Feines de neteja i manteniment i una sorpresa…

Ara feia moltes setmanes que per diversos motius: mal temps, pluja, fred molta feina, etc. no havíem pogut fer la sessió de dijous d’hort. De fet, des de finals de novembre que no hi havíem pogut anar. Aquest passat dijous van venir la Clara, la Naroa i l’Aram. A veure si, a partir d’ara, que ja farà millor temps, podem agafar el ritme i anar-hi cada dijous tarda.

Clara, és un nom femení d’origen llatí, associat a brillant i gloriosa (Glòria de Déu). És famosa, històricament, Clara d’Assís, seguidora de Sant Francesc d’Assís i fundadora de les Clarisses.

Naroa és un nom d’origen basc que significa “abundant”, però també “tranquil·la”.

Finalment, Aram és un nom d’origen semític (hebreu) que apareix a la Bíblia: és un dels néts de Noé; també seria un dels ancestres del rei David; també seria un topònim d’una zona geogràfica aproximada a l’actual Síria. De fet, l’arameu, la llengua materna de Jesús, llengua que encara parlen un mig milió de persones al món, tindria la mateixa etimologia, “llengua provinent de Síria”.

Com deia abans, feia tantes setmanes que no passàvem per l’hort, que hem hagut de treure una pila de “males herbes” o herbes adventícies. Ja hem dit que a la natura no hi ha bones o males herbes, algunes les utilitzem per menjar o per a la farmàcia, però no hi ha cap planta “dolenta”. Van omplir una bossa sencera de jardineria amb les restes de la poda.

Al final vam tenir una sorpresa i és que dins la columna de pneumàtics on solem plantar les patates, en van sortir algunes, cosa que els hi va fer molta il·lusió i se les van voler emportar a casa.

Em consta que alguns se les van menjar aquella mateixa nit. Fins la propera…

Un curs més, tots a fer hort…

Un curs més, i ja van set, iniciem amb moltes ganes i il·lusió una nova temporada d’hort a l’escola Estel. En aquesta primera sessió han vingut a l’hort l’Ona, l’Aina i l’Aran. Una manera maca de trencar el gel i sorprendre una mica als nens, de fet també ho faig amb els meus alumnes d’ESO, és explicar-los-hi quin significat té el seu nom. Alguns queden molt sorpresos…Ona és un nom català que pot referir-se al moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent; al moviment migratori de partícules en un medi determinat o, el més probable, hipocorístic (abreviatura carinyosa) de Mariona, que a la vegada és un hipocorístic (escurçament augmentatiu afectiu del prenom) típicament català, del nom hebreu Maria (Miryam), que significaria eminent o excelsa. Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: a Japó (significa “amor per les plantes”), a Bangladesh (“mirall”), a Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, la mare de Jesús. Aran és un nom preromànic d’origen basc, “Haran”, que significa vall. No ens hauria d’estranyar que la Vall d’Aran, un tautopònim, ja que és “vall de vall”, tingui un origen basc, perquè els filòlegs diuen que aquesta llengua, tan bonica i difícil, encara es parlava al Pirineu lleidatà fins pràcticament el segle XII. En sindarin, una de les llengües èlfiques de la Terra Mitjana, significa rei.

Mireu què maques que estan les plantes:

DIMORFOTECA

Maria Lluïsa

GLICINA

Van venir molt contents i van estar “arrencant males herbes” per preparar les feixes de cultiu de cara a les properes setmanes de plantació. També van trobar un cuc de terra i vaig insistir en què són animals discrets i que li tenen por a la llum, però que ajuden a tenir una bona terra i ens mostren que el nostre hort té bona salut.

Com anècdota us he de dir que han tornat a sortir un parell de patateres a la columna de pneumàtics, probablement perquè no les vam collir totes:

PATATES “MICHELIN”, EN COLUMNA DE PNEUMÀTICS

Com podreu veure en el vídeo següent aquest post, veureu que s’ho van passar molt bé i ja estan pensant en tornar…atenció al fonoll, semblen uns jubilats a punt de jugar al dominó…

L’HORT AL JULIOL

Ara feia setmanes que no havia pogut escriure cap entrada al bloc de l’hort de l’escola. Com bé sabeu, el mes de juny és mortal per la munió de reunions, correccions, avaluacions i tancament de curs (i això que els profes, com tothom sap, vivim del cuento i tenim més vacances que en Neymar…). Si a això se li suma que al Maria Espinal acabem de treballar a mitjans de juliol i que aquest any “només m’he apuntat a 8 cursets” entre mitjans de maig i principis de setembre (presencials i online….jejeje, sí, estic pirat) es pot dir que no he tingut gaaaaaire temps a dedicar-li al bloc de l’hort. Però la feina s’ha anat fent, hem anat a regar un parell de cops per setmana i tasques de manteniment per a que les plantes no morin de la calor sufocant que fa als patis de l’escola.

Vam collir algunes patates, bledes, algun tomàquet (tres o quatre, perquè alguns tenen el mal del “cul negre”, necrosi apical, per manca de calci: manca d’aigua o moltíssima calor) i com podreu veure a les fotografies que adjunto, tenim un gran gira-sol i unes carbasseres que s’han enfilat i s’han sortit “literalment” de la banyera de l’hort.

PATATES “MICHELIN”

Algunes patates tenien una mida acceptable i altres, molt petites, micro, eren patates per a barrufets, però feien molta gràcia.

Com cada estiu hem posat un tendal que fa una mica d’ombra i que ajuda, molt, a que les plantes no quedin fregides pel sol.

Amb les obres de la finca del costat, han arrencat totes les bardisses que teníem a tocar de l’hort i ara llueix molt més la vinya, que dona raïm.

• 

• 

• 

• 

• 

Seguirem treballant, fins la segona quinzena d’agost, que marxarem a Palamós.

Ja surten les patates…

Com bé sabeu, ja fa algunes setmanes vam plantar les patates a la columna de pneumàtics, les famoses “Patates Michelín” i…ja estan sortint. Per l’experiència d’altres anys, no en surten moltes i solen ser petitones, però als nens els hi fa una il·lusió bàrbara. Esperem unes setmanes més i ja les podran recol·lectar.

Les famoses “Patates Michelín”

També us he de comentar que la Maria Lluïsa que vaig trasplantar de l’hort a una jardinera de les noves i que, a més, vaig podar de manera severa, està brotant com au Fènix de manera espectacular. El magraner del pati també està brotant després una bona poda.

Maria Lluïsa (Aloysia Citrodora), planta originària d’Amèrica del Sud que s’utilitza principalment de planta aromàtica per fer agradables infusions.

Hem estat arranjant i replantant a la jardinera vertical del pati gran amb plantes aromàtiques: melissa, fonoll, 2 rudes, sàlvia i Espernallac.

Jardí vertical d’aromàtiques

Plantem les solanàcies i renovem algunes aromàtiques…

Dilluns passat vam estar plantant a les feixes de solanàcies: tomàquets de Montserrat i Cor de Bou, pebrots i albergínies. En aquesta mateixa feixa hi plantarem, més endavant, el tabac.

Hem canviat algunes aromàtiques que s’havien assecat: menta, camamilla, fonoll i ruda.

També vam plantar patates Red Pontiac a la columna de pneumàtics. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats a la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots, ni la Catalunya medieval van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada pel consum alimentari humà.

Existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

El procediment de plantació és senzill: fem un forat, hi col·loquem les patates, tapem amb compost i una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap a finals de juny principis de juliol, la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

Plantació de patates en pneumàtics.

Dijous 28 d’abril vam plantar algunes patates en la columna de pneumàtics annexa a l’hort. La columna està plena d’una barreja de compost i terra bona, pel que esperem que les patates es facin grans i en surtin moltes. A mesura que les patateres vagin creixent, anirem afegint un altre pneumàtic ple de terra.

Flors boniques, patates i feines de manteniment.

Avui he fet la collita de patates en pneumàtic, “patates Michelin” fent broma. El resultat una mica desigual, la veritat. Fa il·lusió collir-les, uns tres quilos en total, però la majoria són molt petites. Les he collit quan les tres plantes ja estan totalment seques…quina diferència amb com estaven fa unes setmanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de molts mesos de créixer sense parar, ara, quan ja no estan els nens a l’escola, estan florint els gladiols. Capritxosos ells…Gladiolus (del llatí, “petita espasa”) és un gènere de plantes de la família de les iridàcies (Iridaceae). Hi ha unes 260 espècies del gènere Gladiolus, 250 de les quals són natives d l’Àfrica subsahariana. Moltes es coneixen popularment com a “gladiols”, però també pertanyen al grup de plantes que s’anomenen “lliris”. Aquestes plantes són altament decoratives i, generalment, molt populars com a plantes ornamentals.

