Collita de maduixes

En anys anteriors ja havíem plantat maduixeres a la taula de cultiu que tenim al costat de l’hort, però el resultat sempre havia estat més aviat pobre: poques, petites i arrugades. Enguany però, estem tenint una collita excel·lent i aquesta tarda n’hem collit unes quantes, grosses i ben vermelles, que hem portat a la classe de l’Aran per si demà les volen per esmorzar. Les tenim tapades amb una xarxa verda, perquè sinó se les mengen les merles que visiten el pati de l’escola. També hem plantat uns boixacs, que donaran color a l’hort i a la columna Michelin.

Aquí veieu al secretari collint-les:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“La Parella” visiten l’hort….

Al llarg de la història hi ha hagut parelles mítiques, reals o imaginàries: Marco Antonio i Cleopatra, Alexandre el Gran i  Bucèfal, Juli Cèsar i el seu ego, Romeu i Julieta, Astèrix i Obèlix, el gordo y el flaco, Messi i Luís Suárez, etc…però, amics meus, el cas que aquí ens ocupa ens obliga a posar-nos seriosos de veritat: estem parlant de…“La Parella”…, en paraules majúscules. El cavall d’Atila és un pony, un tauró blanc és una sardineta i Predator és Flip, l’amic de l’abella Maia, comparats amb “La Parella”. Dilluns van visitar l’hort, “La Parella” què, casualitats de la vida, són pràcticament “no tocayos” (permeteu-me el castellanisme) perquè no es diuen igual, però sí homòfons: Aram i Aran. Aram és un nom d’origen semític que apareix a la Bíblia: és un dels néts de Noé; també seria un dels ancestres del rei David; també seria un topònim d’una zona geogràfica aproximada a l’actual Síria. De fet, l’arameu, la llengua materna de Jesús, llengua que encara parlen un mig milió de persones al món, tindria la mateixa etimologia, “llengua provinent de Síria”.

Armats d’unes tisores de podar i una pala de jardineria, no va caldre netejar les feixes, perquè les plantes s’apartaven. Si de fons poseu el Tubular Bells, us cagueu de por…

Fora bromes, s’ho van passar de conya: van plantar uns boixacs i una citronel·la. Fent-me l’interessant, els hi vaig dir que la citronel·la va bé tenir-la a l’hort perquè és una planta antimosquits, al que van contestar-me fredament “que no calia plantar-la, perquè quan ells van a l’hort els mosquits tenen por i s’amaguen”…profètiques paraules. Al final van regar les feixes, la taula de les maduixeres i la torre trajana de patates…si surten les anomenarem…patates Michelin.

Total, que és un goig treballar l’horticultura amb aquests nens amb tantes ganes d’ajudar i d’aprendre. L’hort està preciós…un veritable hortus conclusus medieval, petit però valent.

D’aromàtiques i boixacs…

Hola a tothom:

Avui dijous han vingut a l’hort la Koro (que m’ha dit que el seu nom prové de l’advocació de la verge Maria a Sant Sebastià, cosa que jo desconeixia) i l’Eric (que el seu nom ve del nòrdic antic i significa governant únic o poderós. Si a sobre li expliques que porta el nom del primer descobridor europeu del continent americà, doncs s’ha posat tot cofoi…). Molt riallers i implicats, han estat plantant algunes plantes aromàtiques: camamilla (Matricaria Chamomilla) i menta (Menta Piperita), juntament amb un boixac (Calendula officinalis) en els espais interfeixes que ja tenim destinats per a les plantes aromàtiques i ornamentals.

En ocasions, els nens em pregunten perquè les plantes tenen noms tan estranys i difícils de pronunciar. El cert és que molts animals i plantes tenen noms comuns molt diferents en diversos llocs del planeta i això pot confondre’ls. En el segle XVIII, un científic suec anomenat Carl Linneaus (Linneo per als amics) va idear un sistema de taxonomia binomial dels éssers vius (classificació de dos noms): primer el gènere i després l’espècie al que pertanyen. I per què en llatí? Doncs perquè al llarg de molts segles el llatí i el grec van ser les llengües cultes, de la ciència i la filosofia. Total, que la camamilla li diuen Matricaria, del llatí “mater” mare, pel seus usos antics en ginecologia, medicina relacionada amb els òrgans sexuals femenins i l’embaràs. Actualment es fa servir perquè és digestiva, sedant i anti colesterol. Al boixac n’hi diuen calendula, perquè dura al llarg dels mesos. De la paraula llatina calendulae prové el nostre “calendari” i officinalis perquè s’utilitzava en medicina o farmàcia. La menta s’utilitza com a aromatitzant de tot tipus de menjars. A més és digestiva, carminativa, va bé pels mals de cap, etc.

Mireu el vídeo on expliquen què han fet: