Plantem cebes, mongetes, enciam i carbasses

Avui hem estat plantant cebes, mongetes, enciams i carbasses. Va avançant el mes d’abril i hem hagut de plantar la majoria d’espècies de primavera i estiu perquè a finals de la setmana vinent comencen les vacances de Setmana Santa i quan tornem ja serà una mica tard per fer-ho. Aquestes últimes setmanes estan sent una mica estranyes perquè tant fa fred, com calor com plou. Esperem que en els propers dies el temps s’estabilitzi i comenci a fer una mica més de sol i calor, moment que les plantes aprofitaran per créixer de valent. Estem posant palla com a cobertura per a les plantes: això ajuda a retenir la humitat i que no pateixin tant quan fa molta calor.

Fixeu-vos quina bona parella fan els alls i les maduixes a la taula de cultiu….i sí, el que veieu és pinassa, que la posem d’encoixinat perquè els hi aporta un grau d’acidessa a la terra que aquestes dues plantes agraeixen.

• 

• 

• 

Hem trasplantat una glicina (Wisteria Sinensis) a una de les jardineres grans que hi ha al costat de l’hort. Esperem que creixi amb força en els propers mesos.

Wisteria Sinensis

Aprofito per parlar-vos d’un llibre de la biblioteca que a casa ens ha agradat molt: Una granja de otra época, de Philippe Dumas. Es tracta d’un llibre de gran format, apaïsat, dibuixat amb aquarel·les que explica la vida quotidiana, estances i diferents feines de la granja Cogges, a Witney, a prop d’Oxford, Anglaterra. En aquesta granja han decidit treballar i viure com en una altra època…si el llegiu i mireu els dibuixos…segur que us encantarà.

Granja Cogges

Hort de la granja Cogges

Seguim amb la plantació de primavera-estiu…

Aquests últims dies hem seguit amb la plantació de noves espècies de primavera-estiu en les feixes que vam netejar fa uns dies. En aquesta ocasió hem plantat bledes, carbassons, cogombres, blat de moro i gira-sols. Aquestes setmanes són d’una frenètica activitat a l’hort, perquè és quan haurien de quedar plantades totes les espècies de cara a l’estiu.

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu policultiu associat o “milpa”, com ells l’anomenaven, s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les “chinampas”, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.

Recreació de com eren les chinampas de la llacuna de Texcoco

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una relació perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Milpa

Plantem tabac, mongetes i cogombre…

Avui han vingut la Carla, la Jana i en Jan al taller de l’hort de l’Estel. Jan i Jana provindrien del grec Ιωάννης (Ioannis), que a la vegada prové de l’hebreu יוחנן (Yôḥānnān), que significa “fidel a Déu”. Carla, al seu torn, és un nom d’origen germànic que significa “home lliure”, dona lliure en la versió femenina.

S’han sorprès molt de què plantem tabac a l’hort de l’escola. El tabac és una planta que té la capacitat d’atreure els pugons, pel que ens pot servir d’alarma i imant si existeix algun atac o plaga d’aquests petits insectes.

També han plantat mongetes, al costat de les carbasses, i cogombres. Finalment han regat una bona estona. Han marxat molt contents. Això de l’hort els encanta.

Avui plantem “les germanes asteques”.

Aquesta tarda, el secretari i un servidor hem estat plantat “americanes” a l’hort de l’Estel. Aran significa “vall” en basc i “rei” en èlfic. També l’arrel indoeuropea d’algunes paraules associades a tot allò noble i elevat, que comencen per (ar-), com aristocràcia. Treballar amb ell és com fer-ho amb el conejito Duracell. Li dius que retalli una planta i si no t’espaviles et fa un pou de cinc metres que comunica amb el despatx del José Ramon, però cal dir que m’encanta com viu això de l’horticultura i l’ interès que posa en tot el que fem de caràcter manual. José Ramón, tens hort per anys, perquè quan jo “em jubili” ja tinc successor en “el càrrec”, jeje.

Com havíem de fer lloc per plantar coses noves, hem collit uns enciams que li hem portat a la Nieves a la cuina.

Després hem plantat llavors de carbassa, blat de moro i mongeta, que els asteques de l’Amèrica precolombina anomenaven les “tres germanes”. També de gira-sol…

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una simbiosi perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta, igualitària i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les chinampas,  totalment desconegudes per als europeus “suposadament superiors i civilitzats”. El que va passar després, malauradament ja ens ho sabem….