L’hort mentre dura el confinament…

Doncs sí, qui ens ho anava a dir, aquestes quatre setmanes han donat per molt: per comprovar que, sortint a la força de les nostres rutines, una mica «rodahamsterianes», val a dir, som capaços (tots) d’adaptar-nos a nous contextos que, malgrat generar-nos molts dubtes i silencis davant preguntes  que no ens sabem o gosem contestar (la filosofia no servia per a res, no? tomaaaa…!!!), ens fan més forts i espero ens ajudin a créixer com a persones. Estem rient, estem patint, estem plorant, estem mostrant petits regals en forma de dibuixos, maquetes i pastissos amb els nostres fills i altres nens de l’escola; compartint trobades i vermuts telemàtics amb nens, pares i mares de les classes; estem aprenent a retrobar-nos a casa; però també estem sentint impotència, frustració, ràbia, dolor i pena compartits amb alguns amics i coneguts, que estan patint a la feina, sinó perdent-la, o que no han pogut ni acomiadar-se d’algun ésser estimat. Tot forma part de “la comèdia humana”.

I ara, en aquest context de reflexió i retrobament emocional, de pors, dubtes i incerteses, a algú li podrà semblar pueril i superficial parlar de l’hort de l’escola. Intentaré explicar per què crec que no. Els primeríssims dies de confinament, quan encara ningú creia que això s’allargaria (…i espera’t), vaig estar temptat de deixar caure’m per l’escola per veure com estava i regar les plantes. Però amb el confinament estricte, evidentment vaig desistir. Per sort, ha estat plovent alguns dies, sembla que seguirà fent-ho, i això, juntament amb l’arribada de la primavera (els primers verds, en llatí) està fent eclosionar totes les plantes. Abril ve de l’etrusc “Aprun”, nom amb que coneixien a la deessa de l’amor Afrodita i del llatí “aprilis…aprire”, obrir, el mes que s’obren les plantes i les flors.

Gràcies a unes fotografies que m’envia en Manel, pare de l’Aran de 5è, que viu a l’edifici que dona just a la part posterior de l’escola, podem comprovar com de bonic llueix el nostre hort de l’Estel. Una porta a l’esperança, a la bellesa minimalista de les petites coses…un cant als colors de la vida i a tot allò que ens fa sentir vius: el lila de les flors de la Citronel·la,  el taronja de la Caputxina i els Boixacs, el verd de la vinya, símbol mediterrani per excel·lència. Una vida que, lluint esperança i sobreposant-se a l’infortuni, al dolor, la por i la mort, ens recorda, com regal triomfant, que sempre torna i ho fa amb força.

Una abraçada

L’HORT LA PRIMERA SETMANA DE CONFINAMENT (MITJANS DE MARÇ)

L’HORT AQUESTA SETMANA (MITJANS D’ABRIL)

L’hort de l’Estel a finals de juny

 

Els alumnes d’infantil treballen aspectes de l’hort des d’una vessant creativa.

La Dolors m’ha passat uns dibuixos de les plantes de l’hort que han fet els alumnes de la classe verda després de mirar-les amb molta atenció i interès. A que són uns artistes…

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També m’envia unes produccions artístiques del grup de la classe verda fetes amb elements de l’hort de l’Estel. Com veureu, recreen les famoses obres de Giuseppe Arcimboldo, un pintor manierista italià del segle XVI, conegut sobretot per les seves representacions de la cara humana a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També m’envia les propostes de la classe groga per plantar tot reciclant diferents recipients.

La classe blava van treballar les plantes aromàtiques i els seus usos:
Medicinals ( Fer infusions)
Culinaris (Condimentar el menjar)
Ambientació (Tenir cura que l’espai faci bona olor).

Van observar l’hort de l’escola i van cercar les plantes aromàtiques. Després van plantar diferents llavors d’espígol, camamilla, romaní, cibulet, alfàbrega, anet,… i l’esqueix de la maria Lluïsa.
Finalment el conte del “Cargol i l herbeta del poniol” van motivar unes produccions plàstiques conjuntes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Trobem molt interessants aquestes propostes que treballen de manera conjunta continguts relacionats amb el coneixement de les plantes amb activitats artístiques que promouen la creativitat dels nens. Gràcies per compartir-ho.

L’hort i l’escola a mitjans d’agost.

Des que va acabar el Casal, a finals de juliol, he seguit anant de dos a tres cops per setmana a regar l’hort i les plantes del pati de l’Estel. Que l’hort tingui tendal d’ombra i les plantes de l’escola estiguin totes a l’ombra de la prunera ajuden a generar uns microclimes que, tot i la calor sufocant, permeten que la majoria de les plantes no hagin mort. Al contrari, com podreu veure en la foto que us adjunto, els regs i l’ombra han permès que, tot i netejar l’hort a principis de juliol i treure totes les adventícies, un mes després torna a semblar una selva, amb totes les plantes molt verdes i en ple creixement. A mà esquerra podeu veure els bròquils, que no han parat de créixer les últimes setmanes. A l’alçada de la l de “l’hort”, podeu veure un espígol majestuós i a la dreta de tot, com s’enfila la vinya, que ja fa setmanes que té raïm. Tenim tomàquets, pebrots i albergínies. Encara que costi de veure també tenim blat de moro i un gira-sol. Ara estarem dues setmanes sense regar, perquè del 15 al 30 d’agost marxem a un càmping de Palamós. Esperem que les plantes puguin aguantar fins a principis de setembre o que, amb una mica de sort, plogui alguna nit a finals d’agost.

