Aquests últims dies hem seguit amb la plantació de noves espècies de primavera-estiu en les feixes que vam netejar fa uns dies. En aquesta ocasió hem plantat bledes, carbassons, cogombres, blat de moro i gira-sols. Aquestes setmanes són d’una frenètica activitat a l’hort, perquè és quan haurien de quedar plantades totes les espècies de cara a l’estiu.
Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu policultiu associat o “milpa”, com ells l’anomenaven, s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.
Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, com les “chinampas”, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.
Les tres germanes s’ajuden mútuament en una relació perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents