Fa uns mesos va arribar a les meves mans un llibre, una joia més ben dit, amb un títol una mica paradoxal, tot i que del tot buscat, Plantas que curan plantas: para curar sin química los problemas del huerto y del jardín. La Fertilidad de la tierra, 2008, de Jean Paul Collaert, Bernard Bertrand i altres autors. El cert és que frueixes moltíssim de la lectura d’aquest llibre, perquè t’explica un munt de secrets sobre les plantes i et fa entendre quant allunyats estem, els que vivim la “fàcil vida moderna”, d’un acostament molt més proper i simbiòtic de tot allò natural que ens envolta i que solem mirar amb una estúpida i no menys ignorant supèrbia.
Doncs sí, amics meus, una vegada més i no serà l’última, ens passa la realitat per davant de la cara i ni tenim remota idea de la majoria de coses que ens succeeixen. Qualsevol dia que sortim a passejar pel bosc ens trobem amb una pila de plantes que mal anomenem “males herbes”, com si la natura fes distincions de caràcter ètic, moral o jurídic, més enllà de la pura selecció natural per adaptació o no al medi, sense adonar-nos dels possibles usos, reals i concrets, que en podem treure si les estudiem una mica. El cas paradigmàtic sigui probablement el de l’ortiga, car no hi ha planta més odiada, la “planta dels cecs, en diuen, però de la que més beneficis se’n poden treure. La llista és llarga, però: la ja dita ortiga, falguera, consolda, cua de cavall, camamilla, artemisa, all, i un llarg etcètera. Que què es pot fer amb aquestes plantes? Sens dubte meravelles, com ara veurem. Un grup molt actiu d’horticultors ecològics francesos, ja fa molts anys que està investigant en la pràctica en relació als principis actius presents en algunes plantes. Recordem que la indústria farmacèutica també treballa amb principis actius de plantes, tot i que en proporcions concentradíssimes. Després de molts assajos han demostrat que els principis actius d’algunes plantes ajuden al creixement o a la prevenció d’algunes malalties en altres plantes.
Al llarg d’aquest curs hem anat investigant amb algunes d’aquestes plantes. Cal dir que la majoria les anem trobant en els boscos propers a Vallgorguina, tal és el cas de l’ortiga, la cua de cavall o la falguera, que en ocasions podríem omplir literalment a sacs, la natura és així de capritxosa i despresa. En altres casos, com la consolda, l’hem hagut de comprar ja concentrada perquè no en trobem, o no la sabem trobar. L’all o la camamilla són molt més fàcils de trobar.
Què fem amb aquestes plantes? Es poden macerar, coure, fer infusions, cadascuna depenent dels principis actius que se li vulguin extreure. I cada una d’aquestes plantes té un us concret: antifúngic, insecticida, reforçant, etc.
Us adjuntem un petit quadre on veureu els usos concrets de cada planta i la seva aplicabilitat.
Comentaris recents