Avui plantem faves, pèsols i espinacs…

El passat dijous van venir a l’hort en Nico, l’Andrea i l’Héctor. Tres noms preciosos d’origen grec. Nico és un hipocorístic de Nicolàs, un hipocorístic és l’escurçament carinyós d’un nom. Nicolàs significa poble victoriós, νικη (niké): victòria i λαος (laos): poble. I sí, la marca de roba esportiva Nike vol dir victòria, en grec.

Andrea prové d’ανδρός (andrós), que significa home o força vital. En molts països és un nom que es posa a nens o nenes indistintament.

Finalment Héctor prové d’Εκτωρ (Héktôr), que significa posseïdor i és un dels personatges més importants de la Ilíada, d’Homer.

Com sempre, van venir molt actius, amb ganes de participar en totes les tasques de l’hort que els hi anem proposant. En aquesta ocasió van plantar faves, pèsols i espinacs.

Les faves i els pèsols, que són de la família de les Fabàcies o Lleguminoses, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels d’aquestes plantes, pel que aporten un bon adob verd a les espècies que plantem al llarg de la temporada de primavera i estiu en aquesta mateixa feixa.

Mireu el següent vídeo, on ells mateixos us expliquen tot el que han fet:

per cert, dijous vinent no farem hort, perquè és la Castanyada.

Seguim plantant flors a les jardineres…

El passat dijous van venir a l’hort l’Ailyn, en Xavi i el Marcos, acompanyats de’n Fahd, el pare de la Kenza, que enguany forma part de l’equip de pares voluntaris que fem les tasques d’hort i jardineria.  Ailyn és un nom que pot tenir diversos orígens etimològics: podria venir del mapudungun, la llengua del poble maputxe indígenes dels actuals Xile i Argentina i significaria “transparent”; una altra possibilitat és que vingui de l’hebreu, significant “roure”, o del turc, i estaria relacionat amb la lluna.

Marcos, és un nom d’origen llatí Marcus, originat de l’adjectiu Marticus, que voldria dir “consagrat a Mart”, el déu de la guerra.

Finalment, Xavier és un nom d’origen basc, etxe berri, casa nova. Aquest nom es va popularitzar per Sant Francesc Xavier, monjo jesuïta originari de la població de Xabier, a Navarra.

I ja que estem posats en qüestions etimològiques, Fahd és un nom d’origen àrab que significa “guepard”. Mireu què he trobat a internet: a que és bonic…és tracta de l’obra d’un dissenyador gràfic Mahmoud El Sayed , que juga amb la caligrafia àrab i les formes dels animals als quals es refereixen les paraules. Us afegeixo un link per a que veieu altres exemples.

En aquesta ocasió vam seguir trasplantant a les jardineres algunes plantes de flor, com geranis, kalanchoes i Lantana Montevidensis, que donen molt color i alegria al pati i el muret de la rampa de l’entrada.

• 

• 

• 

Mireu que contents i treballadors que estan…

Avui plantem ciclàmens…

El passat dijous van venir a l’hort l’Aina, la Sol i en Marc. En el post anterior ja vam explicar que Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: a Japó (significa “amor per les plantes”), a Bangladesh (“mirall”), a Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, la mare de Jesús.

En el cas del nom Sol, els filòlegs diuen que el llatí solis provindria d’un mot protoindoeuropeu Sehul, però possiblement també estaria relacionat amb el germànic Sol, el sànscrit Surya, el grec Helios i el lituà Saule. També se’l compara amb l’etrusc Usil. No cal dir que, en moltíssimes cultures, el sol ha estat una de les divinitats astronòmiques més importants: cultures neolítiques, mesopotàmics, egipcis, grecs, romans, cultures precolombines (asteques, maies, inques), etc. De fet, fins i tot té una relació molt important amb el naixement de Jesús, en el cristianisme, perquè es fa coincidir el dia del seu naixement, 25 de desembre, amb la festivitat romana/pagana del Dies Solis Natalis Invicti, és a dir, el Dia del naixement de sol invicte, el solstici d’hivern, a partir del qual els dies van allargant-se poc a poc fins a la nit de Sant Joan, solstici d’estiu.

Marc prové del llatí Mārcus, possiblement derivat de Mārs ‎(«Mart, déu de la guerra»). També hi ha l’opció que provingui del germànic martello, i significaria «viril». Ja sabeu que a Catalunya els noms de nen i nena més posats, són Marc i Júlia, noms d’origen romà referents a dos Déus molt importants, Mart i Júpiter.

Total, que van estar trasplantant uns ciclàmens que hem comprat a l’Anna, de Vitamina Natura, la botiga de flors i plantes que hi ha a la Ronda del Guinardó.

