Iniciem el taller d’horticultura…

Divendres passat vam tenir la primera sessió d’horticultura amb els nens de tercer de primària de l’Estel. En aquesta ocasió van venir la Noah, en Jan i la Carla. Noah és un nom hebreu que significa “descans”, “pau” o “el que és consolat”. Jan provindria del grec Ιωάννης (Ioannis), que a la vegada prové de l’hebreu יוחנן (Yôḥānnān), que significa “fidel a Déu”. Carla, al seu torn, és un nom d’origen germànic que significa “home lliure”, dona lliure en la versió femenina.

Els hi vaig explicar el projecte: les rotacions de cultius per no consumir tots els nutrients, el per què de la barreja de plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals, l’ajuda d’alguns insectes pol·linitzadors, etc.

Aprofitant que va sortir un cuc (Eisenia Foetida), vam explicar la bona feina que fan fertilitzant la terra.

Van plantar api, enciam, escarola, remolatxa i bleda a les feixes que els hi corresponen. En tot moment van estar molt atents, participatius i contents de viure aquesta experiència. Van assegurar-me que tenen ganes de tornar-hi.

Aquí podeu veure les diferents feixes, ja netejades d’herbes adventícies i amb les aromàtiques retallades. En les properes setmanes anirem plantant totes les espècies de tardor i hivern.

Agraeixo expressament l’ajuda inestimable de la Sandra, mare de l’Abril, que m’acompanyarà aquest curs fent unes fotos que, com podeu comprovar, són precioses.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comencem un nou curs a l’hort amb ganes renovades…

Portem dos divendres (enguany serà el dia en què farem el taller d’hort) intentant començar però malauradament ha plogut aquests dos dies. Demà intentarem iniciar el taller d’aquest curs. Aquests últims dies he estat netejant les feixes de totes les adventícies i plantes de primavera estiu, mig seques, que encara quedaven a les feixes i he retallat i arranjat algunes de les aromàtiques. Si demà fa bon temps i no ens plou, començarem plantant cebes, enciams i alguna aromàtica que cal canviar. Veurem…

Els alumnes de tercer estrenen les sessions d’hort d’enguany.

Aquesta tarda de dijous, la Lucía, l’Olga i l’Alejandro han tingut l’honor d’estrenar les sessions d’enguany de l’hortet de l’Escola Estel-Guinardó. Una mica nerviosos ens hem presentat, els hi explicat en què consisteix l’horticultura ecològica escolar i han plantat uns enciams i unes escaroles, que si tot va bé, d’aquí un parell de mesos podrem recollir i portar a la cuina de l’escola. La setmana vinent tornaran i plantarem pastanagues i adob verd….a reveure.

Seguim plantant espècies de primavera i estiu

Ahir per la tarda vam estar de nou a l’hort amb la Hanna i el Joan. Primer van arrencar les plantes adventícies que surten de forma recurrent per totes les feixes de cultiu. Són molt resistents i es reprodueixen amb molta facilitat. Posteriorment van arrencar dos fonolls que s’han fet enormes. El fonoll no és una planta que s’utilitzi gaire a la cuina catalana, tot i que he vist a Internet una recepta de crema de fonoll i poma que té molt bona pinta. Sí es pren en infusió per les seves propietats digestives i diurètiques. Sembla que antigament els monjos i els soldats la prenien perquè fa perdre la sensació de gana.

La Hanna i el Joan han plantat remolatxes, julivert, mongetes i carbasses i finalment han regat.

Si fa dies que no passeu per l’hort, pujeu-hi que val la pena, està molt bonic.

Per la tarda vaig estar en una sessió de biodiversitat a l’escola del bosc de Montjuic, on ens van ensenyar les possibilitats pedagògiques que pot oferir una bassa plena d’amfibis i insectes. Cal dir però, que tenen un espai enjardinat on hi podrien posar una piscina olímpica. Mireu els nenúfars, lliris d’aigua i capgrossos.

 

Tornada després de vacances

Feia una setmana que no passava per l’hort i mireu com me l’he trobat:

Fantàstic, no?

PATATERES ACABADES DE SORTIR

No ho sembla, però a l’hort passen moltes coses…

Si parem una mica d’atenció veurem que passen moltes coses a l’hort. Dilluns per la tarda vaig sorprendre a una merla picotejant algunes plantes. Al veure’m, no creieu que va fugir…en dos salts va pujar a la tanca que separa l’escola de l’edifici de veïns del davant i va estar una bona estona mirant-me, suposo que esperant que marxés. La tarda de dimecres hi tornava a ser-hi…

Aquest matí, dimarts, he tret la lona ombrejadora que ens ha ajudat a que les plantes no es torressin durant la canícula estival. Mentre posava unes trampes de cervesa contra els llimacs que s’estan cruspint les fulles tendres de cols i coliflors, he vist que ha crescut a la feixa de l’adob verd un exemplar de Peziza Vesiculosa, un bolet no tòxic però incomestible que ja ens va visitar l’any passat, en el que hi vam arribar a comptar una desena de diferents mides. El dia que surtin rovellons, ploro…

Aquesta tarda, la Lola i la Briana han plantat apis, porros i enciams. Ens els propers dies plantarem julivert entre els porros i els apis i ja tindrem complerta tota aquesta feixa.

