Iniciem el taller d’horticultura d’enguany

El dia 1 d’octubre hem començat el taller d’horticultura ecològica amb les nenes i nens de tercer. Ja és el cinquè any consecutiu….com passa el temps. En aquesta ocasió han estrenat el taller la Blanca, l’Elna i l’Arnau.

Blanca és un nom propi femení d’origen germànic en la seva variant en català. Prové de l’arrel germànica blank (blanc, brillant). Blanca, equival des del punt de vista semàntic a Alba, Neus o Albina i és propi de les advocacions marianes. El seu ús es va expandir entre les monarquies medievals a partir de Blanca Garcés de Navarra. Es va associar el nom a la Verge Blanca, al concepte teològic de puresa, i l’ideal estètic de l’amor cortès (una pell blanca com la llet era considerat el màxim de bellesa, així com de noblesa, ja que les camperoles treballaven al sol i es posaven morenes).

Segons Joan Coromines, el topònim Elna procedeix de la forma basca iri berri (vila nova), que dóna la forma ibèrica Iliberis, nom antic d’Elna i d’altres poblacions ibèriques com ara l’actual Granada. A partir d’aquesta forma, el filòleg esmenta la possible concurrència del mot grec hel·lena, o helena, que hauria influït en el pas cap a Elna (o Euna) de la forma primigènia. També s’ha proposat que Elna vingui d’Helena, nom que l’emperador Constantí donà a la ciutat en memòria de la seva mare. Apareix com a Helna a la crònica de Pere IV (“Anam-nos aturar atendar en la dita vila sus pres Helna”).

Arnau és un nom propi masculí que prové de l’alemany Arnwald, unió de arn- (contracció d’arin, ‘àguila’) i -wald (‘poder’, ‘govern’), per la qual cosa significa literalment ‘àguila forta’ o ‘dominador de l’àguila’. Apareix per primera vegada en un document en català l’any 816.

Com sempre hi ha posat molta il·lusió i han vingut amb moltes ganes de treballar i aprendre coses sobre les plantes i els insectes. Aquestes primeres sessions les dedicarem a netejar les feixes i recollir les hortalisses que encara resten de la temporada d’estiu: algun tomàquet, pebrot i albergínia. S’ho han passat d’allò més bé i han estat regant una bona estona.

Tenint en compte que la majoria d’hortalisses tenen una època de plantació que cal respectar, quines plantes i hortalisses podem plantar quan comença el curs, entre finals de setembre i principis d’octubre?

És obvi que haurem de plantar espècies de tardor-hivern o de les que són anuals:

Faves, pastanagues, enciams, cebes, porros, apis, alls, escaroles, bledes, raves, espinacs, pèsols, raves, remolatxes, coliflors, cols i bròquils.

En la primera parada, la de les solanàcies, no podem plantar-hi tomàquets, pebrots ni albergínies, perquè són hortalisses de primavera i estiu. Però deixarem la terra sense conrear? No. Podem aprofitar aquests propers mesos per plantar-hi mostassa. La planta de la mostassa és un adob verd excel·lent per deixar preparada la terra en òptimes condicions per als cultius posteriors. Només cal tenir en compte segar-la durant l’etapa de floració, deixar-la assecar a sobre mateix de la terra (adob verd en superfície) i, passats uns dies, soterrar-la amb el rasclet. Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl. És, per tant, molt beneficiós de cara a la primavera i les plantacions de tomaqueres, pebrots i albergínies, que són molt exigents a nivell de nutrients. A la zona de plantes aromàtiques hi plantarem sajolida i clavell de moro, que ajudaran a les tomaqueres i pebroteres que plantarem per primavera.

En la segona parada hi plantarem l’associació de pastanagues, enciams, cebes i porros. Les pastanagues i els enciams s’ajuden mútuament i les cebes i els porros també. A la zona intermèdia hi plantarem camamilla i boixac, que ajuden al creixement de les cebes.

En la tercera parada hi plantarem l’associació d’apis, alls, escaroles, raves, bledes i espinacs. Els alls ajuden als apis i a les escaroles. I els espinacs ajuden als raves. A la zona intermèdia hi plantarem sàlvia i farigola.

En la quarta i última parada hi plantarem pèsols, remolatxa, cols, coliflors i bròquils. A la zona intermèdia hi plantarem anet i gerani, que repel·len les plagues de la coliflor i el bròquil.

No totes les hortalisses es planten de cop, s’ha de fer de forma esglaonada respectant les seves èpoques de plantació.

Aquí us deixo unes fotografies molt simpàtiques del que han estat fent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Categories: General | Etiquetes: , | 1 comentari

Navegació d'entrades

One thought on “Iniciem el taller d’horticultura d’enguany

  1. Norma

    Gràcies Paco pel bloc i per aquest hort tant variat i engrescador!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: