L’hort mentre dura el confinament…

Doncs sí, qui ens ho anava a dir, aquestes quatre setmanes han donat per molt: per comprovar que, sortint a la força de les nostres rutines, una mica «rodahamsterianes», val a dir, som capaços (tots) d’adaptar-nos a nous contextos que, malgrat generar-nos molts dubtes i silencis davant preguntes  que no ens sabem o gosem contestar (la filosofia no servia per a res, no? tomaaaa…!!!), ens fan més forts i espero ens ajudin a créixer com a persones. Estem rient, estem patint, estem plorant, estem mostrant petits regals en forma de dibuixos, maquetes i pastissos amb els nostres fills i altres nens de l’escola; compartint trobades i vermuts telemàtics amb nens, pares i mares de les classes; estem aprenent a retrobar-nos a casa; però també estem sentint impotència, frustració, ràbia, dolor i pena compartits amb alguns amics i coneguts, que estan patint a la feina, sinó perdent-la, o que no han pogut ni acomiadar-se d’algun ésser estimat. Tot forma part de “la comèdia humana”.

I ara, en aquest context de reflexió i retrobament emocional, de pors, dubtes i incerteses, a algú li podrà semblar pueril i superficial parlar de l’hort de l’escola. Intentaré explicar per què crec que no. Els primeríssims dies de confinament, quan encara ningú creia que això s’allargaria (…i espera’t), vaig estar temptat de deixar caure’m per l’escola per veure com estava i regar les plantes. Però amb el confinament estricte, evidentment vaig desistir. Per sort, ha estat plovent alguns dies, sembla que seguirà fent-ho, i això, juntament amb l’arribada de la primavera (els primers verds, en llatí) està fent eclosionar totes les plantes. Abril ve de l’etrusc “Aprun”, nom amb que coneixien a la deessa de l’amor Afrodita i del llatí “aprilis…aprire”, obrir, el mes que s’obren les plantes i les flors.

Gràcies a unes fotografies que m’envia en Manel, pare de l’Aran de 5è, que viu a l’edifici que dona just a la part posterior de l’escola, podem comprovar com de bonic llueix el nostre hort de l’Estel. Una porta a l’esperança, a la bellesa minimalista de les petites coses…un cant als colors de la vida i a tot allò que ens fa sentir vius: el lila de les flors de la Citronel·la,  el taronja de la Caputxina i els Boixacs, el verd de la vinya, símbol mediterrani per excel·lència. Una vida que, lluint esperança i sobreposant-se a l’infortuni, al dolor, la por i la mort, ens recorda, com regal triomfant, que sempre torna i ho fa amb força.

Una abraçada

L’HORT LA PRIMERA SETMANA DE CONFINAMENT (MITJANS DE MARÇ)
L’HORT AQUESTA SETMANA (MITJANS D’ABRIL)

Categories: General | Etiquetes: | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: