Posts Tagged With: blat_de_moro

Seguim amb la plantació de primavera-estiu…

Aquests últims dies hem seguit amb la plantació de noves espècies de primavera-estiu en les feixes que vam netejar fa uns dies. En aquesta ocasió hem plantat bledes, carbassons, cogombres, blat de moro i gira-sols. Aquestes setmanes són d’una frenètica activitat a l’hort, perquè és quan haurien de quedar plantades totes les espècies de cara a l’estiu.

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu policultiu associat o “milpa”, com ells l’anomenaven, s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les “chinampas”, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.

Recreació de com eren les chinampas de la llacuna de Texcoco

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una relació perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Milpa
Categories: General | Etiquetes: , , , , , | Deixa un comentari

L’hort de l’Estel a mitjans de juliol

Aquests dies de juliol de tanta calor estic anant a regar l’hort cada tres dies. Les plantes ho agraeixen perquè aquella terrassa és un veritable forn. Les tomaqueres segueixen creixent, també el gira-sol i el blat de moro. Mireu com estan les cols. Tot plegat molt bonic, malgrat en aquesta època de l’any els nens no ho puguin gaudir. Per això us envio les fotos. Salutacions i bones vacances.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Plantació de gira-sols i blat de moro.

Avui divendres hem estat una estona treballant a l’hort de l’escola ja que ahir no hi vam poder venir. Han vingut l’Aran i l’Èdim. Aran és un nom d’origen basc que significa vall i Èdim és una variant del nom d’origen hebreu Adam, que significa home, sang, o més poèticament, fet de terra, pel seu origen bíblic del llibre del Gènesi.

Han estat plantant blat de moro i gira-sols. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials. Finalment han regat. S’ho han passat d’allò més bé.

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Avui plantem “les germanes asteques”.

Aquesta tarda, el secretari i un servidor hem estat plantat “americanes” a l’hort de l’Estel. Aran significa “vall” en basc i “rei” en èlfic. També l’arrel indoeuropea d’algunes paraules associades a tot allò noble i elevat, que comencen per (ar-), com aristocràcia. Treballar amb ell és com fer-ho amb el conejito Duracell. Li dius que retalli una planta i si no t’espaviles et fa un pou de cinc metres que comunica amb el despatx del José Ramon, però cal dir que m’encanta com viu això de l’horticultura i l’ interès que posa en tot el que fem de caràcter manual. José Ramón, tens hort per anys, perquè quan jo “em jubili” ja tinc successor en “el càrrec”, jeje.

Com havíem de fer lloc per plantar coses noves, hem collit uns enciams que li hem portat a la Nieves a la cuina.

IMG_2152

Després hem plantat llavors de carbassa, blat de moro i mongeta, que els asteques de l’Amèrica precolombina anomenaven les “tres germanes”. També de gira-sol…

images

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una simbiosi perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta, igualitària i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les chinampas,  totalment desconegudes per als europeus “suposadament superiors i civilitzats”. El que va passar després, malauradament ja ens ho sabem….

c74c3cd560c73f2f3300b2a1ec1aef26

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

L’hort a l’agost

Espero que esteu passant unes bones vacances d’estiu. L’hort no para, ja sabeu, ni per vacances, pel que m’he anat passant aquestes setmanes de juliol i agost per l’escola per anar regant i veient com evolucionen les plantes. Com veureu en les fotos que us adjunto, és gràcies al reg que l’hort es manté frondós (massa i tot, està plagat d’una mena de cintes, plantes adventícies,  les mal anomenades “males herbes”, que creixen de manera espectacular. Llàstima que no es puguin afegir a l’amanida, perquè no plantaríem una altra cosa). Els gira-sols arriben de llarg als dos metres i han començat a vinclar-se; també està creixent el blat de moro, els tomàquets, l’api i els porros. El roser ha tornat a florir i la vinya ha donat algun raïm. I gairebé un miracle: el moniato que va passar-me la Pilar Blasi perquè tenia por que es morís si el deixava a la classe, ha crescut de tal manera que penja en cascada per tota la columna de pneumàtics. Al setembre, netejarem totes les feixes i començarem una temporada nova d’horticultura ecològica a l’Estel…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , , , , , | Deixa un comentari

L’hort al juliol

Hola. És cert que m’he prodigat molt poc per l’hort i pel bloc aquestes últimes setmanes, però ha estat perquè he tingut un final de curs infernal a La Sínia. Això del treball per projectes i l’atenció integral de l’alumnat està molt bé, però comporta la integral destrucció psicofísica del professorat….penseu, a més, que allà també porto un taller d’horticultura ecològica i un bloc, pel que se m’ha doblat la feina.

Ahir vaig estar tota la tarda netejant les feixes i vaig descobrir coses molt interessants: han aparegut alguns tomàquets que s’estan madurant. Està creixent el blat de moro, malgrat encara és molt petit. Tenim un cogombre i els gira-sols estan preciosos. La vinya ha tret raïm petitet, però va creixent…Finalment, he trasplantat els moniatos que tenia la Pilar a la classe de P5 i han arrelat bé. Seguirem regant i fent feines de manteniment.

Total, una feinada i els mosquits van picar-me a llocs del cos que ni jo mateix em coneixia,  però està tot molt bonic.

Jutgeu vosaltres mateixos amb les fotos que us envio.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , , , | 2 comentaris

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.