Aquest cap de setmana hem aconseguit un gran sac de gespa tallada, uns 40 litres, que posarem a les compostadores. Les dues compostadores treballen a bon ritme i podem dir que n’hem extret un compost de bona qualitat, que ens permetrà fer aportacions extra de nutrients a les feixes de cultiu.

Plantem flors ornamentals i d’acompanyament

Avui 26 de març, l’Adriana i la Mariona han estat plantant flors a l’hort i a les jardineres del pati. A la feixa de les solanàcies, això és, on estan plantats els tomàquets, pebrots i albergínies, han plantat clavells de moro, que és una planta d’acompanyament: a més de la seva bellesa acolorida, cuida a les plantes hortícoles, sobretot a les tomaqueres, ja que les seves arrels allunyen als nematodes (petitíssims paràsits). Els nematodes són animals esvelts similars a cucs, normalment mesuren menys de 2,5 mm de longitud. Els nematodes més petits són microscòpics, mentre que les espècies de vida lliure poden arribar a mesurar 5 cm de longitud i algunes espècies parasitàries són encara més llargues. El cos sol estar guarnit amb crestes, anells, bonys i pèls i altres estructures característiques.

S’intenta generar així a l’hortet, un petit microcosmos on les diferents plantes s’ajuden entre elles de forma cooperativa.
Després hem baixat al pati i la Mariona i l’Adriana han plantat clavells i Zinnies en quatre jardineres.

Finalment han regat i ens han deixat aquest petit vídeo una mica “mogut”:

Estrenem àmfora

Hem col·locat l’àmfora que ens han cedit a l’entrada de l’escola. L’hem omplert de roca volcànica com a material de drenatge i una barreja de substrat i humus de cuc. Posteriorment hi hem plantat un bulb de Jacint i unes llavors de Lobelia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En una de les jardineres d’Infantil hem col·locat una barreja d’Alyssum i Sempreviva.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En un test que, de moment està a l’hort, hi hem plantat una barreja de 19 Ornithogalum Saundersiae i  Zephyranthes Robusta o Lliris de pluja.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui dilluns 24, només cinc dies després d’haver-les plantat, ja han germinat les llavors de Lobelia i  es veuen unes petites plàntules d’uns 3 milímetres.

Plantació efectiva de patates

Avui, 26 de febrer, sí que cap contratemps ens ha impedit de plantar les patates. El substrat barrejat amb vermicompost i adob de cavall omplia tots els pneumàtics i la Samra i en Marc han pogut plantar les patates. El primer que hem fet ha estat explicar una mica la història de la patata: la “patatosis”. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats en la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada per al consum alimentari humà.

Hem explicat que existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

Les patates que plantarem són de tres varietats diferents: Red Pontiac o Dakota Chief, Kènnebec i Papa morada del Perú, que a França en diuen Vitelotte o Trufa de la Xina. El procediment és senzill: tallem les patates per la meitat (són petitones), col·loquem la part tallada a sota i els grills o ulls de la patata mirant cap a munt. Tapem amb compost, una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap al juny la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

Com ens quedava una mica de temps i de substrat, en Marc i la Samra han plantat en unes cubetes de plàstic enciams quatre estacions, remolatxa, ceba valenciana i una planta de curry.

Faves i pèsols plantats.

Dimecres 30 hem plantat tres plantes de faves i tres de pèsols. Hem tingut les llavors 24 hores amb aigua per a que s’estovessin i facilitar-ne la germinació. També hem aconseguit unes canyes de bambú de Vallgorguina que ens serviran quan d’aquí a unes setmanes calgui emparrar les plantes de pèsols.

Calendari de plantació del mes d’octubre:

El mes d’octubre ens està exigint una activitat frenètica en les tasques de l’hort. El dia nou per la tarda, vam posar una capa d’uns dos centímetres d’adob de cavall en les tres feixes que caldrà plantar en les properes setmanes. Aquest adob en superfície, seguint el model de les “parades en crestall”, ajuda a nodrir de forma paulatina les plantes i hortalisses. Els nutrients que aporta es van filtrant terra avall, gràcies a l’acció de l’aigua de reg o de pluja. Al dia següent, 10 d’octubre, es van plantar els apis i els porros.

Aquí els veieu una mica desmaiats, perquè la foto està presa dos minuts després d’haver-los plantat. Pocs dies després ja van començar a aixecar-se. També podeu veure un ciclàmen i algunes plantes aromàtiques. La idea és fer una barreja de plantes d’hort, plantes aromàtiques i plantes ornamentals en un microcosmos estètic, ordenat i productiu.

Aquí teniu una foto de com està la mostassa un mes després d’haver estat plantada a la feixa de les solanàcies.