Plantem alls i ens regalen una menjadora d’ocells

Ahir dimarts l’Abril, la Maria i en David van venir a plantar alls al nostre hortet. Es van sorprendre quan els vaig explicar que els alls cal plantar-los amb lluna minvant o decreixent perquè si ho fem en lluna creixent ens podem trobar els alls sortits de terra. No és cosa de bruixes o d’algun gamberro, sinó de l’atracció que la lluna exerceix sobre la Terra. L’atracció lunar és tan gran en aquests dies que té la capacitat de “fer sortir” literalment els alls del lloc on els hem plantat. També cal saber que es tracta d’una planta de creixement lent, uns vuit mesos,  i que necessita molt poca aigua per desenvolupar-se i créixer. Al plantar-los ara a finals d’octubre, els podrem recollir cap a finals de juny o juliol….

D’altra banda, ahir vam tenir una sorpresa agradable en forma de regal. La Maria Díaz i el seu pare Alberto han construït una menjadora per a ocells amb material reciclat que en els propers dies penjarem d’algun dels arbres del pati gran. Segur que els molts ocells que ronden i refilen per les tardes en el pati estaran contents de tenir una menjadora amb mill roig, mill blanc, mill groc, civada, llinassa, etc…moltes gràcies.

Dijous vindrà el tècnic d’Agenda 21 a veure com estan les dues compostadores. A veure si passem l’examen……

Visita a l’hort dels alumnes de primer del Torrent d’en Melis

El passat dijous 29 de maig vam rebre a l’hort de l’escola a tot un grup d’alumnes de primer de l’escola Torrent d’en Melis.

Primer ens vam reunir tots a la classe dels alumnes de tercer, ens vam presentar degudament i alguns dels nostres alumnes van estar explicant les diferents tasques hortícoles que s’han anat desenvolupant al llarg de tot el curs. Posteriorment vam pujar a l’hort i els alumnes del Torrent d’en Melis van veure “in situ”, alegres i molt participatius, les moltes i diferents plantes i flors que hi ha plantades. Van fer preguntes relacionades amb el creixement de les plantes i la seva disposició i la utilització de les dues compostadores col·locades a la part del darrera del pati.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser, sense cap mena de dubte, una iniciativa molt positiva que caldria repetir. També estaria molt bé que els alumnes de la nostra escola poguessin visitar els projectes d’hort de les escoles veïnes.

Compostatge en procés

Seguim treballant en les dues compostadores que tenim a la part del darrera de pati de dalt. Un cop cada deu dies hi anem afegint restes de fruites i verdures fresques que ens cedeixen amablement en una fruiteria que hi ha a prop de casa. També hi afegim restes de poda (branques, fulles, etc.) que portem de Vallgorguina. De tant en tant, la Loli ens dóna restes de verdura o amanida, sobrants del dinar, de la cuina de l’escola; també hi posem marro de cafè del bar del Manolo, a tocar de l’escola. Tota aquesta munió de materials la barregem amb el tirabuixó airejador, li posem una capa de 10 centímetres de palla per a que no hi hagi tantes mosques i ho mullem amb la regadora. Passats uns mesos, tot plegat s’hauria de convertir en un compost de qualitat que aportarem als cultius de l’hort i les plantes de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Control tècnic de les compostadores

Dijous de la setmana passada vam concertar una visita amb en Gonzalo, el tècnic d’Agenda 21 que, dos cops al llarg del curs, vindrà a revisar el funcionament de les compostadores. Vam estar xerrant una bona estona, ens va donar una pila d’explicacions molt interessants sobre la manera correcta de fer servir les compostadores i finalment ens va dir que, tret què el compost estava una mica sec i calia regar-lo, tot estava correcte i que el procés de compostatge s’estava fent d’una manera més que correcte. Per ser la primera vegada que ens endinsem en aquest camp, no està malament: el compost no fa pudor, els materials estan ben barrejats i són molt variats. Ens va assegurar que, si tot el procés es segueix fent igual, a finals de juny podrem tenir un compost de qualitat fet per nosaltres mateixos.

Quins són els materials que hem anat aportant des de principis de gener, que és quan vam posar les compostadores en marxa? Materials molt diversos. Aquí teniu la llista: fulles seques d’arbres, material de poda d’arbres molt trinxat, marro de cafè, cendra de barbacoa rica en potassi, flors de saüc (diuen que bones per al compostatge, purí d’ortigues fermentat (que és un activador del compostatge), palla, restes d’amanida (enciam, tomàquet, pebrot), restes de fruita (plàtan, poma, pera), restes de verdura (mongeta, api, porro, enciam, col, coliflor), restes de verdura bullida (patata i mongeta). Les verdures estan compostes entre un 75 o 80 % d’aigua, pel que passats uns dies després d’haver omplert les compostadores fins a dalt de material, el seu contingut es redueix ostensiblement i cal anar omplint-les de forma recurrent. Tot sigui pel reciclatge de material vegetal i la salut de les nostres plantes.

Article sobre reciclatge de materials per a Agenda 21

D’enciams, mobles vells, excursions nocturnes i altres rareses….

Quina relació poden tenir un enciam, uns mobles vells, una excursió nocturna i el compostatge? Doncs molta.

Una nit de dijous a principi de curs, tot baixant la brossa després de sopar, vaig sorprendre’m de la quantitat de rampoines velles i no tan velles que es llencen al meu barri: restes de mobles, lleixes i llistons de fusta, portes de vidre, alguna que altra planta òrfena, etc. Mentre tornava a casa vaig pensar, per què no reutilitzar algun d’aquests materials per a construir enginys i infraestructures que siguin útils per a l’hort de l’escola, ara que manquen molts recursos?

És per això que alguns dimarts i/o dijous, que són les nits de recollida de trastos vells als barris de Sant-Martí i el Guinardó, surto després de sopar a fer petites excursions nocturnes per a recollir palets de fusta, restes de mobles vells, tubs de plàstic, etc. Reciclo material que es llença per donar-li una segona utilitat molt pràctica i concreta, perquè ens ajuda a millorar alguns dels aspectes essencials de l’hort: el compostatge i la creació de petits espais de cultiu alternatius a l’hort a terra tradicional. Al llarg d’aquest curs amb tot aquest material he construït una compostadora, una vermicompostadora, una taula de cultiu i un camió de bombers per a la guarderia de l’Aran, el meu fill petit, que no té a veure amb els horts escolars, però també està fet totalment amb material reciclat: fustes, plàstics, cordes, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Internet està ple de fotografies i vídeos que ens poden aportar un munt d’idees i de passos a seguir en els processos de construcció d’aquests i molts altres enginys.

La compostadora té la base feta amb un palet petit, d’uns 60X60 centímetres; les parets i la tapa són d’una gran caixa de fusta que vaig tallar a mida amb la serra caladora i l’únic que vaig comprar van ser les frontisses i els cargols. Posteriorment, com la compostadora està col·locada en una terrassa que no té terra, vaig fer-li una “banyera” amb un palet més gran i quatre parets de fusta, recobertes de geotèxtil, que cal omplir amb substrat. A sobre d’aquesta banyera plena de terra es col·loca la compostadora i d’aquesta manera el material a compostar està en contacte amb la terra i els microorganismes que conté. També li vaig fer un sostre per arrecerar-la del sol i de la pluja i vaig plantar unes maduixeres en els extrems de la banyera.

La vermicompostadora està feta amb uns llistons tallats a mida, encolats i reforçats amb cargols que formen quatre calaixos, als que hi he afegit malla plàstica, una tapa i tres potes d’un sofà. El calaix inferior, amb forma de cubeta, té dues aixetes per recollir els lixiviats.

La taula de cultiu està construïda reaprofitant una taula de menjador rectangular per a quatre persones; dues portes d’armari tallades a mida per fer les quatre parets i geotèxtil grapat recobrint la fusta. Vaig tallar les quatre potes per la meitat per a que la taula quedi a la mida dels alumnes de l’escola.

En definitiva i per a no cansar, aquests exemples que he explicat són una petita mostra de com recollint alguns dels materials que podem trobar les nits de recollida de trastos vells del nostre barri i utilitzant poc més que un trepant, una serra de calar, quatre claus i tela geotèxtil, podem aconseguir d’una manera relativament senzilla i barata alguns enginys que ens poden ser molt útils en l’hort escolar.

No cal dir que també és molt important la idea de reciclar materials per a construir coses noves, donar-li una segona o tercera oportunitat als objectes i materials d’ús quotidià, fugir del comprar-tirar-comprar en el que malauradament estem tan ficats. Amb una mica d’empenta i imaginació s’obren un munt de possibilitats….

La “banyera” de la compostadora

En una xerrada d’en Joan Soler sobre horticultura ecològica, vam estar veient unes fotografies relacionades amb compostadores que ens van donar una sèrie d’idees boníssimes. La teoria diu que la millor manera de tenir col·locada la compostadora és que estigui en un lloc ombrívol i en contacte directe amb la terra, per a que tots els microorganismes facin molt millor la seva tasca. Però què passa quan no disposes de terra, com a la terrassa de l’Estel, com t’ho fas? Doncs fent una mena de “banyera” de fusta que s’omple de terra i  col·locant-hi la compostadora a sobre. Amb un palet trobat pel carrer, quatre fustots i tela geotèxtil hem fet la banyera.

Aprofitant que ja ens havíem arremangat…jeje, també li hem fet un petit sostre que la taparà del sol i la pluja excessius. Per aprofitar la terra el 5 de desembre hi hem plantat unes maduixes silvestres que donaran color i sabor a aquesta jardinera tan particular. Passats uns dies hem fet un encoixinat de palla, que mantindrà humides i tapades del fred les plantetes de maduixes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Setmana carregada de feina

Aquesta setmana ha estat molt intensa quant a feina, aprenentatges i experiències.

Dimarts vam anar a un curs-xerrada interessantíssim sobre compostatge que oferia Agenda 21. Aquella mateixa tarda ens van lliurar una compostadora de plàstic reciclat, que sumada a la que ja tenim, ens permetrà ser pràcticament autosuficients en termes d’adobar convenientment les nostres feixes de cultiu.

Dimecres, la Laia i en Marc, alumnes de tercer, van muntar solets la compostadora. És com un ou Kinder, però més gran…jejeje. Aquí us posem unes fotos. Mireu que satisfets estaven quan van acabar…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous pel matí vam anar a buscar al viver municipal Tres pins els tres cents litres de compost i “mulch” que ens regala Agenda 21 i que ens aniran de meravella per d’aquí unes setmanes aportar un plus de nutrients a la feixa de les solanàcies i protegir els caminets entre feixes. “Mulch” és un terme anglosaxó que es pot traduir per “jaç protector”.

Es pot utilitzar palla, herbes tallades o en el cas del material que ens han cedit, escorça de pi trossejada. Va molt bé perquè quan fa fred protegeix el sol i les plantes de les baixes temperatures i quan fa calor reté la humitat.

Dijous per la tarda vam assistir a una xerrada sobre la implementació de les tasques de l’hort dins del currículum escolar. Molt interessant i moltes idees. A més ens van regalar una ampolla de litre i mig de vermicompost líquid, els lixiviats que es generen al tenir cucs compostadors en una vermicompostadora (el lixiviat és el residu en forma de líquid, molt comú als abocadors, que s’origina a partir de residus sòlids, o bé degut a la descomposició, o bé a la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’absorbeix part dels components)  . És tracta d’un veritable “or negre” que degudament dissolt amb aigua aporta un munt de nutrients a la terra de cultiu.

Tornada al “cole”…l’estiu s’ha acabat.

A principis de setembre, dia 3, hem pogut tornar a l’hort i ens hem trobat que l’adob de cavall havia fet bé la “seva feina”. Deu haver ajudat molt la terra perquè ens hem trobat l’hortet ple a vessar d’herbes espontànies mal anomenades “dolentes”. Aquí en teniu unes fotos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aprofitant que la compostadora ja havia arribat a l’escola, hem tallat totes les herbes i les hem col·locat dins de la compostadora, tot esperant que d’aquí a pocs dies es pugui començar a reaprofitar algunes de les restes orgàniques que genera  la cuina (restes de fruita i verdura, marro de cafè, etc…) per iniciar el procés de compostatge.

Construcció d’una compostadora

Diuen que “qui no té feina el gat pentina”, pel que com al llarg del mes d’agost l’escola resta tancada (quan tornem al setembre, l’hortet tornarà a estar ple d’herbotes….el que elles no saben és que les tornarem a fer servir d’adob verd, però aquesta vegada no d’adob en superfície, sinó que aniran destinades a inaugurar la flamant compostadora). Efectivament, a qui se li ocorreria construir una compostadora en plena canícula estival al terrat de casa seva? doncs al Paco, home de pocs oficis i moltes vaguetats. És més, el molt barrut la va construir sense saber (i encara no sabem) si passa pel forat de l’ascensor (no ell, sinó la compostadora), pel que de moment, tenen una bonica i rústega compostadora, buida, al terrat de casa seva. Sí, amics, l’Eva té una paciència infinita… Ens consta que, de moment, els veïns no els han denunciat ni ha estat okupada. Malauradament, tal i com està el veïnatge i el parc immobiliari, serà qüestió de dies, sinó d’hores….
Després de consultar a alguns experts de la NASA, hem fet la compostadora amb restes de palets i mobles vells que la cívica i bona gent del barri deixa els dijous per la nit a les portes de qualsevol casa, menys la seva. Vam fabular durant alguns dies de trobar-nos per casualitat amb una compostadora de palets ja feta, però al final ens vam haver conformar en trobar alguns fustots i tres palets.
Què és una compostadora i quina funció té en un hort?
Una compostadora és un recipient que pot ser de diferents materials i mides: de plàstic, de fusta, d’obra, etc. En ella s’hi poden abocar diferents materials barrejats, com restes de vegetals i de fruites, fulles i branquetes seques, marro de cafè, palla, cendra de barbacoa, etc. En aquesta pila de materials barrejats, humitejats i airejats, s’inicia una forta activitat microbiana que, si es fa bé, en pocs mesos (3 ó 4) proporciona un adob natural d’altíssima qualitat que podem aportar a la terra de l’hort. El compost aporta alts nivells de potassi, nitrogen i fòsfor….molt necessaris per tenir una terra de qualitat, òptima pel creixement d’hortalisses.
Amb la compostadora també podem aprendre sobre el reaprofitament de residus generats per les sobres del menjar i el cicle natural de la vida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.