Posts Tagged With: aranya

Llibres bonics, presència aràcnida i comiat estival.

Us adjunto un petit vídeo d’una aranyeta que vaig trobar fa uns dies a la patatera mentre regava. Agraeixo l’esmena que m’han fet des de Barcelona Escoles+ Sostenibles, ja que jo creia erròniament que es tractava d’ un espècimen d’aranya tigre (Argiope bruennichi) i és una aranya cranc o Napoleó (mireu el dibuix de l’abdomen) (Synema globosa), de la família dels Tomísids. Gràcies companys…

S’acaba el curs, ha passat volant, però no voldria acomiadar-me sense tornar a parlar-vos d’un parell de llibres que han caigut a les meves mans i que a l’Aran i la Bruna els hi ha agradat molt: el primer, Inventari il·lustrat d’animals, de Virginie Aladjidi i Emmanuelle Tchoakriel. Es tracta d’un llibre de tapa dura i paper de qualitat, un format molt atractiu per a tots aquells que ens agrada la lectura, on podem veure, els dibuixos són preciosos, alguns dels animals del món distribuïts per zones geogràfiques: àrtic, selves, sabanes, deserts. Total, una delícia. L’altra llibre, també amb uns dibuixos preciosos, és Mi primer cuaderno de campo de hábitats de España, de Fernando Bort y Carlos Velázquez. Aquí podem veure una petita mostra dels diversos animals que es troben a la península. Una manera atractiva d’acostar als nostres petits la fauna que conviu amb nosaltres encara que no la veiem. Difícilment podem respectar allò que no coneixem perquè no sabem que existeix.

Inventaricuaderno En relació a això us vull comentar una anècdota que ens va passar fa uns dies passejant pels boscos d’Olzinelles, al costat de Sant Celoni: 4 de la tarda, un camí amb alzines ple d’obagues a uns 150 metres de l’autopista de Girona. Anem xino-xano, parlant i mirant les plantes. De sobte, a no més de 10 metres davant nostre, se’ns planta al mig del camí un cabirol mascle (per les banyes) que, pel seu comportament despreocupat, ni ens ha vist ni olorat. Durant uns 7 ó 8 segons ni ens mira ni sembla que hagi copsat la nostra presència fins que, degut al soroll o l’olor que fem, repara en nosaltres, s’atura en sec, ens mira fixament uns 3 ó 4 segons i en tres salts es perd entre el verd. Gallina de piel. Reflexió: aquí ja podem estar escrivint blocs que ningú mira (o gairebé ningú); podem ensenyar animals en vídeos o llibres als nostres nens, etc. L’impacte emocional d’aquells 15 segons en els que els nens i nosaltres hem vist a tocar un ésser viu preciós, imponent, lliure en el seu territori (nosaltres som els intrusos) és un aprenentatge d’altíssima qualitat que, supera amb escreix, tot coneixement acadèmic de caràcter teòric. No sempre podem sortir al bosc i no sempre ens trobarem amb animals salvatges en el seu medi natural, però el contacte amb la natura, amb el bosc, amb el verd i fugir del gris formigó de la ciutat ens aporta un apropament epidèrmic, primigèniament sensorial, de primeríssima mà, al que som i moltes vegades oblidem: som natura i formem part de la natura. Anem més al bosc…

cabirolEl que nosaltres vam veure era més gran que el de la foto….

Si podeu llegiu Educar en verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura, de Heike Freire. Editorial Graó. Moooooooolt interessant.

S’acaba el curs i amb l’horari compactat els nens han deixat de venir a l’hort, que això no vol dir que no seguim fent tasques de manteniment: s’ha posat un tendal ombrejador i els propers dies posarem el reg automàtic. Si no ho fem així, quan tornem al setembre tot estarà mort degut al sol i la falta d’aigua…

Una abraçada, que passeu un molt bon estiu.

Categories: General | Etiquetes: , , | 3 comentaris

Bloc a WordPress.com.