Sant tornem-hi que no ha estat res…

Doncs sí, encara que sembli impossible hem sobreviscut un any més a les festes nadalenques. Quan hem tornat l’hort no havia canviat molt però sí estaven molt crescudes algunes plantes, com la caputxina i la tarongina. En la primera sessió d’aquest segon trimestre han vingut la Sofia, la Greta i en Vicenç que han estat traient males herbes i han regat una bona estona. Ja hem dit altres vegades que aquesta és una època poc agraida, perquè queda entremig de les plantacions de tardor i les de primavera. Però que ningú cregui que no fem coses…a l’hort no es para mai. Si la setmana vinent va tot bé, potser podrem collir els primers enciams de la temporada, que és una de les coses que més il·lusió els hi fa.

Una vegada més he de dir que les ganes i passió que posen aquests nens i nenes quan vénen a l’hort fan que aquesta activitat pagui moooooooolt la pena.

Fins la setmana vinent…

Darrera sessió d’hort d’enguany

Doncs sí, ha passat el curs volant i ahir dimarts vam fer l’última sessió d’hort d’enguany amb els nens de tercer. Van venir la Marta, la Sara i el Dídac. Van estar arrencant “males herbes”. Posteriorment van collir dos enciams que van portar a la classe i finalment van regar una bona estona perquè degut a la calor que comença a fer les plantes necessiten més aigua.

En els propers dies intentarem col·locar el tendal ombrejador i el reg automàtic. L’estiu passat van anar molt bé i van permetre que, al tornar al setembre, les plantes estiguessin vives i ufanes. Sense aigua i ombra, tenint en compte que la terrassa de l’hort és un forn, no crec que haguessin sobreviscut ni les aromàtiques.

Seguim netejant les feixes i recollint hortalisses.

Dimarts passat en Pau i en Jordi van venir a treballar una miqueta a l’hort. Van estar arrencant herbes adventícies de les feixes, van collir uns enciams de roure que van portar a la classe i finalment van estar regant una bona estona. Es nota que comença a fer calor perquè la terra està molt seca i ens trobem les plantes una mica desmaiades. D’aquí a pocs dies haurem de col·locar ja el tendal d’ombrejat si no volem que ens quedin les plantes a “la papillotte”.

Dilluns dia 11 es va celebrar la Fira de Sant Ponç al carrer Hospital. Tot un clàssic que em porta records de quan fa ja més de 30 anys m’hi portava el meu avi Paquitu Nadal, que paradoxes incomprensibles de la vida, sent un comunista irredent del PSUC, exiliat molts anys a França, no faltava a cap festa o tradició cristiana, des de l’ou com balla del Corpus Christi al pessebre de Nadal, passant per la mona de Pasqua.

Total, que és un luxe veure totes les paradetes de la Fira de Sant Ponç, patró dels herbolaris, plenes de plantes aromàtiques: camamilla, menta, sàlvia, romaní, farigola i un llarg etcètera; les paradetes de mel i fruita confitada; i un senyor de semblança feréstega però amb unes mans angelicals que feia uns subtils i fragants poms de camamilla i escarxofa. No m’hi vaig poder estar i n’hi vaig comprar un a la Bruna. Fixeu-vos també en la centrifugadora de mel, senzill enginy però molt eficaç.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tasques de manteniment

Avui dimarts 20 de gener, dia molt fred i humit perquè ahir es va passar tot el dia plovent, la Mar i l’ Agnès han estat fent una tasca sorda i poc lluïda, però no per això menys important a l’hort. En aquests mesos d’ hivern en els que sembla que la vida de la majoria de les plantes es para, és molt important tenir a ratlla les plantes adventícies i fer tasques de manteniment. La Mar i l’Agnès han estat arrencant herbes de la feixa on estan plantades les cols, coliflors i faves i posteriorment han fet un jaç de palla que ens servirà de manta protectora contra el fred, acumularà molta aigua mantenint fresques les plantes i, finalment, quan arrangem la feixa pel següent cultiu, l’enterrarem com si fos un adob verd d’absorció lenta, ja que conté molta cel·lulosa i lignina.

L’Agnès m’ha confessat que es passaria tot el dia a l’hort. Convindrem que no es tracta d’una opinió gaire pedagògica, però us he de dir que m’encanta que els nens i nenes que venen a l’hort s’ho passin bé i que l’interioritzin com un espai de lleure, però també de feina.

Preparem planter per a la tornada de les vacances de Nadal

Dimarts, nou de desembre, l’Adela i l’Àlex van venir a l’hort a fer tasques de manteniment: arrencar herbes adventícies, recol·locar els cd’s que utilitzem per espantar als ocells que havien caigut degut a la pluja, etc. També van estar plantant diverses llavors a la taula de cultiu, que ens serviran per tenir planter quan tornem de les vacances de Nadal: llavors d’enciam, remolatxa, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan ja marxàvem, vam veure que les cols estaven sent atacades per les erugues de la papallona de la col. Com ja hem dit en anteriors ocasions, es tracta d’uns insectes molt voraços que poden acabar amb una planta en poques hores, com malauradament així ha estat. S’han cruspit la meitat de les cols que teníem plantades. Hem hagut de ruixar les plantes amb Bacillus Thuringiensis, un remei acceptat per l’horticultura ecològica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dimarts 16 de desembre no hi va haver sessió de l’hort, pel que ja no hi tornarem fins passat vacances de Nadal. Des del bloc de l’hort us desitgem unes bones vacances de Nadal i una molt bona entrada d’any nou 2015.

Control de les compostadores, noves visites volàtils i herbes adventícies

Ahir dijous pel matí, en Gonzalo, tècnic de l’Agenda 21 i membre de l’Ampa de l’escola Congrés Indians, va fer una visita a l’escola per veure com estan les dues compostadores. Ja sabeu que una compostadora ens la va cedir Agenda 21 i l’altra la vam construir l’estiu del 2013 amb restes de fustes i palets. L’informe no podia ser més positiu: ens podem congratular perquè ens va concedir la nota màxima. Amb paraules textuals i amb aquell accent portenyo-català que tan el caracteritza: “feu un compost de matrícula d’honor”. En dues paraules Im-prezionante. El cert és que no crèiem que, tot i fer-ho amb tot el carinyo, ens sortís un compost de tanta qualitat. Hi ha “trucu” però. El compost que aconseguim tanca un “cercle virtuós” que comença amb el marro de cafè que el Manolo ens cedeix amablement gairebé un cop per setmana, segueix amb les aportacions de restes de verdures que em donen a la “fruiteria andina” del costat de casa o a la cuina de l’escola i acaba amb les bosses de restes de poda que ens regala un/a desconegut/da a Vallgorguina. D’això se’n diu optimització de recursos i cooperació desinteressada. Gràcies a tots…

Quin regal a la vista, quina sorpresa inesperada, en fi, la bellesa de l’instant. Si l’altra dia una merla va passejar-se altiva a poc més de dos metres per l’hort, avui un pitroig poruc i molt ràpid s’ha parat a la feixa de les cols poc més de 10 segons i després de mirar-me encuriosit, ha fet dos saltirons, s’ha elevat amb una agilitat pasmosa i s’ha perdut entre el brancar dels arbres del pati gran.

Segueixen apareixent diverses herbes adventícies ruderals (dels marges) que amb prou feines podem anar aturant arrencant-les de forma manual. Consultant un llibre d’en Ramon Pasqual que en parla específicament, creiem les hem identificat: es tracta del Pa de cucut (Oxalis corniculata), Morella roquera (Parietaria officinalis subsp. Judaica), Verdolaga (Portulaca oleracea), Blet blanc (Chenopodium album), Xufla borda i Margall llarg (Bromus sterilis).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plantació de les llavors de mostassa

El divendres 6 de setembre vam plantar llavors de mostassa a la primera feixa o “parada”, la corresponent enguany a les solanàcies (diem enguany, perquè els cultius hauran d’anar rotant en un cicle quadriennal). Com ja s’ha dit en un post anterior, al no poder plantar tomàquets, pebrots i albergínies fins a la primavera, plantem un adob verd com és la mostassa, de ràpid creixement, que ens ajudarà a tenir la terra en molt bones condicions de cara a la plantació de les solanàcies. Per a que funcioni de forma òptima només caldrà segar-la quan s’iniciï la floració per a que no es “mengi” tots els nutrients. Llavors la deixarem com a compost de superfície fins que sigui l’hora de plantar les tomaqueres, albergínies i pebroteres.

Quinze dies després de desherbar totes les “males herbes” que havien sortit al llarg del mes d’agost, hem hagut de tornar a fer-ho. Creixen amb una força i velocitat sorprenents. Cal dir, també, que la mostassa està creixent de forma molt ràpida i “apretada” en el bancal de les solanàcies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornada al “cole”…l’estiu s’ha acabat.

A principis de setembre, dia 3, hem pogut tornar a l’hort i ens hem trobat que l’adob de cavall havia fet bé la “seva feina”. Deu haver ajudat molt la terra perquè ens hem trobat l’hortet ple a vessar d’herbes espontànies mal anomenades “dolentes”. Aquí en teniu unes fotos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aprofitant que la compostadora ja havia arribat a l’escola, hem tallat totes les herbes i les hem col·locat dins de la compostadora, tot esperant que d’aquí a pocs dies es pugui començar a reaprofitar algunes de les restes orgàniques que genera  la cuina (restes de fruita i verdura, marro de cafè, etc…) per iniciar el procés de compostatge.