Plantem les solanàcies i renovem algunes aromàtiques…

Dilluns passat vam estar plantant a les feixes de solanàcies: tomàquets de Montserrat i Cor de Bou, pebrots i albergínies. En aquesta mateixa feixa hi plantarem, més endavant, el tabac.

Hem canviat algunes aromàtiques que s’havien assecat: menta, camamilla, fonoll i ruda.

També vam plantar patates Red Pontiac a la columna de pneumàtics. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats a la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots, ni la Catalunya medieval van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada pel consum alimentari humà.

Existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

El procediment de plantació és senzill: fem un forat, hi col·loquem les patates, tapem amb compost i una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap a finals de juny principis de juliol, la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

Tornem forts amb la plantació de solanàcies…

Després de moltes setmanes sense taller d’hort, avui dijous 12 d’abril hem fet la primera ronda de plantació. Ja sé que els entesos ens direm que anem molt tard, però les coses han anat així  i no hem pogut començar abans.

Han vingut a l’hort la Jana, l’Alexandra i en Lluc:

Jana és un nom d’origen pirinenc provinent del nom llatí Diana, la deessa caçadora i dels boscos. Està associat a les fades i les dones d’aigua. Altres aproximacions etimològiques diuen que podria ser la versió sefardita (jueus que habitaven la península ibèrica) del nom hebreu Anna, la mare de la verge Maria, i que significa benèfica, compassiva.

Alexandra és un nom d’origen grec, el femení d’Alexandros, que significa protector o defensor de l’home.

Lluc és un nom d’origen grecollatí que significa lluminós.

Avui hem estat plantant pebrots verds i vermells, albergínies i tomàquets. Es tracta de plantes de la família de les solanàcies, molt exigents quant al consum de nutrients, pel que normalment els hi preparem els mesos anteriors plantant un adob verd que ajuda a nitrogenar i donar qualitat a la terra. A mitjans de setembre vam plantar veça, que hem segat fa un mes i hem incorporat a la terra. Els nens van trobar un cuc de terra (Eisenia foetida) i vam explicar que són molt beneficiosos per a la terra perquè la terra que excreten és millor que la que mengen, pel que ens asseguren un hort molsut i ben adobat. El compost generat pels cucs té un pH neutre i serveix per estimular el creixement de les plantes, regenerar la flora bacteriana de la terra i augmenta les defenses de les plantes davant de les malalties.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, han estat regant una bona estona. Les pluges d’aquestes últimes setmanes han estat un veritable manà per a l’hort i, en general, totes les plantes de l’escola. Us convido a visitar l’hort, un petit espai estèticament agradable que convida a la pau interior i la reflexió.

Vull acabar aquest article dient que per a mi ha estat una tarda plena d’emocions. Quan he arribat a l’escola, la Jana, l’Alexandra i en Lluc estaven esperant-me amb tres dibuixos que m’havien fet i que m’han donat permís per publicar en el blog de l’hort. Moltes vegades ho he dit: treballar a l’hort de l’Estel és un regal que m’ha donat l’escola i que em permet aconseguir dues coses importants: tenir un petit espai on desenvolupar un hobby que he convertit en teràpia (l’hort-teràpia…la de diners que m’estalvio en psiquiatries i pastilles) i donar un cop de mà en l’escola dels meus fills, dels nostres fills, transmetent amb valors i coneixements: el respecte per la natura i les plantes; el saber aprendre i gaudir de les petites coses, sense pressa; copsar la bellesa natural de les formes i colors que ens envolten i moltes vegades, degut a la pressa amb la que vivim, passem desapercebudes. Els tres dibuixos han estat tot un regal que m’ha arribat al cor i que mostren de manera propera, senzilla, clara, transparent, com són els nens, que no ho estem fent del tot malament. Gràcies.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui plantem “les germanes asteques”.

