Primer contacte amb l’hort

A mitjans de juliol hem tingut el primer contacte amb l’hort. Hi havia moltes “herbotes” i restes d’hortalisses plantades en anteriors temporades. La terra estava molt seca i compactada. En l’agricultura ecològica es considera que les herbes espontànies no són dolentes, en el sentit que es poden reaprofitar com a adob verd en superfície, després de tallar-les, o es poden afegir a la compostadora, barrejades amb les restes orgàniques de la cuina. En definitiva, que són bones perquè les podem reaprofitar a l’hort.

Què és el que hem fet aquests primers dies?

Desherbar:

El primer que vam fer va ser tallar totes les herbes i restes de plantes i deixar-les a sobre mateix de la terra. Què volíem aconseguir amb això? Les restes de plantes i herbes són una font de nutrients molt necessària per a la terra (l´humus és la capa superior del sòl amb un carecterístic color negre o marró fosc,  creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica ), pel que aprofitant  les de temporades anteriors, tallant-les i deixant que s’assequin amunt mateix de la terra, aconseguim un “adob verd”. Seguidament vam regar molta estona perquè la terra estava molt seca. Fixeu-vos si feia calor que la fotografia surt entelada de l’escalfor que desprenien les mans…

Airejar:

Alguns dies després, quan les restes de plantes ja s’havien assecat, vam airejar la terra amb una fanga petita. És molt important airejar la terra sense voltejar-la, per a no matar la vida microbiana que hi ha en la primera capa de fins a 20 centímetres de terra. Amb la fanga aconseguim esponjar i airejar la terra sense voltejar-la. És important també, intentar trepitjar el menys possible la terra, per a no compactar-la massa. Les plantes i herbes tallades i assecades alguns dies abans, les barregem amb un rasclet per a que segueixin aportant nutrients a la terra airejada. Cal dir, de forma anecdòtica, que hem trobat restes de diversos materials: trossets de roba i fusta, pedres de diferents mides, taps de plàstic, gots de vidre de iogurt, suposem que utilitzats per germinar algunes llavors, trossos de totxana, etc. Airejar la terra ens ha ajudat també a netejar el tros de tots aquests materials que l’embruten i fan més difícil treballar-lo.

Adobar:

La setmana següent vam adobar la terra amb fems de cavall. Vam comprar cinc sacs de 50 litres de fems de cavall, el que suposa més o menys uns 100 quilos, ben repartits i barrejats amb el rasclet en tot l’espai cultivable. La funció principal de l’adob és aportar un plus de nutrients que ens ajudin a tenir en condicions òptimes l’hort de cara a quan comenci el curs escolar. Els fems de cavall són d’un color marró molt fosc, tenen una textura terrosa i una mica humida i no fan pudor, al contrari, desprenen una agradable fragància semblant a la del bosc a la tardor.

Fixeu-vos en la diferència de color de la terra i l’adob de cavall. Després de soterrar l’adob de cavall amb el rasclet, es va regar una bona estona  per a que els nutrients puguin arribar a les diferents capes del terreny de cultiu.