El ciclamen (Cyclamen Persicum), del grec χύχλος, cyclos, que vol dir cercle, és una planta herbàcia i perenne de la família de les prímules que creix a partir d’un tubercle. La seva principal característica i, per això mateix molt apreciada en jardineria, és la seva floració hivernal. Els colors són espectaculars i van del blanc, al vermell, fúcsia, burdeus, etc. A les fotos que acompanyen el post, veureu que s’ho van passar d’allò més bé, tocant la terra i les plantes. Després les van regar i les hem posat a la rampa d’accés de l’escola.

Un curs més, tots a fer hort…

Un curs més, i ja van set, iniciem amb moltes ganes i il·lusió una nova temporada d’hort a l’escola Estel. En aquesta primera sessió han vingut a l’hort l’Ona, l’Aina i l’Aran. Una manera maca de trencar el gel i sorprendre una mica als nens, de fet també ho faig amb els meus alumnes d’ESO, és explicar-los-hi quin significat té el seu nom. Alguns queden molt sorpresos…Ona és un nom català que pot referir-se al moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent; al moviment migratori de partícules en un medi determinat o, el més probable, hipocorístic (abreviatura carinyosa) de Mariona, que a la vegada és un hipocorístic (escurçament augmentatiu afectiu del prenom) típicament català, del nom hebreu Maria (Miryam), que significaria eminent o excelsa. Aina és un nom que podem trobar en moltes cultures i països: a Japó (significa “amor per les plantes”), a Bangladesh (“mirall”), a Letònia (“senyal”), als països escandinaus (“sempre”) i a Catalunya i les illes Balears, on vindria de l’hebreu Hannah, que vol dir “compassiva i benèfica”. En la tradició cristiana és el nom de la mare de la Verge Maria, la mare de Jesús. Aran és un nom preromànic d’origen basc, “Haran”, que significa vall. No ens hauria d’estranyar que la Vall d’Aran, un tautopònim, ja que és “vall de vall”, tingui un origen basc, perquè els filòlegs diuen que aquesta llengua, tan bonica i difícil, encara es parlava al Pirineu lleidatà fins pràcticament el segle XII. En sindarin, una de les llengües èlfiques de la Terra Mitjana, significa rei.

Mireu què maques que estan les plantes:

DIMORFOTECA

Maria Lluïsa

GLICINA

Van venir molt contents i van estar “arrencant males herbes” per preparar les feixes de cultiu de cara a les properes setmanes de plantació. També van trobar un cuc de terra i vaig insistir en què són animals discrets i que li tenen por a la llum, però que ajuden a tenir una bona terra i ens mostren que el nostre hort té bona salut.

Com anècdota us he de dir que han tornat a sortir un parell de patateres a la columna de pneumàtics, probablement perquè no les vam collir totes:

PATATES “MICHELIN”, EN COLUMNA DE PNEUMÀTICS

Com podreu veure en el vídeo següent aquest post, veureu que s’ho van passar molt bé i ja estan pensant en tornar…atenció al fonoll, semblen uns jubilats a punt de jugar al dominó…

FIRES I FESTES D’OCTUBRE

Fira del Paper a Sarrià de Ter. Primer cap de setmana.

Fira del bolet a Seva. Primera setmana.

Bergaboleta. Berga.

Fira de la Pagesia i les Antigues Tradicions del camp català i dels articles de la pell a Sant Ramon.

Fira del Bestiar a Salardú.

Fira del Llibre de muntanya a Tavertet. Primer ca de setmana.

Fira de la Llenega a Cardona. A finals de mes.

Fira del Bolet i les Herbes remeieres a Castellterçol.

Fira de la Bruixeria a Sant Joan les Fonts.

Fira del Bolet. Setmana Micològica a Sant Hilari.

Fira de la Coca i el Mató a Monistrol de Montserrat. Últim cap de setmana.

Fira de l’All a Cornellà del Terri.

Fira de la Carbassa a Esponellà.

Fira del cistell a Salt.

Fira de la vaca Bruna a Ribes de Freser.

Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt.

Fira de la castanya, a Viladrau.

Ens agradaria que si assistiu a alguna d’aquestes fires o festes o a d’altres, feu un petit comentari al bloc. Gràcies.

DITES POPULARS D’OCTUBRE

OCTOBER

Flors per la tardor fan el bo i millor.

L’octubre fred mata el cuquet.

Mal vergonyós, per l’octubre perillós.

Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.

Si per l’octubre sembres el teu blat, el segaràs més aviat.

De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el sembrat.

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.

Per Sant Francesc sembra el blat, sinó el tens sembrat.

Si a l’octubre plou, el Rovelló es mou.

A l’octubre, la llana creix i el fred neix.

Octubre finit, raïm recollit.

Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.

Si vols tenir un bon favar, sembra per la mare de Déu del Pilar.

A la tardor, ni fred ni calor.

Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.

Per sant Narcís, cada mosca en val sis.

Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc.

Octubre tronat, hivern nevat.

Per sant Lluc sembro si puc.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.