Daily Archives: 25 Mai 2014

De teràpies hortícoles i confessions zen…

En tots aquests mesos de feina a l’hort, una de les satisfaccions més grans està sent veure la il·lusió dels nens i nenes quan visiten l’hort, com fan preguntes sobre plantes o animals  i són protagonistes de la collita d’alguna espècie. Ja ho diuen els xinesos: “Emborratxat i seràs feliç una hora, casat i seràs feliç un any, tingues un hort i seràs feliç tota la vida…”. Exageracions a part, em refereixo com no a l’any de matrimoni, el cert és que tenir cura de l’hort està sent una responsabilitat, però també molt gratificant i satisfactori, terapèutic fins i tot. Els nens aprenen coses relacionades amb la natura: cicle vital de les plantes, diferents insectes que visiten o viuen a l’hort, tipus de cultius, etc. i s’ho passen molt bé. També coses intangibles, però no per això menys importants: que tot té el seu temps i les presses no solen portar res de bo; que les coses s’han de cuidar i estimar; el respecte per qualsevol forma de vida per insignificant que pugui semblar…És per això que, animo i convido als que llegiu el bloc, que no us gasteu més diners en gimnasos als que no aneu ni psiquiatres que no us escolten. Veniu a plantar cebes a l’hort, que se us trauran tots els mals del cos i de l’ànima amb l’horteràpia.

Heu notat alguna vegada, tot visitant algun claustre o jardí zen, la pau i tranquil·litat que desprenen aquests espais? Casualitat? No pas. Els claustres i els jardins zen eren i són espais buscats de recolliment i d’oració per als creients, però també de quietud i silenci, tan necessaris sobretot ara, en l’època del triomf imperial de la velocitat sense direcció, l’aglomeració sense profunditat emocional i del soroll inintel·ligible. Silenci, solitud, plantes, arbres, aigua, colors, bellesa íntima. Perfecció en la seva estricta simplicitat. Voleu que us confessi un secret? de vegades, mentre rego l’hortet de l’Estel, la tarda em regala el silenci de l’escola gairebé buida, només entretallat per les gotes d’aigua caient sobre les plantes i el cant d’alguns ocellets que nidifiquen en els arbres del pati. Per a mi això té un nom: un veritable luxe.

Categories: General | Etiquetes: | 4 comentaris

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.