Posts Tagged With: Jacints

L’Ajuntament ens regala un munt de plantes i omplim les jardineres…

Com cada any, i ja en fa uns quants, que l’escola estigui dins d’Escoles més Sostenibles fa que un cop l’any l’Ajuntament de Barcelona ens regali 300 litres de compost i un munt de plantes, la majoria aromàtiques, d’una gran llista que nosaltres escollim, segons les necessitats de cada escola o institut. Això ens va molt bé, perquè ens permet renovar totes aquelles jardineres i testos on les plantes han mort o ja no queda ni planta. Ahir dijous, l’Aina, l’ona i l’Aran van venir a la sessió d’horticultura a fer jardineria.

Omplim les jardineres

Van estar fent una barreja de terra i compost, van omplir alguns testos, jardineres i hi van posar algunes plantes aromàtiques i ornamentals: Espígol, Espernallac (Santolina), Boixacs, etc. Finalment van regar. S’ho van passar d’allò més bé i volen repetir, que si tot va bé, serà cap a finals de curs.

Regant…

Estan començant a sortir els Jacints de la rampa de l’escola. El que no sé si els podrem gaudir gaire, tenint en compte que l’escola romandrà tancada algunes setmanes.

Els jacints del curs passat…

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Canvi de plantes a la rampa de l’entrada….

Com haureu observat aquestes últimes setmanes, hem renovat algunes de les plantes de la rampa de l’entrada. Els bulbs que havíem plantat fa un parell de mesos: narcisos i jacints, amb noms molt mitològics, s’havien anat pansint i ja no estaven tan bonics, cosa que ens parla de l’efímera i transitòria que n’és la bellesa.

Com bé sabeu, la història de Narcís és una mica trista: el mite grec narra la tragèdia d’un jove efeb tan bell que tothom s’hi enamorava. La nimfa Eco no va suportar que ell la refusés i va consumir-se de pena dins d’una cova fins que només hi va quedar el seu “eco”. Nèmesi, deessa de la venjança, va castigar al noi per la seva supèrbia i va fer que emmirallant-se en el reflex d’un riu intentés donar un petó a la seva pròpia imatge i va ofegar-se al caure a l’aigua. En el lloc on va morir hi va néixer una bonica flor, la que porta el seu nom.

Narcís, de Jan Cossiers, 1636-1638.
Eco i Narcís, de John William Waterhouse, 1903.

Jacint, jove humà de qui el mateix Apol·lo estava enamorat, va morir per la gelosia que el vent Zèfir sentia pel seu amor no correspost. Un dia que Apol·lo ensenyava a Jacint com llençar el disc, Zèfir, amb una forta ventada va fer impactar el disc en el cap de Jacint, matant-lo. Abans de marxar a l’Hades, Apol·lo va aconseguir, entre plors, convertir al jove amant en una flor preciosa que ens recorda la seva bellesa eterna.

Apol·lo, Jacint i Cyparis, d’Aleksandr Andréyevich Ivánov, 1834.
Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.