Plantem les solanàcies i renovem algunes aromàtiques…

Dilluns passat vam estar plantant a les feixes de solanàcies: tomàquets de Montserrat i Cor de Bou, pebrots i albergínies. En aquesta mateixa feixa hi plantarem, més endavant, el tabac.

Hem canviat algunes aromàtiques que s’havien assecat: menta, camamilla, fonoll i ruda.

També vam plantar patates Red Pontiac a la columna de pneumàtics. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats a la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots, ni la Catalunya medieval van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada pel consum alimentari humà.

Existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

El procediment de plantació és senzill: fem un forat, hi col·loquem les patates, tapem amb compost i una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap a finals de juny principis de juliol, la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

Trasplantem aromàtiques…

Dilluns passat van venir a treballar a l’hort la Susanna, la Maia i l’Ariel. Ja vam explicar que Susanna és etimològicament un nom d’origen hebreu que prové de l’egipci mitjà SSN ( ‘flor de lotus’).

Ariel és un nom d’origen hebreu que significa el Lleó de Déu, associat a un àngel. També és un altre nom de la ciutat de Jerusalem.

Maia pot tenir diversos significats o orígens etimològics, grecoromans o asiàtics: en l’ hinduisme és un concepte filosòfic i religiós associat a l’aparença, a tot allò que no és veritablement real. En el budisme Maha Maia és la mare del príncep Siddhartha Gautama, Buda.

• 

  La casta Susanna

• 

  Àngel arcabusser

• 

  Maha Maia de Sakya

Aquí podeu veure a Maha Maia de Sakya, la mare de Siddharta Gautama, Buda, que el va tenir després de somiar que era fecundada per un elefant blanc. Una imatge d’un àngel arcabusser del barroc peruà (m’encanten) i una pintura d’Artemíssia Gentilleschi, que tracta pecisament la història de la casta Susanna.

Algunes de les plantes aromàtiques que tenim a l’hort han crescut tant últimament que he decidit trasplantar-les a jardineres. En aquest sentit, la Susanna, la Maia i l’Ariel van portar algunes d’aquestes plantes a les jardineres del pati gran. Van posar terra bona i les van regar. Esperem que el canvi els vagi bé i creixin i es facin encara més grans: un espígol, una sempreviva i una sajolida.

En les properes setmanes començarem ja a plantar a les feixes totes les espècies de la temporada de primavera-estiu d’enguany.

Plantem pastanagues…

Divendres passat van venir a l’hort l’Estel·la, en Marcos i la Bruna. Estel·la és un nom d’origen llatí, Stella, que significa estel. L’etimologia de Compostela, vindria d’aquí: camp d’estels. Stella Polaris, l’osa menor, Ursae minoris, és l’estel que des l’antiguitat utilitzaven els navegants per orientar-se perquè marca el camí del nord. Marcos, és un nom d’origen llatí Marcus, originat de l’adjectiu Marticus, que voldria dir “consagrat a Mart”, el déu de la guerra. Bruna és un nom d’origen germànic que significaria morena, però també pot venir de “brünne”, cuirassa. Brunhilde, “la que porta la malla o cuirassa”, és una de les valkíries, filles d’Odin i encarregades d’escollir als guerrers més valents morts en combat per portar-los al Valhalla, una mena de paradís víking. No està malament, no? Dos guerrers i una estrella…

 

Els vaig explicar com funciona l’hort i es van sorprendre de què hi hagi tantes plantes. Van estar olorant les diferents aromàtiques que hi tenim: espígol, menta i farigola, entre altres.

Van estar plantant pastanagues, que van dir tenen unes llavors molt petites i mentre regaven vaig estar clavant les canyes dels pèsols. Malauradament, ja hem plantat totes les espècies de tardor-hivern i a partir d’ara i fins la primavera, que tornarem a plantar, bàsicament el que farem seran tasques de manteniment: treure males herbes, regar, anar lligant els pèsols i les faves a les canyes, posar compost a les feixes, etc. Cal tenir en compte però, que també són feines molt importants i que ajudaran a que l’hort segueixi tan maco com el tenim ara.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us demano un petit favor, aneu comentant als vostres amics i coneguts de l’escola que existeix aquest bloc. Aquest és el cinquè curs que funciona, juntament a l’hort, i encara hi ha molta gent que desconeix la seva existència. Salutacions i fins el proper article.

Seguim preparant l’hort…

Hola a tots. Dijous passat, l’Emma, en Kai i l’Adrià de tercer van venir a l’hort. Aquesta setmana uns operaris del Consorci d’Educació han podat unes plantes i esbarzers que venien de la finca del costat. Vam recollir les restes de poda que havien caigut a les feixes de l’hort. També van podar algunes aromàtiques i finalment van regar. Finalment, van portar a la cuina unes bledes que ja estaven per collir.

