…y esto es todo amigos (fins al curs vinent).

No negaré que aquest curs escolar ha estat, sense cap mena de dubte, i ja són quatre, en el que la meva dedicació a l’hort de l’Estel ha estat més exigua. Com ja sabeu, la feina a La Sínia de Parets, per volum i horari, em treu molt de temps que no puc dedicar a altres coses que també m’agraden i omplen molt, com el petit hort de l’escola dels nostres fills. Aquest fet ha comportat que enguany no haguem pogut plantar tot el que volíem i que algunes espècies les haguem plantat molt més tard del que toca, pel que, com en el cas concret de les patates, és molt possible que ni surtin…a més, no tots els nens de tercer han pogut passar per l’hort i això em dol, tot i com ja dic, no ser-ne voluntàriament responsable.

Avui divendres hem pogut plantar tot allò que portava per plantar ahir amb els alumnes de tercer i que per temes d’horari va ser impossible: escaroles i apis.

Ha començat a sortir el blat de moro i alguns enciams plantats fa unes setmanes estan a punt per a ser collits…

Un curs més, un any més, com passa la vida, no? …la natura i el temps, en el seu decurs inexorable ens fan entendre que, nosaltres petits i preocupats per les nostres necieses quotidianes, formem part, vulguem o no, d’un tot molt més gran que supera amb escreix la nostra capacitat d’entendre’l. En moments així, cal aturar-se, embolcallar-se amb el silenci de l’escola, buida del brogit content dels nens, i extasiar-se amb el refil dels ocells que omplen els arbres del pati.

L’activitat de l’hort segueix. Ja sabeu que pràcticament fins finals de juliol estarem cuidant i regant les plantes.

L’hort a l’agost

Espero que esteu passant unes bones vacances d’estiu. L’hort no para, ja sabeu, ni per vacances, pel que m’he anat passant aquestes setmanes de juliol i agost per l’escola per anar regant i veient com evolucionen les plantes. Com veureu en les fotos que us adjunto, és gràcies al reg que l’hort es manté frondós (massa i tot, està plagat d’una mena de cintes, plantes adventícies,  les mal anomenades “males herbes”, que creixen de manera espectacular. Llàstima que no es puguin afegir a l’amanida, perquè no plantaríem una altra cosa). Els gira-sols arriben de llarg als dos metres i han començat a vinclar-se; també està creixent el blat de moro, els tomàquets, l’api i els porros. El roser ha tornat a florir i la vinya ha donat algun raïm. I gairebé un miracle: el moniato que va passar-me la Pilar Blasi perquè tenia por que es morís si el deixava a la classe, ha crescut de tal manera que penja en cascada per tota la columna de pneumàtics. Al setembre, netejarem totes les feixes i començarem una temporada nova d’horticultura ecològica a l’Estel…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.