La setmana passada, sentint-ho molt, no vam tenir sessió d’hort perquè plovia i “no és plan d’acabar mullats, enfangats i constipats”, pel que vam pensar que “como hay más días que ollas”, era millor deixar-ho per una millor ocasió.
Ahir sí que feia molt bon dia, una mica fred i humit però, pel que la Maria i l’Arnau van venir a plantar algunes coses a l’hort: cebes, un cibulet i una camamilla, que està “más pallá que pacá” i ja veurem si sobreviu les properes setmanes. Amb ordre i atenció van fer totes les feines requerides.
Mentre la Carme, mare de la Maria, i jo els anàvem ajudant a plantar, tot fent equilibris per no caure a sobre dels enciams, vam tenir una inesperada però molt bonica sorpresa: de nou un pit-roig mascle adult es va passejar a poc més d’un metre d’on estàvem nosaltres i va menjar-se un dels cucs de terra que l’Arnau havia desenterrat mentre cavava. Van ser pocs segons, però d’una bellesa i intensitat sublims….
Avui he tornat a veure el pit-roig. Es passeja valent per les feixes…el tinc molt a prop, tot i que seria impossible agafar-lo, ni pretenc fer-ho, perquè és extraordinàriament ràpid. Resulta xocant que entre tant edifici, tanta plaça dura i tant de formigó es puguin generar petits espais de biodiversitat i presència d’animals lliures. En pocs dies hem vist una merla i un pit-roig, aquest ja és pràcticament la nostra mascota perquè campa per l’hort com si estigués a casa seva, que de fet ho és….els intrusos som nosaltres. En els propers dies penjarem en algun arbre del pati gran la menjadora que ha fet la Maria amb el seu pare amb material plàstic reciclat.
Per últim dir-vos, encara que dient-ho jo queda una mica malament, l’hort fa molt de goig: estan pujant els enciams i les escaroles; tenim la Tarongina preciosa, amb un verd lluminós ple de vida. Està creixent l’adob verd, barreja de facèlia, veça i ordi…total, molt bonic i enriquidor. La de psiquiatres que m’estalvio….
Comentaris recents