No tot són flors i violes a l’hort de l’Estel.

Doncs sí, no tot són flors i violes a l’hort de l’Estel. Més enllà de què podem estar molt contents de com llueix l’hortet, de la quantitat enoooorme de plantes i flors que hi podem trobar en un espai tan reduït, etc., no podem deixar de fer notar que no tot ha sortit bé, per no dir que algunes coses han sortit francament malament. M’explico: és cert que al llarg del curs hem plantat “50 espècies diferents” entre les temporades de tardor-hivern i primavera-estiu en un “espai que no arriba als 18 metres quadrats”, cosa que és tot un èxit i que demostra que si a la terra la cuides i tractes bé, aportant-li nutrients i preparats fortificants com el purí d’ortigues, ella t’ho torna multiplicat per cent. Plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals, totes juntetes i barrejades, seguint el model d’associacions que proposa el mestre Gaspar Caballero.

Carbassó

Carbassó

Però no seria just no explicar que algunes d’aquestes plantes o no han crescut o ho han fet d’una manera raquítica. En una punta tindríem les faveres, que ens han donat un resultat espectacular, amb moltes beines de més d’un pam plenes de faves tendres. Tampoc ens podem queixar dels resultats dels enciams, les escaroles, els apis o els tomàquets, per posar alguns exemples, però de totes totes, plantes com els espinacs, les cols, les coliflors, els bròquils, les remolatxes o les pastanagues han estat, perquè no dir-ho, un absolut fracàs. Cada planta és un món, però el cert és que la constant en totes aquestes és que han crescut d’una manera ridícula o directament ni han crescut. Crec que el tema de les cols, coliflors i bròquils pot estar relacionat amb la temporada de plantació. Intentarem plantar-les abans aquest proper curs, a veure si creixen prou abans que comencin els primers freds, que sembla atura el seu desenvolupament. El curs passat les vam plantar el 15 d’octubre, enguany intentarem plantar-les a principis de setembre. En el cas de les pastanagues i les remolatxes han crescut de manera esquifida, pel que en el moment de collir-les eren tan petites que difícilment podien utilitzar-se. El cas més greu ha estat el dels espinacs. Directament ni han sortit, pel que haurem de veure quin és el problema i intentar que no torni a succeir el mateix el proper curs. Insistirem.

Com veieu, l’hort està ple de satisfaccions i de fracassos, és un continu aprenentatge de coses noves, laboratori constant de problemes i solucions i/o acceptació de coses que no sabem, que no veiem o que directament no tenen solució…..és, per tant, una petita porta oberta a la vida, amb totes les seves grans misèries i petites meravelles….o viceversa.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: