Doncs sí, ha passat el curs volant i ahir dimarts vam fer l’última sessió d’hort d’enguany amb els nens de tercer. Van venir la Marta, la Sara i el Dídac. Van estar arrencant “males herbes”. Posteriorment van collir dos enciams que van portar a la classe i finalment van regar una bona estona perquè degut a la calor que comença a fer les plantes necessiten més aigua.
En els propers dies intentarem col·locar el tendal ombrejador i el reg automàtic. L’estiu passat van anar molt bé i van permetre que, al tornar al setembre, les plantes estiguessin vives i ufanes. Sense aigua i ombra, tenint en compte que la terrassa de l’hort és un forn, no crec que haguessin sobreviscut ni les aromàtiques.
Avui el Pau i el Jordi han vingut a l’hort i han fet diverses accions de manteniment: han estat arrencant algunes “males herbes” i han estat regant una bona estona perquè comença a fer molta calor. També han plantat una tabaquera o planta de tabac que van regalar-me ahir a l’IES Vall d’Hebron. La planta de tabac, a part de donar unes flors molt boniques, atreu als pugons, amb el que d’aquesta manera, aquests petits insectes perjudicials per a les plantes dels horts, no ataquen tant a les nostres tomaqueres, que per cert, ja comencen a donar petits tomàquets. Una vegada més donem les gràcies a la Trini, mare del Kai, que ens ha vingut a donar un cop de mà.
Avui dimarts 10 de febrer han vingut a l’hort l’Alba i el Diego. Han estat fent una feina poc lluïda però molt necessària, traient les “males herbes” i col.locant un jaç protector de palla a la feixa 4, on ara hi ha plantats enciams, escaroles, alls, etc. Aquest jaç de palla té la doble funció de protegir les plantes del fred i retenir millor l’aigua de reg i de pluja.
Dimarts 30 de setembre vam començar a treballar a l’hort amb els nens de tercer. En aquesta ocasió van venir a l’hort la Clara i la Candela. Vam estar parlant de la rotació de cultius i de la necessitat que té la terra de descansar. També vam parlar dels adobs verds i finalment van plantar a la feixa 1 bròquils, cols i coliflors. Hem col·locat trampes de cervesa contra els llimacs que es mengen el planter.
El passat dimecres 4 de juny van venir a l’hort la Sofia i el Martí, en l’última sessió d’hort d’enguany amb els nens i nenes de tercer (els últims 15 dies d’escola no hi haurà classes per la tarda). Van alegrar-se de veure què grans i boniques estan totes les plantes i van estar fent una feina poc lluïda però molt important: desherbar.
Juntament amb les plantes que hem anat plantant tot el curs, van apareixent de forma recurrent algunes de les plantes espontànies més habituals en els horts i terrasses: pa de cucut, xuflera borda, una veritable plaga molt difícil de treure a causa de les arrels rizomàtiques que s’estenen de forma pràcticament imparable. Els alumnes han d’entendre que l’hort exigeix treballar-hi tot l’any, que sempre hi ha alguna cosa a fer, que funciona com un microcosmos on l’ordre, la constància, l’estructura i el temps són importants. Algunes feines, com desherbar, potser no són tan agraïdes o divertides com plantar o collir hortalisses, però és molt important per mantenir l’hort net i eliminar plantes competidores que treuen nutrients de les plantes que consumirem.
El divendres 6 de setembre vam plantar llavors de mostassa a la primera feixa o “parada”, la corresponent enguany a les solanàcies (diem enguany, perquè els cultius hauran d’anar rotant en un cicle quadriennal). Com ja s’ha dit en un post anterior, al no poder plantar tomàquets, pebrots i albergínies fins a la primavera, plantem un adob verd com és la mostassa, de ràpid creixement, que ens ajudarà a tenir la terra en molt bones condicions de cara a la plantació de les solanàcies. Per a que funcioni de forma òptima només caldrà segar-la quan s’iniciï la floració per a que no es “mengi” tots els nutrients. Llavors la deixarem com a compost de superfície fins que sigui l’hora de plantar les tomaqueres, albergínies i pebroteres.
Quinze dies després de desherbar totes les “males herbes” que havien sortit al llarg del mes d’agost, hem hagut de tornar a fer-ho. Creixen amb una força i velocitat sorprenents. Cal dir, també, que la mostassa està creixent de forma molt ràpida i “apretada” en el bancal de les solanàcies.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.
Què és el que hem fet aquests primers dies?
Desherbar:
El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc, creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…
Airejar:
Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.
Adobar:
La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.
Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents