Feines de neteja i manteniment i una sorpresa…

Ara feia moltes setmanes que per diversos motius: mal temps, pluja, fred molta feina, etc. no havíem pogut fer la sessió de dijous d’hort. De fet, des de finals de novembre que no hi havíem pogut anar. Aquest passat dijous van venir la Clara, la Naroa i l’Aram. A veure si, a partir d’ara, que ja farà millor temps, podem agafar el ritme i anar-hi cada dijous tarda.

Clara, és un nom femení d’origen llatí, associat a brillant i gloriosa (Glòria de Déu). És famosa, històricament, Clara d’Assís, seguidora de Sant Francesc d’Assís i fundadora de les Clarisses.

Naroa és un nom d’origen basc que significa “abundant”, però també “tranquil·la”.

Finalment, Aram és un nom d’origen semític (hebreu) que apareix a la Bíblia: és un dels néts de Noé; també seria un dels ancestres del rei David; també seria un topònim d’una zona geogràfica aproximada a l’actual Síria. De fet, l’arameu, la llengua materna de Jesús, llengua que encara parlen un mig milió de persones al món, tindria la mateixa etimologia, “llengua provinent de Síria”.

Com deia abans, feia tantes setmanes que no passàvem per l’hort, que hem hagut de treure una pila de “males herbes” o herbes adventícies. Ja hem dit que a la natura no hi ha bones o males herbes, algunes les utilitzem per menjar o per a la farmàcia, però no hi ha cap planta “dolenta”. Van omplir una bossa sencera de jardineria amb les restes de la poda.

Al final vam tenir una sorpresa i és que dins la columna de pneumàtics on solem plantar les patates, en van sortir algunes, cosa que els hi va fer molta il·lusió i se les van voler emportar a casa.

Em consta que alguns se les van menjar aquella mateixa nit. Fins la propera…