Tot i fer una calor terrible, també he estat netejant les feixes de cultiu per a tenir-les preparades quan comenci el curs vinent, tot i que no ens enganyem, a principis de setembre s’hauran de tornar a netejar perquè les plantes adventícies creixen d’una manera increïble. Penjaré unes fotos per a que veieu com està ara mateix l’hort…sort que la Pilar i jo reguem cada dia i a l’ajut del tendal, del contrari s’haurien mort totes les plantes. En els propers dies poso el reg automàtic i provo que funcioni i que no tingui pèrdues.

Sega de l’adob verd

Avui, dimarts 3 de març, la Irene i el Nil han tornat a l’hort per fer dues coses molt importants a la vegada que distretes: han estat barrejant compost que aportarem en les properes setmanes als pneumàtics on hi plantarem les patates. Dins del cubell de compost hem trobat alguns cucs de terra que ens ha permès torna a parlar de la gran funció que fan regenerant la terra i que la seva presència ens parla d’una terra nodrida.

Després han estat fent un jaç amb l’adob verd que vam plantar el 26 de setembre: trossos ben petits de facèlia, veça i ordi, que prèviament havia segat (hi ha tasques que no poden fer els nens per un tema de seguretat). La idea és que aquest jaç es vagi assecant en les tres properes setmanes i que els nutrients siguin absorbits per la terra abans d’enterrar les restes vegetals. Posteriorment hi plantarem les solanàcies: tomàquets, pebrots i albergínies. Si tot va bé, aquest procés tan llarg, des de finals de setembre, haurà de servir per ajudar totes aquestes plantes, molt exigents a nivells de nutrients, a que creixin sanes i fortes, però això no ho sabrem fins a ben entrat l’estiu, si el reg automàtic ens dóna un bon cop de mà….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireu quin goig fan les plantes que ens han regalat la gent d’Agenda 21 Escolar, una pila d’aromàtiques que anirem plantant per l’escola en les properes setmanes.

Ah, i per cert, mireu quines coses tira la gent pel carrer: una esplèndida Dracaena marginata, que hem recuperat per a l’escola. La tindrem uns dies a l’exterior al pati i si veiem que no acaba d’estar bé, li donarem al José Ramon per a que la posi al seu despatx….com li sobra l’espai…;).

L’hort no s’atura

Ja fa dies que van acabar les classes “normals” tot i que molts nens segueixen venint a l’escola pel casal de víkings d’enguany, però el que no para de cap manera és l’hort. A títol informatiu us he de comentar que vam aconseguir una mena de tendal de la marca “ACME” molt econòmic al Lidl i el vam posar a l’hort per fer ombra a les plantes, que començaven a socarrimar-se degut a la canícula estival, però l’invent no ha durat ni una setmana, sospito que les dues trombes d’aigua i el vent huracanat que li han caigut en poc més de 10 dies han esgotat la seva minsa capacitat de suport i s’ha començat a esquinçar per totes bandes. Que descansi en pau.

Les tomaqueres han començat a produir. Hem collit ja alguns tomàquets i alfàbrega que vam donar a la Loli per a que pugui fer algunes, no gaires, amanides.

També han començat a sortir les primeres maduixes que estan plantades a la taula de cultiu.

Les patateres estan pràcticament seques i en els propers dies traurem la terra dels pneumàtics i veurem si és que han crescut patates en aquesta modalitat experimental.

Han germinat les carbasseres ornamentals i caputxines que vam plantar en quatre testos petits. En els propers dies les haurem de trasplantar.

Hem tingut una visita il·lustre a la vegada que molt útil a l’hort de l’escola. El meu germà petit, en Marc, ha vingut a ajudar-me a col·locar el reg automàtic i donar-nos alguns consells sobre plantes. Dic il·lustre, perquè darrera el seu posat desenfadat i rialler hi ha una persona que porta ja deu anys treballant, estudiant, vivint i respectant l’horticultura ecològica i la natura en general amb una passió i dedicació que el fan tot un mestre en la matèria: escoltant-lo s’aprèn, però encara s’aprèn més veient amb l’amor amb que treballa el camp.

Hem col·locat una gran galleda just a sota del tub que recull l’aigua de pluja que cau a sobre de la teuladeta de les escales que donen al pati annex a l’hort. Es tracta d’una solució temporal fins que trobem o comprem algun dipòsit pluvial definitiu. Hem cregut que és una manera racional i senzilla de recollir aigua “caiguda del cel” mai millor dit, que ens servirà per regar ocasionalment i així gastar menys aigua de la mànega.

Us heu fixat que han començat a florir les plantes que vam posar al costat de les enfiladisses i arbres del pati gran que ens van cedir des d’Agenda 21?

A més, han començat a brotar la buguenvíl·lea, la vinya verge i l’heura que ens van donar, senyal inequívoca que han arrelat bé i que començaran a fer-se grans en els propers mesos. Ens encantaria poder veure en els propers cursos, tota aquella paret que fins ara estava despullada, entapissada amb el verd i les flors de totes aquestes plantes.

Cura de les patates i altres cultius curiosos

Com ja sabeu, estem experimentant amb el cultiu de patates en pneumàtics: hem plantat tres exemplars de patata morada, Kennebeck i Red Pontiac dins d’una barreja de terra bona i adob de cavall i el creixement està sent espectacular.

Després de llegir un article sobre el cultiu ecològic de patates, hem seguit algunes de les indicacions que es donaven i hem fet una petita aportació de cendra, rica en potassi, i d’alfàbrega, que hauria d’augmentar la producció i la mida de les patates.

Hem trasplantat unes borraines que vam trobar en un camp annex a l’escola Àngels Garriga. Les hem plantades a la feixa 1, al costat de les tomaqueres i els enciams.

 

Comencem a plantar en la feixa de les solanàcies

Avui 12 de març hem començat a plantar en la feixa de les solanàcies: cinc tomaqueres, cinc plantetes d’alfàbrega, deu pebroteres, cinc de vermells i cinc de verds, cinc albergínies, una Melissa i una Lavanda. Parlant d’un altre tema: hem aconseguit que una fruiteria del barri ens regali alguns sobrants, uns 10 ó 12 kilos, de fulles de verdura i fruita. Després de tallar-los en trossos petits, els estem incorporant barrejats a les dues compostadores i és espectacular l’escalfor que està generant el procés de compostatge. Alguns matins “surt fum”, literal, quan s’obre la tapadora. Hem d’agrair al Manolo, amo del bar que hi ha al costat de l’Estel, les bosses de marro de cafè que ens dóna i que tan bé ens van per millorar el procés de compostatge.

També hem plantat 19 bulbs en un test.

Plantació efectiva de patates

Avui, 26 de febrer, sí que cap contratemps ens ha impedit de plantar les patates. El substrat barrejat amb vermicompost i adob de cavall omplia tots els pneumàtics i la Samra i en Marc han pogut plantar les patates. El primer que hem fet ha estat explicar una mica la història de la patata: la “patatosis”. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats en la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada per al consum alimentari humà.

Hem explicat que existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

Les patates que plantarem són de tres varietats diferents: Red Pontiac o Dakota Chief, Kènnebec i Papa morada del Perú, que a França en diuen Vitelotte o Trufa de la Xina. El procediment és senzill: tallem les patates per la meitat (són petitones), col·loquem la part tallada a sota i els grills o ulls de la patata mirant cap a munt. Tapem amb compost, una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap al juny la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

Com ens quedava una mica de temps i de substrat, en Marc i la Samra han plantat en unes cubetes de plàstic enciams quatre estacions, remolatxa, ceba valenciana i una planta de curry.

Plantació fallida de patates

Aquesta tarda de dimecres 19 de febrer han vingut a l’hort la Samra i en Marc. Amb un palet de base i quatre neumàtics vells de cotxe hem

fet un contenidor ultramodern “sincrotró de patatícules” on hi plantarem patates de diverses varietats: Red Pontiac o Dakota Chief, Kennebec

i Papa morada del Perú, que a França en diuen Vitelotte o Trufa de la Xina. 

El procediment és anar omplint els neumàtics de terra a mesura que les patateres vagin creixent. Hi posarem una barreja de compost hortícola

i vermicompost. A mesura que vagin creixent farem fotos de tot el procés.

Quin ha estat el problema? Doncs que no hem calculat bé i no teníem terra suficient per omplir els tres pneumàtics, pel que haurem de fer-ho

la setmana vinent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El que sí han pogut fer ha estat plantar unes cebes i uns enciams a la taula de cultiu, on les maduixeres que es van plantar

la setmana passada ja deuen haver arrelat, perquè les fulles han crescut i tenen un color verd del més saludable.