Si tot va bé, la propera setmana començarem a plantar les espècies de primavera-estiu.

Afegeixo una vista panoràmica de l’hort que ens ha cedit la Trini, mare d’en Kai, feta divendres pel matí. Les plantes són sàvies i en el seu incipient esplendor ens avisen que ja arriba la primavera, l’inexorable cicle de la vida…

D’aromàtiques i boixacs…

Hola a tothom:

Avui dijous han vingut a l’hort la Koro (que m’ha dit que el seu nom prové de l’advocació de la verge Maria a Sant Sebastià, cosa que jo desconeixia) i l’Eric (que el seu nom ve del nòrdic antic i significa governant únic o poderós. Si a sobre li expliques que porta el nom del primer descobridor europeu del continent americà, doncs s’ha posat tot cofoi…). Molt riallers i implicats, han estat plantant algunes plantes aromàtiques: camamilla (Matricaria Chamomilla) i menta (Menta Piperita), juntament amb un boixac (Calendula officinalis) en els espais interfeixes que ja tenim destinats per a les plantes aromàtiques i ornamentals.

En ocasions, els nens em pregunten perquè les plantes tenen noms tan estranys i difícils de pronunciar. El cert és que molts animals i plantes tenen noms comuns molt diferents en diversos llocs del planeta i això pot confondre’ls. En el segle XVIII, un científic suec anomenat Carl Linneaus (Linneo per als amics) va idear un sistema de taxonomia binomial dels éssers vius (classificació de dos noms): primer el gènere i després l’espècie al que pertanyen. I per què en llatí? Doncs perquè al llarg de molts segles el llatí i el grec van ser les llengües cultes, de la ciència i la filosofia. Total, que la camamilla li diuen Matricaria, del llatí “mater” mare, pel seus usos antics en ginecologia, medicina relacionada amb els òrgans sexuals femenins i l’embaràs. Actualment es fa servir perquè és digestiva, sedant i anti colesterol. Al boixac n’hi diuen calendula, perquè dura al llarg dels mesos. De la paraula llatina calendulae prové el nostre “calendari” i officinalis perquè s’utilitzava en medicina o farmàcia. La menta s’utilitza com a aromatitzant de tot tipus de menjars. A més és digestiva, carminativa, va bé pels mals de cap, etc.

Mireu el vídeo on expliquen què han fet:

Mireu com està l’hort…

Després de netejar a fons totes les feixes de l’hort, mireu que maco ha quedat…

He retallat una mica les aromàtiques, la caputxina torna a donar flors vermelles i la planta que veieu que penja dels pneumàtics és el moniato que a finals de curs passat va donar-me la Pilar Blasi…

L’hort al juliol

En aquesta primera quinzena de juliol, intensament calorosa, estic aprofitant per realitzar alguns cursets, alguns d’ells relacionats amb l’horticultura escolar ecològica.

El dimecres dia 1 de juliol es va celebrar a l’IES Príncep de Girona una trobada de persones que estem interessades en l’horticultura ecològica escolar: personal docent d’escoles de primària i secundària. Feia d’amfitriona la Mercè Gil, professora de la USEE, un model d’optimisme i força per a tots aquells que ens dediquem a la docència des d’una vesant vocacional. Les xerrades van ser, com sempre, molt interessants i profitoses. Se’ns va parlar de permacultura, que és el conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible, molt eficient en energia (treball manual i mecànic…) i respectuosa dels éssers vius i llurs interrelacions recíproques. També, un noi integrant de la Cooperativa Tarpuna ens va parlar de preparats fitosanitaris (purins d’ortigues, de cua de cavall, etc.) i els seus usos en l’hort escolar ecològic. Al final se’ns va explicar el que es pretén fer amb un solar molt gran que tenen al costat de l’escola i que, després d’estar abandonat una pila d’anys, se li vol donar un ús social associat al cultiu ecològic i la biodiversitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous i divendres vaig assistir a un curs en el monestir de Pedralbes, lloc preciós i de visita obligatòria. Entre d’altres coses se’ns va explicar la importància de les herbes aromàtiques en la medicina medieval (han recreat un hortus conclusus medicinal en el pati central del claustre (el claustre gòtic més gran del món)) i l’ús de moltes espècies en la cuina. Vam fer un taller de cuina monacal: un estofat de cigrons, un pollastre amb salsa i una truita dolça.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més coses: ahir vaig posar el reg automàtic a l’hort. L’he programat per a que regi mitja hora tres cops al dia: 9:00H, 17:00H i 1:00H. Pot semblar molt però creieu-me que tot i el tendal negre, que treu molt de solana, allò és un forn i hi ha una fortíssima evaporació. Fa una calor insuportable, pel que si no reguem amb molt assiduïtat no quedarà ni una planta quan tornem al setembre.

Us poso unes fotos per a que veieu com tenim a dia d’avui l’hort: he posat els tubs de reg automàtic, he arrencat la majoria de plantes adventícies que ja estaven tapant a moltes hortícoles i mireu com tenim de vermells alguns tomàquets, la vinya que ens van regalar en unes colònies i un parell d’enciams i una escarola que s’havien retardat una mica però ara estan esplèndids. Mireu també què maca està la planta de tabac…Ah i finalment, els gladiols del pati gran han trigat molt en sortir, però ja els tenim aquí….a que són preciosos?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Seguim netejant les feixes i recollint hortalisses.

Dimarts passat en Pau i en Jordi van venir a treballar una miqueta a l’hort. Van estar arrencant herbes adventícies de les feixes, van collir uns enciams de roure que van portar a la classe i finalment van estar regant una bona estona. Es nota que comença a fer calor perquè la terra està molt seca i ens trobem les plantes una mica desmaiades. D’aquí a pocs dies haurem de col·locar ja el tendal d’ombrejat si no volem que ens quedin les plantes a “la papillotte”.

Dilluns dia 11 es va celebrar la Fira de Sant Ponç al carrer Hospital. Tot un clàssic que em porta records de quan fa ja més de 30 anys m’hi portava el meu avi Paquitu Nadal, que paradoxes incomprensibles de la vida, sent un comunista irredent del PSUC, exiliat molts anys a França, no faltava a cap festa o tradició cristiana, des de l’ou com balla del Corpus Christi al pessebre de Nadal, passant per la mona de Pasqua.

Total, que és un luxe veure totes les paradetes de la Fira de Sant Ponç, patró dels herbolaris, plenes de plantes aromàtiques: camamilla, menta, sàlvia, romaní, farigola i un llarg etcètera; les paradetes de mel i fruita confitada; i un senyor de semblança feréstega però amb unes mans angelicals que feia uns subtils i fragants poms de camamilla i escarxofa. No m’hi vaig poder estar i n’hi vaig comprar un a la Bruna. Fixeu-vos també en la centrifugadora de mel, senzill enginy però molt eficaç.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Posem mulch a les petites feixes d’aromàtiques

Ahir dimarts per la tarda, l’Agnès i la Mar van venir a l’hort i van estar col·locant el mulch (jaç protector) en una de les petites feixes d’aromàtiques que separen els quatre espais de plantació d’hortícoles. Els hi vaig explicar què s’entén per mulch qualsevol material vegetal (escorça de pi, palla, etc.) o mineral (pedres) que serveix per protegir les plantes de les inclemències climàtiques, en el cas de l’hivern, clarament del fred. El mulch que van estar col·locant és escorça de pi passada per la biotrituradora, que ens permet protegir les plantes del fred, “com una manta o bufanda” deien elles, i també aporta humitat a les plantes, perquè xucla l’aigua i aquesta triga molt més en evaporar-se. Per tant, es tracta d’un recurs que a més de sortir-nos gratis: aquests 100 litres ens els dóna Agenda 21, és molt útil per mantenir sanes, protegides i ben regades les plantes del nostre hortet.

Ratafia de l’Estel

RATAFIA

Segur que més d’una vegada heu sentit parlar de la ratafia. La ratafia és una beguda alcohòlica dolça típicament catalana que es pren generalment com a aperitiu. Es tracta d’una barreja d’anís dolç o aiguardent amb nous verdes i algunes herbes aromàtiques. Aprofitant que es tracta d’una beguda relativament fàcil de fer i que a l’hort de l’Estel tenim algunes de les plantes aromàtiques que calen per fabricar la beguda en qüestió, ens hem llençat a la piscina i podem dir solemnement, que si no ens l’hem begut abans, a mitjans de setembre disposarem de la primera remesa de ratafia amb herbes de l’hort de l’Estel.

Ingredients necessaris per cada 3 litres d’anís dolç: de 200 a 300 grams de sucre, 3 nous tendres partides, tres pessics d’Anís, tres pessics de Fonoll, tres pessics de Flor de saüc, tres pessics petits de Farigola, una barreta de Canyella, tres pessics d’Espígol, una fulla de Llorer, tres llavors de Cardamom, un pessic de Comí, tres pessics de Menta, tres pessics de Camamilla, tres pessics de Til·la, tres pessics de Mª Lluïsa, tres Claus d’olor, tres pessics de Tarongina, un pessic de Sàlvia, un pessic de Donzell, tres pessics de romaní algunes boletes de Pebre rosa, una nou moscada, nou boletes de Ginebró, una pell de taronja i una pell de llimona.

Com podeu comprovar, alguns dels ingredients que hi posem, com el cardamom, el llorer, el clau d’olor o el pebre rosa, no hi són en les receptes tradicionals, com la popularíssima recepta de la iaia Maria de Cardedeu, ja patrimoni immaterial del poble, però digueu-nos heterodoxes, ens agrada experimentar i donar-li un toc oriental a la tan popular beguda catalana.