Dimarts passat al migdia, 4 d’agost, vaig estar una estona a l’escola. L’escola sense nens és estranya: acostumats al soroll, els riures i el moviment constant, esdevé un espai mancat de vida, on hi regna el silenci i la pau, sí, però una pau antinatural…suposo que els veïns no estaran d’acord amb mi, però aquest és un altre tema. Fa uns dies, vaig gaudir moltíssim de la bellesa minimalista i del silenci buscat dins les parets claustrals del monestir de Pedralbes. Allà el silenci forma part de l’essència pròpia de l’edifici. En una escola no. L’escola ha de ser brogit i moviment, rialles i soroll. Si li treus això resta mancada d’allò que li és propi i substancial…els nens. I una escola sense nens és com una primavera sense flors…
Vaig regar les plantes del pati gran, no se sentien ni els ocells, i després vaig pujar a veure l’hort. Us adjunto unes fotos per a que veieu que tot segueix creixent: tomaqueres, albergínies, pebrots.
La sessió de reg triple (9H-17H-01H) que reben les plantes fa que no s’hagin assecat i mort. Creieu-me que el calor era sufocant. En aquestes condicions, tot i el tendal, les plantes no durarien sis setmanes sense rebre aigua. A les fotos podeu veure que tot a l’hort segueix viu i creixent. Un detall de la feixa que vaig desherbar i a on hi vaig sembrar les llavors d’adob verd. I finalment una foto detall del tub per on surt l’aigua que rega tres cops al dia l’hort.
Vaig aprofitar per treure les herbes adventícies de la feixa tres i vaig plantar adob verd. Aquesta vegada és una barreja d’Erb, Mostassa blanca i Civada negra. L’Erb és interessant perquè cobreix molt ràpid el sòl, pot créixer en sòls prims i alcalins, resisteix molt l’assecada i té un cicle curt. La Mostassa és una crucífera mel·lífera, molt interessant per la seva arrel pivotant (o arrel primària, és la que creix verticalment cap avall) i també pel seu ràpid creixement, que ofega a les herbes adventícies. La Civada negra serveix de tutor i també és indicada per a la neteja de parcel·les que han patit nematodes.
La idea és que aquest adob verd ens ajudi a revitalitzar la feixa de cultiu de cara a la temporada de primavera-estiu, que és quan hi plantarem les solanàcies: tomaqueres, pebrots, albergínies, etc., que com ja sabeu, exigeixen molts nutrients a la terra. L’adob verd es manté a la feixa fins un mes abans de la plantació següent. Es dalla i es deixa assecar. Finalment es barreja amb la terra i ja es pot plantar el que calgui.
Comentaris recents