar algunes tiges de Caputxina, que està creixent desbocada, collir alguns enciams que hem portat a la cuina…i poca cosa més. Us comparteixo unes fotos i podreu veure com d’exuberant està l’hort per aquestes dates.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Podeu veure que grans estan les patateres i les seves flors liles i grogues molt boniques. Quan van arribar a Europa, abans de consumir-se com aliment, es feien servir de planta ornamental pel seu port i flor boniques.

També han crescut molt les carbasseres i els gira-sols. Mireu que boniques les flors liles de la citronel·la i taronja de la caputxina.

Finalment podeu veure que hem hagut de posar tutors a les tomaqueres i que estan creixent força els alls a la taula de cultiu.

Seguim amb la plantació de primavera-estiu…

Aquests últims dies hem seguit amb la plantació de noves espècies de primavera-estiu en les feixes que vam netejar fa uns dies. En aquesta ocasió hem plantat bledes, carbassons, cogombres, blat de moro i gira-sols. Aquestes setmanes són d’una frenètica activitat a l’hort, perquè és quan haurien de quedar plantades totes les espècies de cara a l’estiu.

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu policultiu associat o “milpa”, com ells l’anomenaven, s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les “chinampas”, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.

Recreació de com eren les chinampas de la llacuna de Texcoco

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una relació perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Milpa

Tarda remullada…

Avui hem tingut una sessió una mica accidentada del taller d’horticultura ecològica…la climatologia no ens ha acompanyat gaire perquè s’ha posat a ploure i hem hagut d’acabar ràpid. Tot i així els nens que han vingut s’ho han passat molt bé. En aquesta ocasió han vingut l’Aina, l’Alba i l’Ian. Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: Japó (significa “amor per les plantes”), Bangladesh (“mirall”), Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana dels evangelis apòcrifs és el nom de la mare de la Verge Maria, mare de Jesús. Alba és un nom d’origen llatí que vol dir blanca, d’aquí per exemple Pedralbes, que vol dir pedres blanques. Finalment Ian és un nom que en moltes ocasions apareix com a nom d’origen celta. Això no és del tot incorrecte, però si anem més enrere en la història, veurem que procedeix d’un terme hebreu molt més antic. Ian és una adaptació anglesa del nom celta Iain. Iain, per la seva banda, és el resultat de l’evolució del terme hebreu Yôhānnān, que al seu torn va derivar en el nom Joan al nostre país. El significat del nom Ian seria “Déu és misericordiós”.

Han estat plantat api, alfàbrega i carbassa. L’alfàbrega, que han dit que olora molt bé, l’han plantat al costat de les tomaqueres.La carbassa, d’origen americà, la plantem al costat del blat de moro, que juntament amb les mongetes, forma la tríada asteca o “tres germanes”, plantada des de temps immemorials per les cultures mesoamericanes precolombines.

En el següent vídeo veureu que estaven exultants per l’hort i per la remullada:

 

 

 

 

Avui plantem “les germanes asteques”.

Aquesta tarda, el secretari i un servidor hem estat plantat “americanes” a l’hort de l’Estel. Aran significa “vall” en basc i “rei” en èlfic. També l’arrel indoeuropea d’algunes paraules associades a tot allò noble i elevat, que comencen per (ar-), com aristocràcia. Treballar amb ell és com fer-ho amb el conejito Duracell. Li dius que retalli una planta i si no t’espaviles et fa un pou de cinc metres que comunica amb el despatx del José Ramon, però cal dir que m’encanta com viu això de l’horticultura i l’ interès que posa en tot el que fem de caràcter manual. José Ramón, tens hort per anys, perquè quan jo “em jubili” ja tinc successor en “el càrrec”, jeje.

Com havíem de fer lloc per plantar coses noves, hem collit uns enciams que li hem portat a la Nieves a la cuina.

Després hem plantat llavors de carbassa, blat de moro i mongeta, que els asteques de l’Amèrica precolombina anomenaven les “tres germanes”. També de gira-sol…

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una simbiosi perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta, igualitària i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les chinampas,  totalment desconegudes per als europeus “suposadament superiors i civilitzats”. El que va passar després, malauradament ja ens ho sabem….

Comencem amb la nova temporada de plantació.

Ahir dijous per la tarda vam tenir una nova sessió del taller d’hort a l’Escola Estel. Van venir tres alumnes de p5: l’Ariel, l’Aleix i la Mariona, i tres de tercer de primària: la Clàudia, la Maya i en Jan. Es van portar molt bé i van fer molta feina: van estar arrencant males herbes, van plantar carbasses i gira-sols. Finalment van regar una bona estona.

Aquesta setmana vam recollir faves i un bon grapat d’enciams preciosos que vam portar a la classe de P5. La seva tutora, Pilar Blasi va comentar-me que els hi va fer una il·lusió bàrbara.

Les properes setmanes seran d’una activitat intensa a l’hort perquè haurem de recollir i netejar les feixes i plantar totes les espècies de la nova temporada de primavera i estiu. Us anirem informant. També us recordem que ens podeu seguir pel Twitter i que estem oberts a totes les vostres idees i/o suggeriments.