Feines de neteja i manteniment i una sorpresa…

Ara feia moltes setmanes que per diversos motius: mal temps, pluja, fred molta feina, etc. no havíem pogut fer la sessió de dijous d’hort. De fet, des de finals de novembre que no hi havíem pogut anar. Aquest passat dijous van venir la Clara, la Naroa i l’Aram. A veure si, a partir d’ara, que ja farà millor temps, podem agafar el ritme i anar-hi cada dijous tarda.

Clara, és un nom femení d’origen llatí, associat a brillant i gloriosa (Glòria de Déu). És famosa, històricament, Clara d’Assís, seguidora de Sant Francesc d’Assís i fundadora de les Clarisses.

Naroa és un nom d’origen basc que significa “abundant”, però també “tranquil·la”.

Finalment, Aram és un nom d’origen semític (hebreu) que apareix a la Bíblia: és un dels néts de Noé; també seria un dels ancestres del rei David; també seria un topònim d’una zona geogràfica aproximada a l’actual Síria. De fet, l’arameu, la llengua materna de Jesús, llengua que encara parlen un mig milió de persones al món, tindria la mateixa etimologia, “llengua provinent de Síria”.

Com deia abans, feia tantes setmanes que no passàvem per l’hort, que hem hagut de treure una pila de “males herbes” o herbes adventícies. Ja hem dit que a la natura no hi ha bones o males herbes, algunes les utilitzem per menjar o per a la farmàcia, però no hi ha cap planta “dolenta”. Van omplir una bossa sencera de jardineria amb les restes de la poda.

Al final vam tenir una sorpresa i és que dins la columna de pneumàtics on solem plantar les patates, en van sortir algunes, cosa que els hi va fer molta il·lusió i se les van voler emportar a casa.

Em consta que alguns se les van menjar aquella mateixa nit. Fins la propera…

Seguim netejant les feixes….

Dilluns 8 d’octubre han vingut a l’hort l’Álvaro, en Martí i en David.

El nom Álvaro és d’origen nòrdic. No se sap amb certesa, se suposa que el nom va arribar a Hispània amb els gots; tampoc està clara quina és la seva composició, sobre la qual hi ha diverses teories, atès que en l’idioma protogermánic moltes paraules comencen amb alb- o alf-: Derivat de nòrdic antic Hallvarðr, format per “hall”, que significa roca, i “varðr”, que significa “guardià o defensor”. Derivat del germànic Alla-warja, que significa “guardià de totes les coses” o Elf-Wehr, “guerrer elf”.El nom es va utilitzar amb bastant freqüència durant l’Edat Mitjana, com mostren les derivacions del cognom Álvarez, que significa “fill d’Álvaro”.

El nom Martí prové del déu de la guerra Romà Mart.

El nom David és un nom propi masculí d’origen hebreu (דָּוִד) que significa «l’estimat» o «l’escollit de Déu». És un nom bíblic que prové del famós rei David d’Israel.

Han estat netejant les feixes, fent moltes preguntes relacionades amb l’hort i finalment han regat una bona estona.

 

Iniciem el taller d’horticultura d’enguany

El dia 1 d’octubre hem començat el taller d’horticultura ecològica amb les nenes i nens de tercer. Ja és el cinquè any consecutiu….com passa el temps. En aquesta ocasió han estrenat el taller la Blanca, l’Elna i l’Arnau.

Blanca és un nom propi femení d’origen germànic en la seva variant en català. Prové de l’arrel germànica blank (blanc, brillant). Blanca, equival des del punt de vista semàntic a Alba, Neus o Albina i és propi de les advocacions marianes. El seu ús es va expandir entre les monarquies medievals a partir de Blanca Garcés de Navarra. Es va associar el nom a la Verge Blanca, al concepte teològic de puresa, i l’ideal estètic de l’amor cortès (una pell blanca com la llet era considerat el màxim de bellesa, així com de noblesa, ja que les camperoles treballaven al sol i es posaven morenes).

Segons Joan Coromines, el topònim Elna procedeix de la forma basca iri berri (vila nova), que dóna la forma ibèrica Iliberis, nom antic d’Elna i d’altres poblacions ibèriques com ara l’actual Granada. A partir d’aquesta forma, el filòleg esmenta la possible concurrència del mot grec hel·lena, o helena, que hauria influït en el pas cap a Elna (o Euna) de la forma primigènia. També s’ha proposat que Elna vingui d’Helena, nom que l’emperador Constantí donà a la ciutat en memòria de la seva mare. Apareix com a Helna a la crònica de Pere IV (“Anam-nos aturar atendar en la dita vila sus pres Helna”).

Arnau és un nom propi masculí que prové de l’alemany Arnwald, unió de arn- (contracció d’arin, ‘àguila’) i -wald (‘poder’, ‘govern’), per la qual cosa significa literalment ‘àguila forta’ o ‘dominador de l’àguila’. Apareix per primera vegada en un document en català l’any 816.

Com sempre hi ha posat molta il·lusió i han vingut amb moltes ganes de treballar i aprendre coses sobre les plantes i els insectes. Aquestes primeres sessions les dedicarem a netejar les feixes i recollir les hortalisses que encara resten de la temporada d’estiu: algun tomàquet, pebrot i albergínia. S’ho han passat d’allò més bé i han estat regant una bona estona.

Tenint en compte que la majoria d’hortalisses tenen una època de plantació que cal respectar, quines plantes i hortalisses podem plantar quan comença el curs, entre finals de setembre i principis d’octubre?

És obvi que haurem de plantar espècies de tardor-hivern o de les que són anuals:

Faves, pastanagues, enciams, cebes, porros, apis, alls, escaroles, bledes, raves, espinacs, pèsols, raves, remolatxes, coliflors, cols i bròquils.

En la primera parada, la de les solanàcies, no podem plantar-hi tomàquets, pebrots ni albergínies, perquè són hortalisses de primavera i estiu. Però deixarem la terra sense conrear? No. Podem aprofitar aquests propers mesos per plantar-hi mostassa. La planta de la mostassa és un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors. Només cal tenir en compte segar-la durant l’etapa de floració, deixar-la assecar a sobre mateix de la terra (adob verd en superfície) i, passats uns dies, soterrar-la amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. És, per tant, molt beneficiós de cara a la primavera i les plantacions de tomaqueres, pebrots i albergínies, que són molt exigents a nivell de nutrients. A la zona de plantes aromàtiques hi plantarem sajolida i clavell de moro, que ajudaran a les tomaqueres i pebroteres que plantarem per primavera.

En la segona parada hi plantarem l’associació de pastanagues, enciams, cebes i porros. Les pastanagues i els enciams s’ajuden mútuament i les cebes i els porros també. A la zona intermèdia hi plantarem camamilla i boixac, que ajuden al creixement de les cebes.

En la tercera parada hi plantarem l’associació d’apis, alls, escaroles, raves, bledes i espinacs. Els alls ajuden als apis i a les escaroles. I els espinacs ajuden als raves. A la zona intermèdia hi plantarem sàlvia i farigola.

En la quarta i última parada hi plantarem pèsols, remolatxa, cols, coliflors i bròquils. A la zona intermèdia hi plantarem anet i gerani, que repel·len les plagues de la coliflor i el bròquil.

No totes les hortalisses es planten de cop, s’ha de fer de forma esglaonada respectant les seves èpoques de plantació.

Aquí us deixo unes fotografies molt simpàtiques del que han estat fent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort al juliol

Hola. És cert que m’he prodigat molt poc per l’hort i pel bloc aquestes últimes setmanes, però ha estat perquè he tingut un final de curs infernal a La Sínia. Això del treball per projectes i l’atenció integral de l’alumnat està molt bé, però comporta la integral destrucció psicofísica del professorat….penseu, a més, que allà també porto un taller d’horticultura ecològica i un bloc, pel que se m’ha doblat la feina.

Ahir vaig estar tota la tarda netejant les feixes i vaig descobrir coses molt interessants: han aparegut alguns tomàquets que s’estan madurant. Està creixent el blat de moro, malgrat encara és molt petit. Tenim un cogombre i els gira-sols estan preciosos. La vinya ha tret raïm petitet, però va creixent…Finalment, he trasplantat els moniatos que tenia la Pilar a la classe de P5 i han arrelat bé. Seguirem regant i fent feines de manteniment.

Total, una feinada i els mosquits van picar-me a llocs del cos que ni jo mateix em coneixia,  però està tot molt bonic.

Jutgeu vosaltres mateixos amb les fotos que us envio.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estat general de l’hort

Avui han tornat a visitar l’hort la Joana, en Marc i en Pau. Han netejat una de les feixes de l’hort i hem gaudit de la bellesa de les plantes. Tot està molt bonic: aromàtiques, ornamentals i hortícoles, com podeu comprovar en el vídeo següent: