Dimarts i dimecres pel matí he estat fent tasques de manteniment a l’hort de l’escola. Al llarg de les últimes setmanes les herbotes, “plantes adventícies”, han crescut al seu aire fins a sufocar literalment a les plantes hortícoles. He omplert dues bosses grans de jardí amb aquestes restes, pel que imagineu el volum d’adventícies. Netejar les feixes permet que les plantes hortícoles no tinguin tanta competència en trobar nutrients, es genera una millor aireació, important per controlar els fongs, i s’optimitza la despesa d’aigua. He podat una miqueta les aromàtiques que han florit les últimes setmanes.
Hi ha algunes feixes que han quedat buides, pel que hi he plantat veça com a adob verd.



L’adob verd és l’operació agrícola de conrear una planta per enterrar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sòl. És un sistema tradicional i que actualment també es fa servir en agricultura ecològica junt amb els fems, el compost com un altre adob orgànic. Les plantes utilitzades són preferentment lleguminoses (veça, pèsols, etc.), ja que aquestes fixen nitrogen en les seves arrels però també es fan amb gramínies (ordi, civada, etc.), crucíferes (nap, colza…) i d’altres famílies.
També es fa un adobat verd amb el control i aprofitament de les herbes espontànies. En conreus anuals es fa prèviament la sembra de la planta d’adob verd que serà enterrada i farà més fèrtil la terra per a la conreada a continuació.
Quan l’adob verd està en la fase de floració és el moment adient d’enterrar-lo o com a mínim segar-lo i deixar-lo a sobre de la terra.
Un adob verd pot fer tant humus com una aplicació de fems.
Al tenir un creixement ràpid, ens assegurem que entapissarà les feixes, disminuint el creixement de les adventícies i farà de capa protectora contra la canícula estival.
La terrassa de l’hort és una veritable paella en la que la temperatura s’enfila fins a quotes saharianes, pel que, un any més, he posat el tendal d’ombra. El canvi és substancial per a les plantes i per als que hi hem d’estar aquests dies de tanta calor.

Com a anècdota us he de dir que m’he trobat, per casualitat mentre podava algunes aromàtiques, una veritable joia: es tracta d’una eruga de papallona Macaó o papallona reina (Papilio Machaon).


Les erugues de la papallona reina mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l’anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s’alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies (que és precisament on estava la de la foto). Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics quan se senten amenaçades.
Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l’extrem de l’abdomen.
Total, que al menys durant el mes de juliol, seguirem cuidant i regant el nostre hortet, petit però valent.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Comentaris recents