Avui plantem ciclàmens…

El passat dijous van venir a l’hort l’Aina, la Sol i en Marc. En el post anterior ja vam explicar que Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: a Japó (significa “amor per les plantes”), a Bangladesh (“mirall”), a Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, la mare de Jesús.

En el cas del nom Sol, els filòlegs diuen que el llatí solis provindria d’un mot protoindoeuropeu Sehul, però possiblement també estaria relacionat amb el germànic Sol, el sànscrit Surya, el grec Helios i el lituà Saule. També se’l compara amb l’etrusc Usil. No cal dir que, en moltíssimes cultures, el sol ha estat una de les divinitats astronòmiques més importants: cultures neolítiques, mesopotàmics, egipcis, grecs, romans, cultures precolombines (asteques, maies, inques), etc. De fet, fins i tot té una relació molt important amb el naixement de Jesús, en el cristianisme, perquè es fa coincidir el dia del seu naixement, 25 de desembre, amb la festivitat romana/pagana del Dies Solis Natalis Invicti, és a dir, el Dia del naixement de sol invicte, el solstici d’hivern, a partir del qual els dies van allargant-se poc a poc fins a la nit de Sant Joan, solstici d’estiu.

Marc prové del llatí Mārcus, possiblement derivat de Mārs ‎(«Mart, déu de la guerra»). També hi ha l’opció que provingui del germànic martello, i significaria «viril». Ja sabeu que a Catalunya els noms de nen i nena més posats, són Marc i Júlia, noms d’origen romà referents a dos Déus molt importants, Mart i Júpiter.

Total, que van estar trasplantant uns ciclàmens que hem comprat a l’Anna, de Vitamina Natura, la botiga de flors i plantes que hi ha a la Ronda del Guinardó.

El ciclamen (Cyclamen Persicum), del grec χύχλος, cyclos, que vol dir cercle, és una planta herbàcia i perenne de la família de les prímules que creix a partir d’un tubercle. La seva principal característica i, per això mateix molt apreciada en jardineria, és la seva floració hivernal. Els colors són espectaculars i van del blanc, al vermell, fúcsia, burdeus, etc. A les fotos que acompanyen el post, veureu que s’ho van passar d’allò més bé, tocant la terra i les plantes. Després les van regar i les hem posat a la rampa d’accés de l’escola.

Plantes ornamentals al pati gran

Benvolguts:

Divendres passat vam tenir una nova sessió d’horticultura ecològica a l’escola. Com ja he comentat en articles anteriors, ja fa dies que hem plantat totes les espècies de tardor-hivern, pel que al llarg d’uns mesos només farem tasques de manteniment, com treure males herbes, regar i anar veient com creixen les plantes i els canvis que van experimentant. Divendres vam plantar algunes plantes ornamentals al pati gran.

Van venir al taller l’Aina, en Samuel i en Pol. Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: Japó (significa “amor per les plantes”), Bangladesh (“mirall”), Letònia (“senyal”), els països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, mare de Jesús.

Samuel també és un nom hebreu i significa “el que escolta a Déu”. En la tradició bíblica és un profeta i l’últim jutge de l’Antic Israel.

Pol és un nom molt utilitzat a Catalunya, que és molt probable que provingui del francès Paul i aquest del llatí Paulus, que vol dir “petit o home humil”. Podria tenir també una arrel cèltica, de fet, trobem Pòl a Irlanda i Pól a Escòcia.

Com dèiem, vam estar al pati gran plantant ciclàmens, prímules i Kalanchoes.

 

Aprofitant que aquesta mateixa setmana en José Ramon, director de l’escola, havia anat a buscar els 200 litres de compost que ens cedeix cada any l’Ajuntament, en el seu programa d’Escoles + Sostenibles, vam estar barrejant la terra d’algunes jardineres amb el compost. Els nens van dir que trobaven que feia una olor molt forta, moment que vam aprofitar per explicar que es tracta d’una barreja de restes de poda i restes orgàniques vegetals barrejades, fet que fa que passats uns mesos es converteixi en aquesta mena de terra fosca que és una veritable injecció de “vitamines i minerals” per a les plantes.

També els va sorprendre les arrels embolicades d’algunes de les plantes que, al estar tancades dins d’un test petit de plàstic, no les deixa créixer. En les properes setmanes, aquestes arrels, ja lliures, trobaran molt més espai per desenvolupar-se dins de les jardineres.

Les hem col·locat en diferents llocs estratègics del pati gran, fet que farà que aquest espai tingui una mica més de color aquests propers mesos de fred i poca llum.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com sempre, moltíssimes gràcies a la Sandra per aquestes meravelloses fotos que ens regala.

Salutacions i fins la propera.