Collige, virgo, rosas….

Com una intensa però curta pluja estival ens ha captivat la subtil fragància i efímera bellesa dels Jacints, que també ens recorden l’inexorable cicle de la natura. Tot neix, tot mor, tot torna a renéixer després d’uns mesos de suposada calma hivernal. Res s’atura i poc marge ens queda per a la contemplació de la bellesa natural: Cull les roses, noia (mentre ets jove…) ens diu el poeta Ausoni. Els mesos passen volant i amb ells el curs escolar.

La majoria de les plantes cultivades durant les estacions de tardor i hivern han estat recol·lectades pels alumnes de tercer, portades a la cuina de l’escola i consumides pels alumnes, monitores i professorat. La resta malauradament han hagut de ser tretes sense acabar el seu cicle de cultiu per diversos motius: pobre creixement (pastanagues), s’han espigat (algunes cols) o directament no han sortit, com els espinacs. En properes temporades haurem de veure com tractar aquestes plantes per a que tinguin un creixement òptim i les puguem recol·lectar. Les quatre feixes han estat convenientment netejades de forma successiva per donar pas als cultius de primavera i estiu.

En l’espai que hi ha entre les feixes 1 i 2 hem trasplantat una Marialluïsa (Lippia triphylla), una Sajolida (Satureja officinalis) i un Espernallac (Santolina chamaecyparissus), cedides per Agenda 21. Una vegada més expliquem que la intenció de barrejar plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals és la de crear la major diversitat possible en el nostre petit hort. Les plantes hi surten beneficiades i la nostra contemplació estètica també. Aquesta barreja de plantes no és nova, de fet, en l’Edat Mitjana els horts dels monestirs ja feien aquestes barreges de plantes cultivades amb una triple intenció: omplir el rebost de la cuina, les vitrines de l’apotecari i els gerros l’altar, és a dir, i entenent que els monestirs intentaven ser el més autosuficients possibles, abastir-se de plantes hortícoles i arbres fruiters per al consum humà i animal: porcs, ovelles, gallines, conills, etc. que a la vegada donaven llet i derivats, ous i carn; abastir de plantes remeieres els pots de l’apotecari: camamilla, eucaliptus, romaní, farigola, angèlica, belladona, etc. per a curar o si més no pal·liar el dolor de les malalties i afeccions més comunes i, finalment, embellir a major glòria de Déu, l’altar i l’església amb flors i plantes ornamentals: roses, clavells, margarites, etc.