Ens han regalat una vinya

Fa uns dies els alumnes de primer i segon ens van regalar una (Vitis vinífera) que els hi van donar quan van anar a la verema. El nom comú que rep en català és vinya, tot i que també s’anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma baixa o parra, quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta. Aquesta és l’única espècie apta per fer vi, hi ha d’altres espècies que fan raïm, però originen vi de baixa qualitat o desagradables al gust o a l’olfacte.

La vinya és originària de la zona del Caucas i l’Orient pròxim, conreada ja des de les primeres civilitzacions: fenicis, egipcis i jueus i més tard grecs i romans. A Catalunya va ser introduïda pels grecs a la ciutat d’Empúries al voltant del segle IV a.C. Amb la caiguda de l`imperi romà el conreu decau de manera generalitzada i hom podria dir que només es conserva als monestirs. Entre els segles XII i XVI el conreu torna a generalitzar-se i cap a la segona meitat del segle XVIII la vinya és la principal font d’ingressos de la pagesia catalana.

L’aprofitament que se’n fa d’aquest producte és molt ampli: raïm com fruita fresca, panses (raïm sec), most, vi, vinagre, gelats i confitures, etc. La fusta de vinya és molt apreciada.

Com a anècdota dir que a principis del segle XX, certs pagesos del País Valencià van tenir un gran excedent de raïm, i pensaren a prendre’l per cap d’any. La tradició s’estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l’any vinent. Com veieu, algunes “tradicions” tenen un origen bastant prosaic i una “antiguitat secular” de fa quatre dies, però aquest és una altre tema…

Total, que dimarts la Maria i l’Arnau van plantar la vinya parra a una de les cantonades de l’hortet. Si en els propers mesos va creixent, la idea és que vagi agafant-se a la gelosia que separa l’hort de la casa de veïns del davant i formant un mur verd que aporti color i alegria a aquest raconet de l’escola.

També us volem parlar d’una planta que tenim en una de les jardineres del pati gran. Es tracta de la planta de la tabaquera (Nicotiana tabacum) que és una planta herbàcia de la família de les solanàcies, que és coneguda perquè de les fulles d’aquesta planta se’n fa el tabac. S’utilitza sobretot per a la producció de tabac. També s’utilitza com a insecticida per a animals i plantes, en especial per a fumigació d’hivernacles. Tradicionalment el tabac s’ha fet servir en humans per fer tractaments antihelmíntics, insecticides, antidiarreics, per al mal de cap, d’orella i de queixal.