Tasques de manteniment

Aquests últims dies estem tenint poca feina a l’hort. De fet, com qui diu, no hem hagut de regar gaire perquè està plovent amb freqüència aquestes últimes setmanes. És per això que ens hem dedicat a arrencar “males herbes”, posar tutors als tomàquets, tallar algunes tiges de Caputxina, que està creixent desbocada, collir alguns enciams que hem portat a la cuina…i poca cosa més. Us comparteixo unes fotos i podreu veure com d’exuberant està l’hort per aquestes dates.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Podeu veure que grans estan les patateres i les seves flors liles i grogues molt boniques. Quan van arribar a Europa, abans de consumir-se com aliment, es feien servir de planta ornamental pel seu port i flor boniques.

També han crescut molt les carbasseres i els gira-sols. Mireu que boniques les flors liles de la citronel·la i taronja de la caputxina.

Finalment podeu veure que hem hagut de posar tutors a les tomaqueres i que estan creixent força els alls a la taula de cultiu.

Plantem les solanàcies i renovem algunes aromàtiques…

Dilluns passat vam estar plantant a les feixes de solanàcies: tomàquets de Montserrat i Cor de Bou, pebrots i albergínies. En aquesta mateixa feixa hi plantarem, més endavant, el tabac.

Hem canviat algunes aromàtiques que s’havien assecat: menta, camamilla, fonoll i ruda.

També vam plantar patates Red Pontiac a la columna de pneumàtics. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la  família  de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats a la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots, ni la Catalunya medieval van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada pel consum alimentari humà.

Existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.

El procediment de plantació és senzill: fem un forat, hi col·loquem les patates, tapem amb compost i una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap a finals de juny principis de juliol, la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.

L’hort de l’Estel a mitjans de juliol

Aquests dies de juliol de tanta calor estic anant a regar l’hort cada tres dies. Les plantes ho agraeixen perquè aquella terrassa és un veritable forn. Les tomaqueres segueixen creixent, també el gira-sol i el blat de moro. Mireu com estan les cols. Tot plegat molt bonic, malgrat en aquesta època de l’any els nens no ho puguin gaudir. Per això us envio les fotos. Salutacions i bones vacances.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

L’hort a l’agost

Espero que esteu passant unes bones vacances d’estiu. L’hort no para, ja sabeu, ni per vacances, pel que m’he anat passant aquestes setmanes de juliol i agost per l’escola per anar regant i veient com evolucionen les plantes. Com veureu en les fotos que us adjunto, és gràcies al reg que l’hort es manté frondós (massa i tot, està plagat d’una mena de cintes, plantes adventícies,  les mal anomenades “males herbes”, que creixen de manera espectacular. Llàstima que no es puguin afegir a l’amanida, perquè no plantaríem una altra cosa). Els gira-sols arriben de llarg als dos metres i han començat a vinclar-se; també està creixent el blat de moro, els tomàquets, l’api i els porros. El roser ha tornat a florir i la vinya ha donat algun raïm. I gairebé un miracle: el moniato que va passar-me la Pilar Blasi perquè tenia por que es morís si el deixava a la classe, ha crescut de tal manera que penja en cascada per tota la columna de pneumàtics. Al setembre, netejarem totes les feixes i començarem una temporada nova d’horticultura ecològica a l’Estel…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort al juliol

En aquesta primera quinzena de juliol, intensament calorosa, estic aprofitant per realitzar alguns cursets, alguns d’ells relacionats amb l’horticultura escolar ecològica.

El dimecres dia 1 de juliol es va celebrar a l’IES Príncep de Girona una trobada de persones que estem interessades en l’horticultura ecològica escolar: personal docent d’escoles de primària i secundària. Feia d’amfitriona la Mercè Gil, professora de la USEE, un model d’optimisme i força per a tots aquells que ens dediquem a la docència des d’una vesant vocacional. Les xerrades van ser, com sempre, molt interessants i profitoses. Se’ns va parlar de permacultura, que és el conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible, molt eficient en energia (treball manual i mecànic…) i respectuosa dels éssers vius i llurs interrelacions recíproques. També, un noi integrant de la Cooperativa Tarpuna ens va parlar de preparats fitosanitaris (purins d’ortigues, de cua de cavall, etc.) i els seus usos en l’hort escolar ecològic. Al final se’ns va explicar el que es pretén fer amb un solar molt gran que tenen al costat de l’escola i que, després d’estar abandonat una pila d’anys, se li vol donar un ús social associat al cultiu ecològic i la biodiversitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous i divendres vaig assistir a un curs en el monestir de Pedralbes, lloc preciós i de visita obligatòria. Entre d’altres coses se’ns va explicar la importància de les herbes aromàtiques en la medicina medieval (han recreat un hortus conclusus medicinal en el pati central del claustre (el claustre gòtic més gran del món)) i l’ús de moltes espècies en la cuina. Vam fer un taller de cuina monacal: un estofat de cigrons, un pollastre amb salsa i una truita dolça.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més coses: ahir vaig posar el reg automàtic a l’hort. L’he programat per a que regi mitja hora tres cops al dia: 9:00H, 17:00H i 1:00H. Pot semblar molt però creieu-me que tot i el tendal negre, que treu molt de solana, allò és un forn i hi ha una fortíssima evaporació. Fa una calor insuportable, pel que si no reguem amb molt assiduïtat no quedarà ni una planta quan tornem al setembre.

Us poso unes fotos per a que veieu com tenim a dia d’avui l’hort: he posat els tubs de reg automàtic, he arrencat la majoria de plantes adventícies que ja estaven tapant a moltes hortícoles i mireu com tenim de vermells alguns tomàquets, la vinya que ens van regalar en unes colònies i un parell d’enciams i una escarola que s’havien retardat una mica però ara estan esplèndids. Mireu també què maca està la planta de tabac…Ah i finalment, els gladiols del pati gran han trigat molt en sortir, però ja els tenim aquí….a que són preciosos?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Última plantació

Avui el Pau i el Jordi han vingut a l’hort i han fet diverses accions de manteniment: han estat arrencant algunes “males herbes” i han estat regant una bona estona perquè comença a fer molta calor. També han plantat una tabaquera o planta de tabac que van regalar-me ahir a l’IES Vall d’Hebron. La planta de tabac, a part de donar unes flors molt boniques, atreu als pugons, amb el que d’aquesta manera, aquests petits insectes perjudicials per a les plantes dels horts, no ataquen tant a les nostres tomaqueres, que per cert, ja comencen a donar petits tomàquets. Una vegada més donem les gràcies a la Trini, mare del Kai, que ens ha vingut a donar un cop de mà.

Tomàquets del Benach i xerrada ornitològica

Aquesta setmana he plantat sis tomaqueres del Benach que ens ha portat en Lluís Huguet (Salis) de Cal Vilà de Mont- Roig. El tomàquet del Benach és una varietat conreada en algunes explotacions a les comarques tarragonines, apreciada sobretot pel seu aspecte atractiu i sabor intens.

Tomàquet del Benach

A la tornada de les vacances de Pasqua desmantellarem les feixes de cultiu que encara tenen les espècies de tardor i hivern i plantaren la majoria d’espècies de primavera-estiu, amb la intenció de col·locar també el reg automàtic, que ens donarà un reg més controlat i homogeni en un moment en què les plantes començaran a necessitar més aigua perquè cada vegada farà més calor i plourà molt menys.

Dimarts 24 vaig  estar a l’aula ambiental del bosc de Turull, a Vallcarca, assistint a una xerrada ornitològica de l’expert Abel Julien. Ens va parlar de les diferents espècies d’ocells que podem trobar a la ciutat i dels diferents espais on podem col·locar caixes-niu per a que puguin nidificar. Al final ens va sorprendre amb un regal especial: un kit de muntatge d’una caixa niu per a cada un dels presents. Ens hagués agradat, així volíem, que l’haguessin muntat els nens de l’escola, però com estan de colònies i l’Abel ens va explicar que estem al límit de temps d’enguany per a que les parelles d’Ocells escullin lloc per nidificar i la propera setmana estem de vacances, la vam muntar al dia següent i l’hem penjat en un dels arbres del pati gran. A veure si tenim sort i alguna parella de mallerengues nidifica a les caixes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort no s’atura

Ja fa dies que van acabar les classes “normals” tot i que molts nens segueixen venint a l’escola pel casal de víkings d’enguany, però el que no para de cap manera és l’hort. A títol informatiu us he de comentar que vam aconseguir una mena de tendal de la marca “ACME” molt econòmic al Lidl i el vam posar a l’hort per fer ombra a les plantes, que començaven a socarrimar-se degut a la canícula estival, però l’invent no ha durat ni una setmana, sospito que les dues trombes d’aigua i el vent huracanat que li han caigut en poc més de 10 dies han esgotat la seva minsa capacitat de suport i s’ha començat a esquinçar per totes bandes. Que descansi en pau.

Les tomaqueres han començat a produir. Hem collit ja alguns tomàquets i alfàbrega que vam donar a la Loli per a que pugui fer algunes, no gaires, amanides.

També han començat a sortir les primeres maduixes que estan plantades a la taula de cultiu.

Les patateres estan pràcticament seques i en els propers dies traurem la terra dels pneumàtics i veurem si és que han crescut patates en aquesta modalitat experimental.

Han germinat les carbasseres ornamentals i caputxines que vam plantar en quatre testos petits. En els propers dies les haurem de trasplantar.

Hem tingut una visita il·lustre a la vegada que molt útil a l’hort de l’escola. El meu germà petit, en Marc, ha vingut a ajudar-me a col·locar el reg automàtic i donar-nos alguns consells sobre plantes. Dic il·lustre, perquè darrera el seu posat desenfadat i rialler hi ha una persona que porta ja deu anys treballant, estudiant, vivint i respectant l’horticultura ecològica i la natura en general amb una passió i dedicació que el fan tot un mestre en la matèria: escoltant-lo s’aprèn, però encara s’aprèn més veient amb l’amor amb que treballa el camp.

Hem col·locat una gran galleda just a sota del tub que recull l’aigua de pluja que cau a sobre de la teuladeta de les escales que donen al pati annex a l’hort. Es tracta d’una solució temporal fins que trobem o comprem algun dipòsit pluvial definitiu. Hem cregut que és una manera racional i senzilla de recollir aigua “caiguda del cel” mai millor dit, que ens servirà per regar ocasionalment i així gastar menys aigua de la mànega.

Us heu fixat que han començat a florir les plantes que vam posar al costat de les enfiladisses i arbres del pati gran que ens van cedir des d’Agenda 21?

A més, han començat a brotar la buguenvíl·lea, la vinya verge i l’heura que ens van donar, senyal inequívoca que han arrelat bé i que començaran a fer-se grans en els propers mesos. Ens encantaria poder veure en els propers cursos, tota aquella paret que fins ara estava despullada, entapissada amb el verd i les flors de totes aquestes plantes.