L’hort a finals de juliol.

No han passat ni tres setmanes que vaig passar-me dos matins sencers traient “males herbes” i ja veieu com tornen a estar les feixes, allò sembla una selva. Hem anat regant aquests dies i la veritat és que les plantes estan maques i ufanoses, però és clar, les adventícies també han tornat a créixer i, ara mateix s’estan barallant amb la veça, adob verd. Ja veurem qui guanya.

Mentrestant us deixo unes fotos on podreu veure tot això que us explico. Mireu el raïm.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Salutacions i bones vacances d’estiu.

L’hort al juliol.

Dimarts i dimecres pel matí he estat fent tasques de manteniment a l’hort de l’escola. Al llarg de les últimes setmanes les herbotes, “plantes adventícies”, han crescut al seu aire fins a sufocar literalment a les plantes hortícoles. He omplert dues bosses grans de jardí amb aquestes restes, pel que imagineu el volum d’adventícies. Netejar les feixes permet que les plantes hortícoles no tinguin tanta competència en trobar nutrients, es genera una millor aireació, important per controlar els fongs, i s’optimitza la despesa d’aigua. He podat una miqueta les aromàtiques que han florit les últimes setmanes.

Hi ha algunes feixes que han quedat buides, pel que hi he plantat veça com a adob verd.

L’adob verd és l’operació agrícola de conrear una planta per enterrar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl. És un sistema tradicional i que actualment també es fa servir en agricultura ecològica junt amb els fems, el compost com un altre adob orgànic. Les plantes utilitzades són preferentment lleguminoses (veça, pèsols, etc.), ja que aquestes fixen nitrogen en les seves arrels però també es fan amb gramínies (ordi, civada, etc.), crucíferes (nap, colza…) i d’altres famílies.

També es fa un adobat verd amb el control i aprofitament de les herbes espontànies. En conreus anuals es fa prèviament la sembra de la planta d’adob verd que serà enterrada i farà més fèrtil la terra per a la conreada a continuació.

Quan l’adob verd està en la fase de floració és el moment adient d’enterrar-lo o com a mínim segar-lo i deixar-lo a sobre de la terra.

Un adob verd pot fer tant humus com una aplicació de fems.

Al tenir un creixement ràpid, ens assegurem que entapissarà les feixes, disminuint el creixement de les adventícies i farà de capa protectora contra la canícula estival.

La terrassa de l’hort és una veritable paella en la que la temperatura s’enfila fins a quotes saharianes, pel que, un any més, he posat el tendal d’ombra. El canvi és substancial per a les plantes i per als que hi hem d’estar aquests dies de tanta calor.

Com a anècdota us he de dir que m’he trobat, per casualitat mentre podava algunes aromàtiques, una veritable joia: es tracta d’una eruga de papallona Macaó o papallona reina (Papilio Machaon).

Les erugues de la papallona reina mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l’anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s’alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies (que és precisament on estava la de la foto). Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics quan se senten amenaçades.

Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l’extrem de l’abdomen.

Total, que al menys durant el mes de juliol, seguirem cuidant i regant el nostre hortet, petit però valent.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ENTREVISTA DE BTV SOBRE L’HORT DE L’ESTEL

Bon estiu…des del planeta hortícola

Inici de la plantació de les espècies de primavera i estiu.

Aquesta setmana els alumnes de tercer no han pogut fer hort perquè dimarts per la tarda plovia i estava tot enfangat. Avui dijous he recollit uns enciams, apis i escaroles que he portat a la seva classe sense recordar que estaven de colònies, pel que les he lliurat a la classe de P3 i així demà pel mati els peques ho podran portar a la cuina. Estem començat a plantar totes les espècies de primavera i estiu. Seguirem quan tornem de les vacances de Setmana Santa.

Visita a l’hort dels alumnes de primer del Torrent d’en Melis

El passat dijous 29 de maig vam rebre a l’hort de l’escola a tot un grup d’alumnes de primer de l’escola Torrent d’en Melis.

Primer ens vam reunir tots a la classe dels alumnes de tercer, ens vam presentar degudament i alguns dels nostres alumnes van estar explicant les diferents tasques hortícoles que s’han anat desenvolupant al llarg de tot el curs. Posteriorment vam pujar a l’hort i els alumnes del Torrent d’en Melis van veure “in situ”, alegres i molt participatius, les moltes i diferents plantes i flors que hi ha plantades. Van fer preguntes relacionades amb el creixement de les plantes i la seva disposició i la utilització de les dues compostadores col·locades a la part del darrera del pati.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser, sense cap mena de dubte, una iniciativa molt positiva que caldria repetir. També estaria molt bé que els alumnes de la nostra escola poguessin visitar els projectes d’hort de les escoles veïnes.

Primer contacte amb l’hort

A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.

Què és el que hem fet aquests primers dies?

Desherbar:

El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc,  creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant  les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…

Airejar:

Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.

Adobar:

La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.

Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona  per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.