Plantem alls…

Dilluns passat en Pau, en Roger i l’Aleix van venir a plantar alls al nostre hortet. Pau és un nom d’origen llatí, Paulus, que significa petit. També pot provenir de Pax, pau. Roger és un nom d’origen germànic, que significa “famós amb la llança”, hrod (fama) i ger (llança). Aleix és un nom d’origen grec que significa el vencedor o el defensor. Es van sorprendre quan els vaig explicar que els alls cal plantar-los amb lluna minvant o decreixent perquè si ho fem en lluna creixent ens podem trobar els alls sortits de terra. No és cosa de bruixes o d’algun gamberro, sinó de l’atracció que la lluna exerceix sobre la Terra. L’atracció lunar és tan gran en aquests dies que té la capacitat de “fer sortir” literalment els alls del lloc on els hem plantat. També cal saber que es tracta d’una planta de creixement lent, uns vuit mesos, i que necessita molt poca aigua per desenvolupar-se i créixer. Com els hem plantat ara al novembre, els tindrem llestos a finals de juny o juliol…Va molt bé plantar-los entre les maduixeres, perquè els entesos diuen que són dues plantes que s’ajuden mútuament. La cabeça d’alls s’ha d’obrir, separar les diverses dents d’alls i plantar-les per separat. Passats uns mesos, de cada all en sortirà una nova cabeça o, si els collim abans, els famosos alls tendres, boníssim fets en truita.