Dimarts passat vaig estar en una sessió de biodiversitat a les basses del viver de Tres pins programada per Barcelona Escoles + sostenibles. Una vegada més la qualitat i quantitat de la informació va ser brutal. El ponent, en Guillem de la Fundació Galanthus, és un veritable pou de ciència i la passió amb la que explica anècdotes d’insectes i amfibis donen com a resultat unes xerrades molt interessants a la vegada que distretes. Dins el viver hi una unes petites i no tan petites basses utilitzades antigament com a dipòsits de reg que, actualment, s’utilitzen com a reservoris de petits amfibis com granotes, tòtils, larves d’espiadimonis, etc. Tot un petit món de vida….
Posts Tagged With: biodiversitat
L’hort al juliol
En aquesta primera quinzena de juliol, intensament calorosa, estic aprofitant per realitzar alguns cursets, alguns d’ells relacionats amb l’horticultura escolar ecològica.
El dimecres dia 1 de juliol es va celebrar a l’IES Príncep de Girona una trobada de persones que estem interessades en l’horticultura ecològica escolar: personal docent d’escoles de primària i secundària. Feia d’amfitriona la Mercè Gil, professora de la USEE, un model d’optimisme i força per a tots aquells que ens dediquem a la docència des d’una vesant vocacional. Les xerrades van ser, com sempre, molt interessants i profitoses. Se’ns va parlar de permacultura, que és el conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible, molt eficient en energia (treball manual i mecànic…) i respectuosa dels éssers vius i llurs interrelacions recíproques. També, un noi integrant de la Cooperativa Tarpuna ens va parlar de preparats fitosanitaris (purins d’ortigues, de cua de cavall, etc.) i els seus usos en l’hort escolar ecològic. Al final se’ns va explicar el que es pretén fer amb un solar molt gran que tenen al costat de l’escola i que, després d’estar abandonat una pila d’anys, se li vol donar un ús social associat al cultiu ecològic i la biodiversitat.
Dijous i divendres vaig assistir a un curs en el monestir de Pedralbes, lloc preciós i de visita obligatòria. Entre d’altres coses se’ns va explicar la importància de les herbes aromàtiques en la medicina medieval (han recreat un hortus conclusus medicinal en el pati central del claustre (el claustre gòtic més gran del món)) i l’ús de moltes espècies en la cuina. Vam fer un taller de cuina monacal: un estofat de cigrons, un pollastre amb salsa i una truita dolça.
Més coses: ahir vaig posar el reg automàtic a l’hort. L’he programat per a que regi mitja hora tres cops al dia: 9:00H, 17:00H i 1:00H. Pot semblar molt però creieu-me que tot i el tendal negre, que treu molt de solana, allò és un forn i hi ha una fortíssima evaporació. Fa una calor insuportable, pel que si no reguem amb molt assiduïtat no quedarà ni una planta quan tornem al setembre.
Us poso unes fotos per a que veieu com tenim a dia d’avui l’hort: he posat els tubs de reg automàtic, he arrencat la majoria de plantes adventícies que ja estaven tapant a moltes hortícoles i mireu com tenim de vermells alguns tomàquets, la vinya que ens van regalar en unes colònies i un parell d’enciams i una escarola que s’havien retardat una mica però ara estan esplèndids. Mireu també què maca està la planta de tabac…Ah i finalment, els gladiols del pati gran han trigat molt en sortir, però ja els tenim aquí….a que són preciosos?
Llibres bonics, presència aràcnida i comiat estival.
Us adjunto un petit vídeo d’una aranyeta que vaig trobar fa uns dies a la patatera mentre regava. Agraeixo l’esmena que m’han fet des de Barcelona Escoles+ Sostenibles, ja que jo creia erròniament que es tractava d’ un espècimen d’aranya tigre (Argiope bruennichi) i és una aranya cranc o Napoleó (mireu el dibuix de l’abdomen) (Synema globosa), de la família dels Tomísids. Gràcies companys…
S’acaba el curs, ha passat volant, però no voldria acomiadar-me sense tornar a parlar-vos d’un parell de llibres que han caigut a les meves mans i que a l’Aran i la Bruna els hi ha agradat molt: el primer, Inventari il·lustrat d’animals, de Virginie Aladjidi i Emmanuelle Tchoakriel. Es tracta d’un llibre de tapa dura i paper de qualitat, un format molt atractiu per a tots aquells que ens agrada la lectura, on podem veure, els dibuixos són preciosos, alguns dels animals del món distribuïts per zones geogràfiques: àrtic, selves, sabanes, deserts. Total, una delícia. L’altra llibre, també amb uns dibuixos preciosos, és Mi primer cuaderno de campo de hábitats de España, de Fernando Bort y Carlos Velázquez. Aquí podem veure una petita mostra dels diversos animals que es troben a la península. Una manera atractiva d’acostar als nostres petits la fauna que conviu amb nosaltres encara que no la veiem. Difícilment podem respectar allò que no coneixem perquè no sabem que existeix.
En relació a això us vull comentar una anècdota que ens va passar fa uns dies passejant pels boscos d’Olzinelles, al costat de Sant Celoni: 4 de la tarda, un camí amb alzines ple d’obagues a uns 150 metres de l’autopista de Girona. Anem xino-xano, parlant i mirant les plantes. De sobte, a no més de 10 metres davant nostre, se’ns planta al mig del camí un cabirol mascle (per les banyes) que, pel seu comportament despreocupat, ni ens ha vist ni olorat. Durant uns 7 ó 8 segons ni ens mira ni sembla que hagi copsat la nostra presència fins que, degut al soroll o l’olor que fem, repara en nosaltres, s’atura en sec, ens mira fixament uns 3 ó 4 segons i en tres salts es perd entre el verd. Gallina de piel. Reflexió: aquí ja podem estar escrivint blocs que ningú mira (o gairebé ningú); podem ensenyar animals en vídeos o llibres als nostres nens, etc. L’impacte emocional d’aquells 15 segons en els que els nens i nosaltres hem vist a tocar un ésser viu preciós, imponent, lliure en el seu territori (nosaltres som els intrusos) és un aprenentatge d’altíssima qualitat que, supera amb escreix, tot coneixement acadèmic de caràcter teòric. No sempre podem sortir al bosc i no sempre ens trobarem amb animals salvatges en el seu medi natural, però el contacte amb la natura, amb el bosc, amb el verd i fugir del gris formigó de la ciutat ens aporta un apropament epidèrmic, primigèniament sensorial, de primeríssima mà, al que som i moltes vegades oblidem: som natura i formem part de la natura. Anem més al bosc…
El que nosaltres vam veure era més gran que el de la foto….
Si podeu llegiu Educar en verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura, de Heike Freire. Editorial Graó. Moooooooolt interessant.
S’acaba el curs i amb l’horari compactat els nens han deixat de venir a l’hort, que això no vol dir que no seguim fent tasques de manteniment: s’ha posat un tendal ombrejador i els propers dies posarem el reg automàtic. Si no ho fem així, quan tornem al setembre tot estarà mort degut al sol i la falta d’aigua…
Una abraçada, que passeu un molt bon estiu.
Els nens de P4 treballen sobre l’hotel d’insectes
Després d’una visita al jardí botànic, on vam contemplar el meravellós hotel d’abelles que ja fa uns mesos que està instal·lat, vam pensar en la possibilitat de fer-ne un, molt més petit i modest, a la nostra escola. Per fabricar-lo hem utilitzat una caixa de fusta d’ampolles de vi i l’hem anat omplint de diversos materials atractius per als insectes: trossos de fusta foradats, de suro, de canyes de bambú, branquetes de diferents diàmetres. En fi, que estem molt contents d’ajudar a la “fauna d’insectes auxiliars” de l’hort: marietes, sírfids, crisopes, abelles i abellots, etc. per a que se senti més còmoda en la seva difícil i necessària tasca de pol·linitzar les diverses plantes: la caputxina, la sàlvia, etc.
Aquests dies passats, els alumnes de P4 han anat a veure’l per entendre què és i per a què serveix i n’han fet un dibuix molt bonic. Us adjuntem el text que la seva mestra ha escrit sobre aquest aprenentatge de primera mà sobre biodiversitat a l’hort:
Durant aquesta primavera ha arribat a l’hort de l’Escola Estel del Guinardó “ l’hotel dels insectes”. El grup de nens i nenes de P4 han observat molt encuriosits aquest hotel per després dibuixar-lo.
Ens hem fixat molt bé com era i hem pogut veure que estava ple de petites branques, canyes de bambú, trossets de suro, pinyes,…Tot ell tenia forma de triangle i de rectangle. A més tenia un rètol que entre tots l’hem pogut desxifrar.
Hem recordat que quan vam anar d’excursió per la tardor a Can Coll de Collserola també vam trobar un hotel d’insectes, però aquell era més senzill i de dimensions més petites.
Entre tots hem anomenats els insectes que podran estar en el nostre hotel: abelles, papallones, mosquits, marietes, escarabats, mosques, formigues, vespes, saltamartins,…Aquest hotel està envoltat de plantes aromàtiques que allunyen els insectes perjudicials i permet que certs insectes hivernin o puguin estar durant el dia o la nit refugiats. Alguns d’ells també poden posar els seus ous protegits del vent o pol·linitzar les flors.
Tots aquests descobriments i observacions ens han servit per motivar un treball plàstic de dibuix al natural.
A continuació podeu veure el resultat final en aquest recull de fotografies.
Dolors Nadal Alemany (Mestra de P4).
Llibres de biodiversitat interessants per als nens.
Avui us vull parlar d’un parell de llibres molt bonics que he trobat a la biblioteca pública de Camp de l’Arpa: El nostre jardí, d’Andrea Erne i Irmgard Eberhard, dins de la col·lecció què? com? Per què? de l’editorial Elfos i La vida al voltant d’un riu, de Ferrucchio Cucchiarinni, de l’editorial Cossetània.
El nostre jardí és un llibre preciós per a nens de 4-5-6 anys on s’explica amb uns dibuixos molt bonics i finestretes amb sorpresa com creixen les plantes, per què treballem el jardí, per què plantem arbres, per a que serveixen els insectes, com es reprodueixen les plantes, el jardí per la nit, el jardí a l’hivern, etc…
La vida al voltant d’un riu és potser un llibre per a nens més grans, tot i que els dibuixos els hi ha encantat a la Bruna i l’Aran, són molt bonics i explicatius. Ens mostra com es formen els rius, com acaben desembocant al mar i tota la flora i fauna que hi podem trobar: insectes, peixos, amfibis i crustacis; ocells, mamífers. Els dibuixos són molt realistes i espectaculars, visualment és molt atractiu. Molt recomanable.
Un petit tastet del llibre: http://www.cossetania.com/tasts/lavidalvoltantdunriu.pdf
Comentaris recents