Aquesta tarda, el secretari i un servidor hem estat plantat “americanes” a l’hort de l’Estel. Aran significa “vall” en basc i “rei” en èlfic. També l’arrel indoeuropea d’algunes paraules associades a tot allò noble i elevat, que comencen per (ar-), com aristocràcia. Treballar amb ell és com fer-ho amb el conejito Duracell. Li dius que retalli una planta i si no t’espaviles et fa un pou de cinc metres que comunica amb el despatx del José Ramon, però cal dir que m’encanta com viu això de l’horticultura i l’ interès que posa en tot el que fem de caràcter manual. José Ramón, tens hort per anys, perquè quan jo “em jubili” ja tinc successor en “el càrrec”, jeje.

Com havíem de fer lloc per plantar coses noves, hem collit uns enciams que li hem portat a la Nieves a la cuina.

Després hem plantat llavors de carbassa, blat de moro i mongeta, que els asteques de l’Amèrica precolombina anomenaven les “tres germanes”. També de gira-sol…

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una simbiosi perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta, igualitària i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les chinampas,  totalment desconegudes per als europeus “suposadament superiors i civilitzats”. El que va passar després, malauradament ja ens ho sabem….

Comencem a plantar les solanàcies….

Estem a finals de març i és moment de plantar les solanàcies. Aquesta família inclou els tomàquets, els pebrots, les patates i les albergínies.  Hem explicat al Rubén, Àlex i Víctor, que al ser espècies autòctones americanes, el seu consum a casa nostra no va començar fins que els americans van tenir la mala sort de descobrir als europeus. Per tant, és impossible que els romans o la gent de l’Edat Mitjana es mengessin un plat de llenties com nosaltres: us imagineu unes llenties sense patata, pebrot ni tomàquet????? Altres productes com el cafè, el tabac o el blat de moro tampoc es coneixien i no van començar a consumir-se fins a finals del segle XVI i mitjans del XVII.

Aquest any, aquestes plantes van a l’última feixa de l’hort. Fins que no faci més calor no començaran a créixer, perquè necessiten molta escalfor per desenvolupar-se. De fet, és una cosa que ens passa cada any, l’hort està més bonic cap a finals de juny, que és quan la majoria de nens, tret dels que es queden al Casal d’estiu, ja han marxat de l’escola. És quan podrem veure, en el seu màxim esplendor, gira-sols, blat de moro, patateres, etc.

Van estar plantant les tomaqueres, els pebrots verds i vermells intercalats i les albergínies. Si tot va bé i el temps ens acompanya, la setmana vinent plantarem les patates i el blat de moro.

Aquí veiem a l’Àlex plantant algunes de les tomaqueres. Els nens vénen encantats i s’interessen molt per totes les activitats relacionades amb l’hort: fan preguntes sobre insectes, plantes, etc. Es tracta d’una activitat curta però intensa. Se’ls veu motivats i amb ganes de tornar. I no cal que us digui que, per als que vivim la docència com una passió, no hi ha major recompensa que veure que els nens aprenen contents…

Us deixo un vídeo explicatiu. Estem oberts a qualsevol comentari o suggeriment.

Comencem a plantar en la feixa de les solanàcies

Avui 12 de març hem començat a plantar en la feixa de les solanàcies: cinc tomaqueres, cinc plantetes d’alfàbrega, deu pebroteres, cinc de vermells i cinc de verds, cinc albergínies, una Melissa i una Lavanda. Parlant d’un altre tema: hem aconseguit que una fruiteria del barri ens regali alguns sobrants, uns 10 ó 12 kilos, de fulles de verdura i fruita. Després de tallar-los en trossos petits, els estem incorporant barrejats a les dues compostadores i és espectacular l’escalfor que està generant el procés de compostatge. Alguns matins “surt fum”, literal, quan s’obre la tapadora. Hem d’agrair al Manolo, amo del bar que hi ha al costat de l’Estel, les bosses de marro de cafè que ens dóna i que tan bé ens van per millorar el procés de compostatge.

També hem plantat 19 bulbs en un test.